Torcida Escapulada
3Apr/130

Possibles rivals: Racing Club de Ferrol

Posted by Oleguer Olivé

Com ja fa jornades que està clar que l’Europa farà la promoció d’ascens a 2a B i que està centrat en la lluita pel campionat de la Tercera Divisió, hem cregut oportú començar a analitzar possibles rivals que ens podem trobar l’eliminatòria. Ho encetem amb el Racing Club de Ferrol, del grup 1 de Galícia que ja està classificat matemàticament.

El club es va fundar l’any 1919 i és un dels històrics del futbol gallec tot i, no jugar mai a la Primera Divisió. Si ens fixem amb el seu palmarès ens adonem que hi ha alguna petita similitud amb l’Europa com és el cas que van quedar finalistes de la Copa del Rei (aleshores es deia Copa del Generalísimo) l’any 1939 contra el Sevilla. L’Europa ho va ser el 1923 contra l’Athletic de Bilbao. Una altra de les semblances entre els dos clubs és que van jugar la final a la mateixa ciutat de Barcelona: els gallecs a l’estadi de Montjuïc i els graciencs al camp de Les Corts.  La gran diferència entre les dues finals és que els gallecs van sortir golejats pels andalusos (2-6) i els escapulats van sortir amb el cap ben alt desprès de fer un partidàs contra l’Athletic de Bilbao (0-1).

Si ja analitzem les temporades d’àmbit inferior a la Primera Divisió, comprovem que ha competit 34 anys a la Segona Divisió, 20 anys a la 2a B i 25 anys a Tercera. Amb aquestes dades el conjunt gallec sí que ens supera, ja que l’Europa ha estat 5 anys a Segona, un any a 2a B i 49 anys a Tercera.  No cal mirar molt enrere per veure l’última estada del Racing de Ferrol a la Segona Divisió perquè ho va estar per darrer cop la temporada 2007-2008. De fet, des de l’inici del segle XXI ha estat sis cops a la categoria de plata del futbol espanyol passant quatre cops per 2a B i dos cops per la Tercera (els dos darrers).

L’estadi A Malata amb capacitat per 12.000 persones és el camp on disputa els partits com a local des de l’any 1993 i les dimensions del terreny de joc són bastant més grans que el Nou Sardenya (105x68m les gallegues per 100 x 63 de les gracienques). Els horaris dels partits a casa són normalment a les 17h de la tarda i, de fet, cap equip de la Tercera Divisió gallega juga pel matí. Factor que no crec que pugui aprofitar l’Europa perquè durant les promocions d’ascens els partits al Nou Sardenya es juguen a la tarda.  No us penseu que els partits del Racing de Ferrol omplen l’estadi, però si que és probable que durant la promoció d’ascens l’omplin convertint l’estadi en una olla a pressió.

Si parlem de l’actualitat del conjunt verd és per posar-se a tremolar perquè que és l’equip ha aconseguit més puntuació en tota la Tercera Divisió amb 79 punts. El segueix a poca distància el CF.Burgos amb 76 punts que està enquadrat el grup 8. Els dos equips porten una jornada més que els equips del grup català (31). El conjunt entrenat per José M.Aira té una dada força curiosa: només ha empatat un partit dels 31 que ha disputat. Aquesta xifra deixa palès que el conjunt verd està molt per sobre de la resta d’equips del grup i que mai es conforma amb l’empat. Pel que fa a les victòries n’ha aconseguit 26 i ha perdut quatre partits.

Una de les claus dels gallecs és, sense dubte, el seu trident a la davantera que té uns números que fan por!! Dels 75 gols que ha marcat (2,42 gols per partit) 44 gols (59%) els han marcat tres jugadors: Jorge Rodriguez, Manu Barreiro i Pablo Rey.

Jorge Rodriguez és el fitxatge estrella perquè l’any passat va ser el màxim golejador de la Tercera Divisió de Cantàbria amb 32 gols defensant la samarreta del Rayo Cantabria. Amb 31 jornades disputades ja ha marcat 18 gols.

L’altra bona incorporació és Manu Barreiro que actualment porta 16 gols, però que la temporada passada amb el Pontevedra va fer 13 dianes. El davanter és altíssim (1,92m) i va sorgir de les categories inferiors del Real Madrid.

El tercer davanter amb discòrdia és Pablo Rey que porta 10 gols i aquesta és la seva tercera temporada al conjunt gallec. El seu punt fort és la seva rapidesa i la seva polivalència a l’atac, ja que pot jugar els dos extrems i de mitja punta.

Uns dels factors que els pot perjudicar és que té una plantilla molt curta amb només 18 jugadors. Si algun dels jugadors destacats es lesiona o està sancionat l’equip es pot ressentir. De fet, des de finals de febrer l’ex jugador del Deportivo, Bodipo, s’estava entrenant amb l’equip, però finalment ha fitxat pel Xerez de Segona Divisió.

La situació de l’entrenador dels gallecs és una mica paral·lela a la que ha viscut Pedro Dólera amb l’Europa. José M.Aira és el míster des de finals de la temporada passada desprès que es retirés de futbolista al mateix Racing de Ferrol. L’objectiu de l’equip era pujar a 2a B vist l’alt pressupost que tenia i la qualitat dels jugadors, però només van poder quedar en vuitena posició. Va ser una decepció per l’afició, però es va seguir confiant amb José M.Aira, encara que era un entrenador molt novell i que havia fet una temporada molt discreta. I mira per on, ara són líders de la categoria amb catorze punts d’avantatge respecte el segon classificat. Us sona?

Vist amb detall les característiques del Racing Club de Ferrol tinc molt clar que no vull ni amb pintura trobar-me el conjunt gallec a cap eliminatòria d’ascens a 2a B. Creuem els dits!

*Fotos: Web oficial del Racing Club de Ferrol