Torcida Escapulada
26Aug/130

El millor: els tres punts

Posted by Oleguer Olivé

Resultat: Europa 2- Cornellà 1

El campanar de Gràcia

  • L’eficàcia de l’Europa. Els escapulats van tenir gairebé un 100% d’efectivitat ofensiva, ja que a part dels dos gols aconseguits únicament van crear una ocasió clara per marcar quan Javi Sánchez va xutar a la dreta del porter del Cornellà

  • El bon estat de forma de Rafa Leva que va tornar a salvar l’Europa en diferents ocasions.
  • Ens van agradar els detalls tècnics de Charly Ruiz i la velocitat i l’atreviment d’Albert Alegre.
  • Ens agrada el clauer que ha confeccionat el club amb la samarreta escapulada que es regala als socis que renovin el mes d’agost.

El lliri de Gràcia

  • El partit no va ser gens vistós per l’espectador. Faltava ritme i velocitat.
  • La segona part de l’Europa no ens va agradar perquè va deixar tota la iniciativa i tot el camp al Cornellà.  Únicament ens aproximàvem en pilotes llargues cap Javi Sanchez o Rovira.

  • La sensació de no jugar de tu a tu al Cornellà.
  • L’absència del Caliu Gracienc al gol on ataca l’Europa. Us esperem al pròxim partit per ajudar-nos a donar suport a l’equip.
  • Ens va sorprendre veure l’Àlex Cano ocupant un lloc a la banqueta. Esperem que no sigui habitual aquesta situació

El de negre

Va tenir decisions discutibles pels dos equips.

L’afició rival

Va venir la penya Cornellà Hooligans que van animar amb força al seu equip.

Comentari

Tres punts molt importants contra un Cornellà que aspira a ser un rival per les quatre primeres posicions. Del partit en sí destacar que l’Europa continua tenint sort de cara a porteria perquè en tres arribades va fer dos gols i, en canvi, els visitants van arribar més cops a l’àrea local i van fer un pal, però només van fer un gol.

També constatem que el sistema de joc escapulat segueix sent el mateix: amb un únic davanter centre alt. Estarem a l’expectativa si quan es recuperin Cebri i Camacho el sistema canvia o segueix igual.

Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada

5- Rafa Leva

3-  Victor Duran

1- Charly Ruiz

*FOTOS: www.ceeuropa.cat

4Jun/130

Les històries del viatge a Aranda de Duero

Posted by Oleguer Olivé

Un play-off s’ha de viure intensament i, encara que hagi estat molt breu, hi ha moltes coses a explicar que m’agradaria que no es quedessin únicament a Aranda de Duero. En aquest article intentaré explicar des del meu punt de vista el desplaçament que vam fer alguns seguidors de l’Europa fins la localitat on juga l’Arandina CF.

Qui us escriu va decidir acollir-se a l’opció d’anar amb l’autocar que va organitzar el club. La idea inicial era anar-hi amb un autocar estàndard, és a dir, de 55 places, però degut que durant la setmana no va haver-hi demanda, es va decidir anar-hi amb un mini autocar de 30 places. Tot i que el final no es va omplir el vehicle, el club va decidir que  igualment es faria el viatge assumint les despeses que comportava. Punt positiu per la directiva. En canvi, l’Arandina CF no va fer autocar a l’anada pels seus socis perquè no havien omplert les places mínimes (desconec quanta gent es va apuntar).

L’hora de sortida de l’autocar era a les 06:15h, però la majoria de gent ja estava al Nou Sardenya a les 06h. Eren les 06:30h i allà no apareixia l’autocar. Començaven els nervis i,aleshores, vam trucar a l’empresa d’autocars que ens va dir que tenien apuntat que l’hora de sortida era a les 8:30h!! Com podia ser?  Total. L’autocar va arribar a les 07:45h, però aquí no es va acabar el problema! Faltava una persona que hi era a les 6h esperant l’autocar, però ara ja no hi era. El  vam trucar i...es veu que havia tornat a casa amb metro perquè s’havia oblidat una cosa. La gent de l’autocar era un sac de nervis i, finalment, la persona va arribar i pujar a l’autocar a les 8h davant l’aplaudiment de tots els presents. Això, ja anava en serio. L’autocar es  va posar en marxa cap a Aranda dues hores més tard del previst! Avui mateix l’Europa ens ha informat que l’error va ser de l’empresa d’autocars i que els 30 euros que va costar el viatge serà retornat els socis. Per tant, el viatge ha sortit de franc!

Durant el viatge l’amic Jordi Rodón hi va posar l’animació i el bon ambient amb el seu megàfon nou de trinca. L’aparell era  petit i el seu ritme és dels que enganxa, però hi havia un detall que el va fer únic: VILADECANS. Només els presents a l’autocar saben a què em refereixo...però animo els que es van quedar a Gràcia a descobrir-ho.  De fet, en Jordi Rodón es va convertir en l’home que va aixecar els ànims de l’expedició en el viatge de tornada.

La primera parada tècnica va ser a l’àrea de servei  d’Alfajarín on vam aprofitar per esmorzar i poder apreciar els banderins de clubs que hi havia penjats al sostre. N’hi havia de molts equips i aquí l’Europa va sortir guanyador perquè hi havia dos banderins escapulats per només un de l’Arandina CF.

Durant el viatge seguíem en contacte amb els diferents cotxes particulars que també havien sortit de Gràcia, però ells ens portaven un avantatge clar perquè havien sortit a l’hora que tocava. La idea era dinar amb ells al centre d’Aranda de Duero, però no va poder ser i vam anar directament a l’hotel on estaven allotjats els jugadors que estava a 4km de la ciutat. Vam dinar allà i quan vam acabar vam  anar a acomiadar i animar els jugadors graciencs que ja marxaven a l’autocar per anar a l’estadi de l’Arandina. Eren les 16:15h. Vaig veure els jugadors molt tranquils. Suposo que estaven concentrats. La tranquil·litat que vaig veure a l’hotel, per desgràcia, no la vaig veure al terreny de joc.

Foto: vamos escapulados

Una imatge que ens va indignar a tots va ser veure que l’autocar dels jugadors també era un mini bus. Com podia ser això? Si durant la temporada l’equip viatja amb autocar estàndard perquè pel play-off que, els viatges són molt més llargs, es va amb un autocar més petit? Em consta que els jugadors i cos tècnic no estaven gens satisfets, ja que havien viatjat molt estrets i sense espai per poder moure’s. I, per acabar d’adobar-ho, l’autocar havia arribat a la 1h de la matinada del divendres a l’hotel.  Està clar que els jugadors van arribar cansats a l’hotel i desconec sí van poder descansar. Tot i que, no són detalls que afectin directament al rendiment esportiu segurament que tenen danys col·laterals. Hem d’evitar que passin coses com aquestes perquè tot afecta.

Un cop van marxar els jugadors el nostre autocar va posar rumb cap a l’Hostal Rosales on la majoria dels seguidors ens vam allotjar. Aquest no era cap dels dos hotels que havia proposat el club perquè els dos hotels estaven al mig de la carretera i, en canvi, el nostre estava al centre d’Aranda i a quinze minuts d’El Montecillo. En aquest hostal ens van tractar de meravella i vam estar molt a gust.

Un cop allotjats a les nostres habitacions ens vam dirigir cap a “el temple” de l’Arandina CF ja carregats amb les banderes, pancartes i tot el que feia falta per animar a l’Europa . Per arribar-hi vam utilitzar una drecera que ens va recomanar “la Rosales” que era passar per un descampat i creuar la via del tren. No era un tram acte per tothom...però sí per nosaltres. De camí vam fer el nostre primer amic de l’equip local que ja ens va servir per adonar-nos del bon caràcter de la seva gent.  Ens va explicar que no els hi feia res pagar l’entrada del partit si eren socis perquè eren conscients que per fer un bon equip calien calers i, tenia raó, a Aranda s’hi han posat diners per fer l’equip que tenen. Un cop a l’estadi ens va rebre la junta directiva de l’Europa i la Sra. Elsa Blasco, presidenta del Districte de Gràcia.  Una presència molt minsa de directius en el partit més important en 12 anys.

Ens vam situar a la graderia juntament amb la resta de seguidors graciencs. En total érem uns cinquanta. Vam posar pancartes, vam repartir botzines i banderes i, ja vam començar a animar a l’equip. Jo estava ansiós perquè comencés el partit. No podia ni seure. Els nervis no m’ho permetien. Jo confiava que l’equip remuntés l’eliminatòria i guanyés el partit com va fer a Olot.  Sabia que eren capaços de fer-ho, però ja els primers minuts de joc vaig veure un Europa nerviós i un Arandina que pressionava la sortida de la pilota dels jugadors graciencs com a gossos.  L’entrenador de l’equip José “Chino” Zapatera sabia com aturar els escapulats. La fortalesa física del locals era immensa. Després d’algun ensurt en defensa, l’Arandina ja va fer el primer gol del partit en els primers minuts.

El gol rebut va ser un gerro d’aigua freda, però sabíem que igualment havíem de marcar dos gols.  La dinàmica seguia igual. L’Europa intentava superar la defensa blanc i blava, però no hi havia forma. Ni per bandes, ni amb còrners ni amb pilotes llargues cap a Epitié.  En canvi, l’Arandina amb dos o tres passades es plantava davant de Rafa Leva. A pocs minuts pel final els d’Aranda van fer el segon gol i van sentenciar l’eliminatòria.

A la segona part van entrar Òscar Muñoz i Camacho, però el panorama va seguir igual. No vam poder fer ni un xut clar a la porteria local. Era una situació d’impotència total. No havíem tingut opcions ni de donar emoció al partit. La gent estava decebuda. Després de fer tants quilòmetres no vam poder veure la remuntada que creiem que era possible. Però de totes formes, no vam parar d’animar a l’equip que ens havia portat a fer un play –off després de 12 anys. S’ha de mirar el costat positiu d’haver jugat un play-off després de tant temps i que vam ser capaços de portar 3500 persones al Nou Sardenya.  Segur que l’any que ve el disputarem de nou i aconseguirem fer un millor paper.  S’ha demostrat que l’Arandina és un equip fet únicament per pujar de categoria i que és molt difícil competir contra ells. Entrenen com a professionals, tenen més pressupost, tenen un ajuntament darrera... En fi, l’Arandina és just vencedor.

Al final del partit el Montecillo va ser una festa per celebrar la classificació.  Com a justos vencedors que van ser part dels seguidors de l’Europa els vam felicitar amb aplaudiments i càntics.  Els seguidors locals ho van agrair cridant “Europa, Europa”.  Just després, en Ramon Ortiz i un aficionat local es van intercanviar les bufandes fent visible l’agermanament entre les dues aficions. Vam parlar amb molta gent i la veritat és que ens va encantar el seu caràcter obert i respectuós.

Desprès d’intercanviar moltes converses amb els locals vam anar a donar els últims ànims a tots els jugadors de l’Europa que estaven molt tristos per l’eliminació i que ja marxaven cap a Barcelona. Havien fet tot el que estava a les seves mans, però no ho havien aconseguit.  Ens va sorprendre que estaven sopant pizzes... Bé, no crec que sigui el millor menjar per recuperar forces...

Desprès del partit vam quedar amb Arrels Europeistes per anar a sopar a l’Asador José Maria que era un restaurant típic d’Aranda de Duero on vam menjar morcilla i lechazo.  No podíem marxar de la ciutat sense tastar-ho. Era molt bo! Després del sopar vam anar a fer un beure per diferents bars d’Aranda on no vam desaprofitar l’ocasió per fer europeisme i continuar coneixent a la gent d’allà. Llàstima que en Victor Martinez va ser l’únic membre d’Arrels que van venir amb nosaltres a fer alguna cervesa.

El dia següent va tocar matinar perquè l’autocar del club ja s’esperava davant de l’hostal. Vam dormir poques hores i, ja se sap que a més d’un dormir poc li pot afectar. Però és possible que tretze hores desprès d’acabar el partit algú no recordi el resultat de l’Europa...? Si és possible...

El viatge de tornada va ser dur i es va fer llarg. La derrota no ajudava gens, però els ànims i el megàfon d’en Jordi Rodón ajudaven a aixecar la moral. Vaig arribar a Barcelona amb una barreja de sensacions. Per un costat, decebut per la derrota i l’eliminació de l’Europa contra un gran equip com l’Arandina i, per l’altre costat, content per haver passat una bona experiència amb gent que estima l’Europa com jo i, per haver conegut gent maca d’Aranda de Duero.

22May/130

Comunicat de les penyes del C.E.Europa

Les penyes del CE Europa, Agrupació Europeista, Grup Europeista Pep Rovira, Caliu Gracienc, Torcida Escapulada i el grup Arrels Europeistes, estem orgullosos de que el nostre Club, després de dotze anys, torni a lluitar per l’ascens a 2a B.

Han estat 12 anys de travessa pel desert, amb un descens a 1a Catalana inclòs, però enguany ens alegrem de tornar a lluitar per ascendir a la desitjada 2a B, categoria que per la nostra història, més que centenària del nostre Club, creiem que és la categoria que es mereix.

Que il·lusionant seria que enguany que celebrem el 50è aniversari de l’ascens a 2a divisió, coincidís amb un nou ascens, en aquest cas a la 2a B.

En aquests moments, a menys d’una setmana de tornar a jugar un play off d’ascens, aquest no ha de ser el nostre únic objectiu, sinó que cal ser ambiciosos i tenir com a objectiu l’ascens a 2a B.

Per tant i com diu el nostre himne, cridem tots junts per assolir l’ascens a 2a B,

EUROPA SEMPRE ENDAVANT!!!

Gràcia, maig de 2013

13May/130

Salta la banca a Olot!

Posted by Oleguer Olivé

Resultat: Olot 0- Europa 1

El campanar de Gràcia

  • La defensa es va mostrar sòlida i compacta durant tot el partit. La baixa de Victor Durán a l’eix defensiu no es va notar i, de fet, l’Olot va generar la majoria d’ ocasions a través de córners, llançaments de falta o xuts llunyans. L’únic error clarament defensiu va ser quan Carlos Martinez va rebre sol davant de Rafa Leva, però el seu xut va sortir desviat.

  • Les aturades de Rafa Leva va ser determinants perquè l’Europa guanyés la partida als garrotxins. Va camí de ser el porter menys golejat de la categoria i, ahir, ho va demostrar amb escreix.
  • La tranquil·litat i l’ofici  en que va jugar l’Europa en un camp ple de gom a gom va demostrar que és un equip preparat per fer el salt a 2a B.
  • La botiga que va instal·lar l’U.E.Olot va vendre diversos productes. Per exemple, la samarreta oficial costa 20 euros. Un bon preu i accessible per a tothom.

El lliri de Gràcia

  • La lesió de Roberto Camacho que va haver deixat el lloc a Diego a la mitja part és la pitjor notícia del partit. Es va tornar a ressentir de la lesió als abductors i esperem que pugui recuperar-se aviat.
  • Òscar Muñoz: Em preocupa i, molt, l’estat de forma del davanter centre titular de l’Europa. Molta gent ho veu i s’adona que el punta gracienc no està fi de cara a porteria ni tampoc en algunes accions en els partits. Ha fet una davallada important des del seu primer partit a Palamós i, si el seu rendiment no millora, l’equip es pot veure afectat greument. Jo crec que és un bon jugador, però ara per ara no ho està demostrant pel motiu que sigui. Considero que hauriem de fer un fitxatge per reforçar la davantera gracienca i, més, quan Camacho s’ha tornat a lesionar. Proposo la contractació d’un jugador que Pedro Dòlera coneix perfectament: Javi Sánchez. L’alt davanter centre de la U.E.Rubí ha fet 20 gols i té una forma de jugar com la que li agrada al nostre entrenador i podria que s’adaptés rapidament al “mètode Dòlera”. De totes formes, estic segur que l'Òscar Muñoz pot ser una peça important pel play - off, però un reforç a la davantera ens faria més perillosos. Ànims Òscar!!!!

  • La poca presència d’aficionats de l’Europa al camp de l’Olot. Durant la setmana es va informar que tant la l’Agruapació Europeista com el G.E.Pep Rovira organitzarien un autocar cada penya i, així va ser, però entre els dos autocars només portàven una trentena de seguidors. De la resta de penyes que animem des del gol, Caliu Gracienc i Torcida Escapulada, encara vam desplaçar menys gent, però ho vam fer amb cotxes particulars. Això sí, els pocs seguidors escapulats que hi vam ser, vam animar molt més que els 2.000 olotins que omplien l’estadi garrotxi.  Insisteixo en aquest tema: l’Europa d’enguay es mereix el suport de l’afició. Portem 12 anys per una travessía del desert (esportiva, esclar) i hem d’aprofitar el moment. Jo ho faig i ho faré!

Afició local

  • El camp d’Olot es va omplir fins a la bandera amb 2.000 persones per presenciar un partit que per ells havia de ser el decisiu per aconseguir el campionat. De fet, per celebrar l’hipotètic títol s’havia organitzat un berenar després del partit que amb la derrota igualment es va dur a terme i, que els torcidencs ens hi vam afegir.

  • Tot i, les 2.000 persones, l’afició de l’Olot no va animar com esperava vist la importància del partit. La majoria de cops ho feien a resposta dels nostres càntics de suport a l’Europa. L’ambient va ser molt sa i va haver molt bon rotllo entre les dues aficions.

El de negre

  • Va tenir una actuació sense complicacions. Ens va espantar moltíssim quan els últims minuts de partit va xiular una falta en atac d’Uri Santos a l’àrea de l’Europa, però durant uns instants no sabíem si havia xiulat la falta o penal a favor de l’Olot.

Comentari

L’Europa va aconseguir fer saltar la banca a Olot en guanyar el líder de Tercera per 0-1 en un partit molt seriós del conjunt escapulat. Els seguidors graicencs anàvem a la capital de la Garrotxa amb l’esperança d’aconseguir la victòria, però conscients de les dificultats que ens trobariem. Pensava que seria un partit més complicat, sobretot, pel poder ofensiu que té el conjunt vermell amb Uri Santos i Carlos Martinez. De fet, el màxim golejador de la categoria només va tenir una ocasió clara en tot el partit. En canvi, Uri Santos va ser qui va portar més de corcoll a la defensa gracienca amb la seva mobilitat.

Els escapulats van saber unir tots els ingredients per guanyar al camp més complicat de la categoria: disciplina, encert davant de porteria, ordre, paciènica i concentració. Aquests són els factors que han de ser presents en els pròxims partits.

Perquè l’Europa pugui ser campió s’han de complir el següent: Victòria dels graciencs contra la Pobla de Mafumet, empat o derrota del Cornellà contra el Vilafranca i derrota de l’Olot a Sant Carles de la Ràpita. Coses més difícils s’han vist. Tot és possible. Som’hi Europa!!

Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada

5-Rafa Leva

3- Àlex Cano

1 -Javi Lara

19Apr/130

Possibles rivals (2): UD Extremadura

Posted by jordif

En el segon informe de possibles rivals de la promoció d’ascens a 2ª B analitzem l’U.D.Extremadura. Avisem als despistats perquè aquest no és l’Extremadura que va estar a la Primera Divisió, ja que el C.F.Extremadura va desaparèixer l’estiu de 2010 per problemes econòmics. El club que ens ocupa en aquest article té molts paral·lelismes el que va arribar a jugar a la màxima categoria del futbol estatal com per exemple que l’escut és gairebé idèntic, excepte amb les sigles UD i que l’arbre que hi figura és de color diferent. Una altra similitud és que juguen a l’estadi Francisco de la Hera i que la samarreta té els mateixos colors (blaugranes).

UD Extremadura va ser fundat l'any 2007  i, com hem dit, disputa els seus partits a l’estadi Francisco de la Hera amb capacitat per a 11.580 espectadors encara que en els partits hi van uns 800 espectadors. Actualment hi ha uns 650 socis. El club està fent tot el possible perquè els habitants de l’Almendralejo s’impliquin en el projecte de pujar a 2a B. Els preus dels abonaments són molt accessibles per tothom. Perquè us feu una idea dels imports us posem un exemples :

  • Tribuna central (75 euros)
  • Zona gol amb seients sense nuemrar (60 euros)

Fer-se soci de l’Europa costa 150 euros l’any, el doble que l’equip extremeny.

Com és un club fundat molt recentment no podem explicar massa coses, però destaquem que ha estat únicament un cop a 2a B (com l’Europa) i tres temporades a la Tercera Divisió. Les dues temporades restants les ha jugat a Regional Preferent i a Primera Regional. L’equip va debutar a l’última categoria del futbol extremeny (Primera Regional) que només està dos categories per sota de la Tercera Divisió. No sembla díficil arribar a ser un equip de Tercera en el grup extremeny si el comparem amb el grup català que hi ha quatre categories per sota de la Tercera catalana.

El president del club és Diego Madera del Puerto amb una gestió interessant i un projecte esportiu excel·lent. L’equip és entrenat per Agustín Izquierdo que està realitzant una gran tasca com es demostra amb els seus números:

  • Líders del grup catorzè de la Tercera Divisió amb 80 punts.
  • 10 punts d’avantatge respecte el segon (Ditier Zafra) i el tercer classificat (Don Benito)
  • 24 partits guanyats, 8 partits empatats i una única derrota.
  • 67 gols a favor
  • 12 gols en contra

Pel que fa a la plantilla podem destacar els següents jugadors:

  • Tete: és el porter titular en la majoria de partits. Només ha encaixat onze gols en 29 enfrontaments. Va jugar el Rayo Vallecano
  • Rodolfo:  és el defensa més important de l’equip. Ha jugat 31 partits.
  • Curro: és el jugador més perillós i amb més gol. És un migcampista molt tècnic que destaca pel seu bon xut i per les seves assistències. Tot i no jugar de davanter és el màxim golejador de l’equip amb onze gols.

  • Sabino: Davanter molt veterà de 35 anys que va jugar a la Primera Divisió amb l’Osasuna la temporada 2000-01.  Fins ara ha marcat 8 gols.
  • Nando Capote: és l’altre davanter ha tenir en compte. Ha marcat 10 gols

Amb aquests números queda ben clar que l’equip no depèn de cap jugador en concret i, per això, el fa més perillós.  És un bloc compacte, en el qual qualsevol jugador pot fer els gols i que els migcampistes de segon línea fan molt de mal.

3Apr/130

Possibles rivals: Racing Club de Ferrol

Posted by Oleguer Olivé

Com ja fa jornades que està clar que l’Europa farà la promoció d’ascens a 2a B i que està centrat en la lluita pel campionat de la Tercera Divisió, hem cregut oportú començar a analitzar possibles rivals que ens podem trobar l’eliminatòria. Ho encetem amb el Racing Club de Ferrol, del grup 1 de Galícia que ja està classificat matemàticament.

El club es va fundar l’any 1919 i és un dels històrics del futbol gallec tot i, no jugar mai a la Primera Divisió. Si ens fixem amb el seu palmarès ens adonem que hi ha alguna petita similitud amb l’Europa com és el cas que van quedar finalistes de la Copa del Rei (aleshores es deia Copa del Generalísimo) l’any 1939 contra el Sevilla. L’Europa ho va ser el 1923 contra l’Athletic de Bilbao. Una altra de les semblances entre els dos clubs és que van jugar la final a la mateixa ciutat de Barcelona: els gallecs a l’estadi de Montjuïc i els graciencs al camp de Les Corts.  La gran diferència entre les dues finals és que els gallecs van sortir golejats pels andalusos (2-6) i els escapulats van sortir amb el cap ben alt desprès de fer un partidàs contra l’Athletic de Bilbao (0-1).

Si ja analitzem les temporades d’àmbit inferior a la Primera Divisió, comprovem que ha competit 34 anys a la Segona Divisió, 20 anys a la 2a B i 25 anys a Tercera. Amb aquestes dades el conjunt gallec sí que ens supera, ja que l’Europa ha estat 5 anys a Segona, un any a 2a B i 49 anys a Tercera.  No cal mirar molt enrere per veure l’última estada del Racing de Ferrol a la Segona Divisió perquè ho va estar per darrer cop la temporada 2007-2008. De fet, des de l’inici del segle XXI ha estat sis cops a la categoria de plata del futbol espanyol passant quatre cops per 2a B i dos cops per la Tercera (els dos darrers).

L’estadi A Malata amb capacitat per 12.000 persones és el camp on disputa els partits com a local des de l’any 1993 i les dimensions del terreny de joc són bastant més grans que el Nou Sardenya (105x68m les gallegues per 100 x 63 de les gracienques). Els horaris dels partits a casa són normalment a les 17h de la tarda i, de fet, cap equip de la Tercera Divisió gallega juga pel matí. Factor que no crec que pugui aprofitar l’Europa perquè durant les promocions d’ascens els partits al Nou Sardenya es juguen a la tarda.  No us penseu que els partits del Racing de Ferrol omplen l’estadi, però si que és probable que durant la promoció d’ascens l’omplin convertint l’estadi en una olla a pressió.

Si parlem de l’actualitat del conjunt verd és per posar-se a tremolar perquè que és l’equip ha aconseguit més puntuació en tota la Tercera Divisió amb 79 punts. El segueix a poca distància el CF.Burgos amb 76 punts que està enquadrat el grup 8. Els dos equips porten una jornada més que els equips del grup català (31). El conjunt entrenat per José M.Aira té una dada força curiosa: només ha empatat un partit dels 31 que ha disputat. Aquesta xifra deixa palès que el conjunt verd està molt per sobre de la resta d’equips del grup i que mai es conforma amb l’empat. Pel que fa a les victòries n’ha aconseguit 26 i ha perdut quatre partits.

Una de les claus dels gallecs és, sense dubte, el seu trident a la davantera que té uns números que fan por!! Dels 75 gols que ha marcat (2,42 gols per partit) 44 gols (59%) els han marcat tres jugadors: Jorge Rodriguez, Manu Barreiro i Pablo Rey.

Jorge Rodriguez és el fitxatge estrella perquè l’any passat va ser el màxim golejador de la Tercera Divisió de Cantàbria amb 32 gols defensant la samarreta del Rayo Cantabria. Amb 31 jornades disputades ja ha marcat 18 gols.

L’altra bona incorporació és Manu Barreiro que actualment porta 16 gols, però que la temporada passada amb el Pontevedra va fer 13 dianes. El davanter és altíssim (1,92m) i va sorgir de les categories inferiors del Real Madrid.

El tercer davanter amb discòrdia és Pablo Rey que porta 10 gols i aquesta és la seva tercera temporada al conjunt gallec. El seu punt fort és la seva rapidesa i la seva polivalència a l’atac, ja que pot jugar els dos extrems i de mitja punta.

Uns dels factors que els pot perjudicar és que té una plantilla molt curta amb només 18 jugadors. Si algun dels jugadors destacats es lesiona o està sancionat l’equip es pot ressentir. De fet, des de finals de febrer l’ex jugador del Deportivo, Bodipo, s’estava entrenant amb l’equip, però finalment ha fitxat pel Xerez de Segona Divisió.

La situació de l’entrenador dels gallecs és una mica paral·lela a la que ha viscut Pedro Dólera amb l’Europa. José M.Aira és el míster des de finals de la temporada passada desprès que es retirés de futbolista al mateix Racing de Ferrol. L’objectiu de l’equip era pujar a 2a B vist l’alt pressupost que tenia i la qualitat dels jugadors, però només van poder quedar en vuitena posició. Va ser una decepció per l’afició, però es va seguir confiant amb José M.Aira, encara que era un entrenador molt novell i que havia fet una temporada molt discreta. I mira per on, ara són líders de la categoria amb catorze punts d’avantatge respecte el segon classificat. Us sona?

Vist amb detall les característiques del Racing Club de Ferrol tinc molt clar que no vull ni amb pintura trobar-me el conjunt gallec a cap eliminatòria d’ascens a 2a B. Creuem els dits!

*Fotos: Web oficial del Racing Club de Ferrol

25Mar/130

Gran punt aconseguit a Vilatenim

Posted by jordif

El campanar de Gràcia

  • Punt molt important  aconseguit en un dels camps més complicats de la tercera divisió.

  • L’Europa va comptar amb cinc baixes ( Diego i Epitie ho van ser a última hora) i va haver de fer una alineació diferent que altres partits. Tot i aquests inconvenients,  l’equip gracienc va poder empatar gràcies a un penal sobre Àlex Delmàs(són d'aquells penals que no es xiulen mai) que Javi Lara va executar magistralment.
  • Gran reacció de L'Europa a la segona part que va intentar-ho fins trobar el camí del gol.
  • Gran presència d'aficionats europeistes i de diferents penyes. Pep Rovira, Agrupació Europeista, Caliu Gracienc i la Torcida Escapulada van donar el màxim suport als jugadors. Gran Afició!!!!!!.

El lliri de Gràcia

La primera part de l'Europa va ser horrible, sense control, freds i fora mentalment del partit. Només un xut de Romero entre els tres pals i res més. Ja ha passat a altres partits aquest any, com per exemple a Gavà o a Palamós que a les primeres parts sortim despistats

El de negre

Un arbitratge que deixa molt que desitjar, que va perjudicar els dos equips i va posar dels nervis a les dues aficions.

Afició local

  • Van animar al Figueres (en alguna ocasió, la penya Front Unió també animava el Sant Andreu).Van pressionar de valent.
  • Ja ens agradaria  a nosaltres tenir aquesta tribuna al Nou Sardenya.

Punts Trofeu Millor Jugador

5 punts: Javi Lara

3 punts: Àlex Cano

1 punt: Carlos Guzmán

*Podeu veure més fotos al nostre Facebook

19Mar/130

Victòria contra un bon Sant Medir!

El passat diumenge, abans del partit entre l’Europa i el Cornellà, es va jugar un amistós entre un combinat de la Torcida Escapulada, directius i persones de l’entorn de l’Europa contra un combinat de les colles de Sant Medir.

L’enfrontament que va durar cinquanta minuts repartits en dues parts de vint-i-cinc minuts va acabar amb un ajustat 1-0. El gol local va ser transformat per Bernat Olivé gràcies a un gran xut des de la frontal de l’àrea que el porter visitant no va poder aturar. Abans del gol tant els locals com els visitants van tenir bones opcions per marcar, però els porters van estar ben encertats.

La victòria és molt meritòria, sobretot perquè la plantilla era bastant curta comparant-la amb la de Sant Medir que gairebé tenia dos jugadors per posició. La Torcida Escapulada va aportar fins a vuit jugadors a l’equip que van defensar i suar amb orgull la samarreta escapulada. Els protagonistes torcidencs que hi van participar van ser: Jordi Franch, Bernat Olivé, Jordi Andreu, Laura Lloria, Daniel Reig, Isaac Nieto, Victor Riera i Oleguer Olivé.  Des de la web agraïm els altres companys de l’equip que van ajudar a aconseguir el triomf: Carles Anguela, els germans Cullell, Xavier Otano, Roger Amigó, Juanjo Isern, Josep Mª Romero i l’entrenador Pere.

Però sense les colles de Sant Medir no hagués estat possible fer aquest acte de germanor, per la qual cosa, els hi volem agrair que vinguessin al Nou Sardenya per fer aquest partit amistós. L’acte es va donar per acabat amb un pica-pica a la sala de premsa de l’estadi.

7Jan/130

Un imparable Europa deixa sense respirar al líder

Posted by Oleguer Olivé

Resultat: Europa 1- Olot 0

El campanar de Gràcia

  • La bona presència de públic que hi havia al Nou Sardenya per veure l’Europa-Olot (1.630 persones). Feia anys que l’estadi gracienc no feia tant de goig, excepte quan hi ha hagut les presentacions del futbol base on els jugadors de la pedrera escapulada omplien les graderies desprès dels actes institucionals.
  • El gran ambient i animació que es va viure al gol on atacava l’Europa gràcies a les penyes Torcida Escapulada i el Caliu Gracienc. Si la gent de tribuna també animés aquest estadi seria inexpugnable...
  • L’immensa solidesa defensiva que va demostrar tot l’equip gracienc anul·lant per complet a l’Olot de Carlos Martinez i companyia. Només va haver un error defensiu en tot el partit que no va tenir conseqüències. La concentració i la intensitat van ser les claus.

  • Gran Javi Lara. L’ex del Prat va fer un partidàs, però no només pel gol de la victòria (que va ser molt maco) sinó perquè va dirigir el joc gracienc a la perfecció. L’acció que em va agradar més va ser quan es va desfer de tres jugadors i va fer una assistència magnífica per Òscar Muñoz que el davanter gracienc no va poder transformar en gol per ben poc. Si la pilota entra...l’estadi s’enfonsa.
  • El duel de botigues que hi va haver al Nou Sardenya. Tant el club com nosaltres vam posar a la venda productes per finançar les nostres despeses o possibles inversions. D’aquest aspecte se’n va fer ressó BTV que el vídeo resum del partit va oferir imatges de les dues botigues.
  • El retorn de diferents socis de la Torcida Escapulada al Nou Sardenya que per raons professionals o personals no poden venir els diumenges a les 12h.

El lliri de Gràcia

  • La imatge que va donar l’Olot, sobretot a la primera part, no va ser precisament la d’un líder intractable com molta gent ha definit a les últimes hores.  Amb l’empat a zero alguns jugadors garrotxins simulaven lesions o faltes per pedre el màxim temps possible. Sobtadament, aquestes actituds van canviar quan l’Europa va fer l’1-0... què curiós,no?

  • La falta d’ambició de l’Olot per guanyar el partit des de l’inici. Els visitants haurien signat l’empat per descomptat.  Equips com el Figueres o la Rapitenca han donat més bona imatge que el conjunt de la Garrotxa. També és cert que les imatges o les sensacions no serveixen per res. El que val és guanyar

  • Ni Carlos Martinez ni Òscar Muñoz no van poder marcar tot i que, els dos golejadors van tenir una ocasió cadascú. Les defenses es van imposar als davanters.

El de negre

  • Tant l’àrbitre principal com els seus ajudants van tenir una arbitratge tranquil, excepte en algunes decisions en jugades ofensives dels graciencs.

Afició visitant

  • Al lateral inferior de la tribuna hi havia dues banderoles amb l’escut i els colors de l’Olot, però no es va sentir cap càntic per animar a l’equip garrotxí.  Suposem que alguns aficionats visitants es van desplaçar al Nou Sardenya, però sense més intenció que veure el partit. Haguessim agraït tenir un duel de càntics entre les dues aficions.

Comentari

  • Algún mitjà de comunicació ha utilitzat el terme “màgia” per definir la victòria de l’Europa contra l’Olot, però jo prefereixo aplicar els tèrmes: esforç, treball, sacrifici,lluita, il·lusió, unió, intensitat, compromís i concentració perquè derrotar el líder no s’ha aconseguit per art de màgia sinó per aquest conjunt de factors.
  • Els números d’aquest Europa són per emmarcar: 9 partits seguits sense conèixer la derrota, quatre victòries consecutives i, a més, ha igualat el número màxim de punts aconseguits en una primera volta (38 punts) a falta d’un partit per jugar.  Si aconseguim puntuar a la Pobla de Mafumet superarem el rècord de la temporada 1997-98 d’un equip que es va proclamar campió de Catalunya. Poca broma...
  • El partit no va ser maco per l’espectador, però sí que va ser disputat en el qual l’Europa va ser just vencedor per les ocasions que va fer i per les ganes de guanyar. L’Olot únicament intentava crear perill en jugades aÏllades d’Uri Santos o de Carlos Martinez.

Punts Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada

5- Javi Lara

3-Victor Durán

1-Àlex Cano

Fotos: www.ceeuropa.cat

28Nov/120

Empat positiu

Posted by Bernat

Resultat : Manlleu – C.E. Europa 1-1

El Campanar de Gràcia

Des de la Torcida Escapulada i altres consocis del Club, la il·lusió d’anar a Manlleu a obtenir un bon resultat. I així va ser.

La gran primera part de l’equip, on els 11 jugadors escapulats van saber imposar el seu joc, tocant la pilota a l’atacar i defensivament pressionant la sortida de la pilota, de les quals va sortir la jugada del 0 a 1, Camacho provoca error defensiu i Rovira centre perquè el defensa rival talli amb la mà la passada de la mort. Penal i execució perfecta de Javi Lara, i no és la primera.

El Manlleu, durant els 90 minuts ha demostrat que el seu joc es basa amb la verticalitat, buscant en tot moment els dos homes de referència Manel Sala i Baruc, que com es va comprovar ahir, no se’ls hi pot donar marge per res. Tot i així, sembla que practiquen un joc fàcil i directe que de moment els està donant bon resultats, al ser cinquens a la classificació, creient modestament que hauran millorar en alguns aspectes per poder optar a les 4 primers places de play-off.

El Lliri de Gràcia

Pel que escriu aquesta crònica, va ser la primera visita al camp del Manlleu, estadi de dimensions petites, factor que perjudica el joc de l’Europa.

Un cop més el patiment, de fet ha sigut durant tota la segona la part, i agreujat sobretot els minuts d’afegit, on es creia amb la ferma possibilitat de guanyar. Durant tota la segona part l’equip escapulat ha quedat totalment anul·lat pel Manlleu, el qual no ha donat oportunitat a l’Europa de tenir la pilota i de forçar el 0-2.Elsl locals sense massa idees ha intentant penjar pilotes i crear faltes a la frontal, que finalment els ha donat fruits amb un gran gol de falta directe de Manel Sala.

La nova lesió d’un jugador escapulat, Romero, que va haver de deixar el camp a la mitja part. Restem a l’espera de saber l’abast de la seva lesió.

El de negre

Bon arbitratge a la primera, en canvi a la segona part totes les faltes només tenien un sentit, el visitant.

Afició local

La parròquia local no va omplir el camp, expectació moderada per la visita del tercer classificat. Potser va afectar la diada electoral? Ambient fred que no gelat, tant de temperatura com d’animació, pel públic local donava la sensació que encara és aviat per començar a perfilar els equips punters de la classificació

Penya local d’animació del Manlleu que animava esporàdicament, per poca gent a tribuna. Cal destacar el nombre d’aficionats de l’Europa que ens vam desplaçar que va sumar una trentena de persones.

Comentari

Un cop finalitzat el partit l’afició escapulada estava desanimada, havent perdut una gran oportunitat per haver donat un cop d’atenció a la lliga de Tercera, ja que el Manlleu durant aquests últims anys només ha perdut tres o quatre partits a casa.

Al cap d’unes hores, la sensació ja era una altra, s’ha puntuat a casa d’un dels rivals directe i que la primera part s’ha donat una bona imatge, tot i que la segona part ens ha faltat veterania d’aguantar la pilota.Llàstima perquè teníem un mig del camp amb toc amb Javi Lara, Delmàs i Guzman i en punta Camacho, i més tard Diego. S’ha de millorar aquest aspecte.

Finalitzant el redactat d’aquesta crònica ens assabentem de què l’Europa ha fitxat al davanter Óscar Múñoz del Castelldefels, amb 13 partits disputats i 5 gols, que per casualitats és el proper rival de l’Europa. Que es puguin fer aquests fitxatges dins el mateix grup de la categoria no és manipular la competició? Com diria un “Algú ho hauria de dir !!!” Crec que la Federació hauria de fer quelcom ja que sinó estic mal informat fins a 31 de desembre es poden fer fitxatges dins la mateixa categoria. Es bo pel futbol de Tercera aquests balls de fitxatges ?

Punts Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada

5 punts Javi Lara

3 punts Guzman

1 punt Edgar