Torcida Escapulada
4Jun/130

Les històries del viatge a Aranda de Duero

Posted by Oleguer Olivé

Un play-off s’ha de viure intensament i, encara que hagi estat molt breu, hi ha moltes coses a explicar que m’agradaria que no es quedessin únicament a Aranda de Duero. En aquest article intentaré explicar des del meu punt de vista el desplaçament que vam fer alguns seguidors de l’Europa fins la localitat on juga l’Arandina CF.

Qui us escriu va decidir acollir-se a l’opció d’anar amb l’autocar que va organitzar el club. La idea inicial era anar-hi amb un autocar estàndard, és a dir, de 55 places, però degut que durant la setmana no va haver-hi demanda, es va decidir anar-hi amb un mini autocar de 30 places. Tot i que el final no es va omplir el vehicle, el club va decidir que  igualment es faria el viatge assumint les despeses que comportava. Punt positiu per la directiva. En canvi, l’Arandina CF no va fer autocar a l’anada pels seus socis perquè no havien omplert les places mínimes (desconec quanta gent es va apuntar).

L’hora de sortida de l’autocar era a les 06:15h, però la majoria de gent ja estava al Nou Sardenya a les 06h. Eren les 06:30h i allà no apareixia l’autocar. Començaven els nervis i,aleshores, vam trucar a l’empresa d’autocars que ens va dir que tenien apuntat que l’hora de sortida era a les 8:30h!! Com podia ser?  Total. L’autocar va arribar a les 07:45h, però aquí no es va acabar el problema! Faltava una persona que hi era a les 6h esperant l’autocar, però ara ja no hi era. El  vam trucar i...es veu que havia tornat a casa amb metro perquè s’havia oblidat una cosa. La gent de l’autocar era un sac de nervis i, finalment, la persona va arribar i pujar a l’autocar a les 8h davant l’aplaudiment de tots els presents. Això, ja anava en serio. L’autocar es  va posar en marxa cap a Aranda dues hores més tard del previst! Avui mateix l’Europa ens ha informat que l’error va ser de l’empresa d’autocars i que els 30 euros que va costar el viatge serà retornat els socis. Per tant, el viatge ha sortit de franc!

Durant el viatge l’amic Jordi Rodón hi va posar l’animació i el bon ambient amb el seu megàfon nou de trinca. L’aparell era  petit i el seu ritme és dels que enganxa, però hi havia un detall que el va fer únic: VILADECANS. Només els presents a l’autocar saben a què em refereixo...però animo els que es van quedar a Gràcia a descobrir-ho.  De fet, en Jordi Rodón es va convertir en l’home que va aixecar els ànims de l’expedició en el viatge de tornada.

La primera parada tècnica va ser a l’àrea de servei  d’Alfajarín on vam aprofitar per esmorzar i poder apreciar els banderins de clubs que hi havia penjats al sostre. N’hi havia de molts equips i aquí l’Europa va sortir guanyador perquè hi havia dos banderins escapulats per només un de l’Arandina CF.

Durant el viatge seguíem en contacte amb els diferents cotxes particulars que també havien sortit de Gràcia, però ells ens portaven un avantatge clar perquè havien sortit a l’hora que tocava. La idea era dinar amb ells al centre d’Aranda de Duero, però no va poder ser i vam anar directament a l’hotel on estaven allotjats els jugadors que estava a 4km de la ciutat. Vam dinar allà i quan vam acabar vam  anar a acomiadar i animar els jugadors graciencs que ja marxaven a l’autocar per anar a l’estadi de l’Arandina. Eren les 16:15h. Vaig veure els jugadors molt tranquils. Suposo que estaven concentrats. La tranquil·litat que vaig veure a l’hotel, per desgràcia, no la vaig veure al terreny de joc.

Foto: vamos escapulados

Una imatge que ens va indignar a tots va ser veure que l’autocar dels jugadors també era un mini bus. Com podia ser això? Si durant la temporada l’equip viatja amb autocar estàndard perquè pel play-off que, els viatges són molt més llargs, es va amb un autocar més petit? Em consta que els jugadors i cos tècnic no estaven gens satisfets, ja que havien viatjat molt estrets i sense espai per poder moure’s. I, per acabar d’adobar-ho, l’autocar havia arribat a la 1h de la matinada del divendres a l’hotel.  Està clar que els jugadors van arribar cansats a l’hotel i desconec sí van poder descansar. Tot i que, no són detalls que afectin directament al rendiment esportiu segurament que tenen danys col·laterals. Hem d’evitar que passin coses com aquestes perquè tot afecta.

Un cop van marxar els jugadors el nostre autocar va posar rumb cap a l’Hostal Rosales on la majoria dels seguidors ens vam allotjar. Aquest no era cap dels dos hotels que havia proposat el club perquè els dos hotels estaven al mig de la carretera i, en canvi, el nostre estava al centre d’Aranda i a quinze minuts d’El Montecillo. En aquest hostal ens van tractar de meravella i vam estar molt a gust.

Un cop allotjats a les nostres habitacions ens vam dirigir cap a “el temple” de l’Arandina CF ja carregats amb les banderes, pancartes i tot el que feia falta per animar a l’Europa . Per arribar-hi vam utilitzar una drecera que ens va recomanar “la Rosales” que era passar per un descampat i creuar la via del tren. No era un tram acte per tothom...però sí per nosaltres. De camí vam fer el nostre primer amic de l’equip local que ja ens va servir per adonar-nos del bon caràcter de la seva gent.  Ens va explicar que no els hi feia res pagar l’entrada del partit si eren socis perquè eren conscients que per fer un bon equip calien calers i, tenia raó, a Aranda s’hi han posat diners per fer l’equip que tenen. Un cop a l’estadi ens va rebre la junta directiva de l’Europa i la Sra. Elsa Blasco, presidenta del Districte de Gràcia.  Una presència molt minsa de directius en el partit més important en 12 anys.

Ens vam situar a la graderia juntament amb la resta de seguidors graciencs. En total érem uns cinquanta. Vam posar pancartes, vam repartir botzines i banderes i, ja vam començar a animar a l’equip. Jo estava ansiós perquè comencés el partit. No podia ni seure. Els nervis no m’ho permetien. Jo confiava que l’equip remuntés l’eliminatòria i guanyés el partit com va fer a Olot.  Sabia que eren capaços de fer-ho, però ja els primers minuts de joc vaig veure un Europa nerviós i un Arandina que pressionava la sortida de la pilota dels jugadors graciencs com a gossos.  L’entrenador de l’equip José “Chino” Zapatera sabia com aturar els escapulats. La fortalesa física del locals era immensa. Després d’algun ensurt en defensa, l’Arandina ja va fer el primer gol del partit en els primers minuts.

El gol rebut va ser un gerro d’aigua freda, però sabíem que igualment havíem de marcar dos gols.  La dinàmica seguia igual. L’Europa intentava superar la defensa blanc i blava, però no hi havia forma. Ni per bandes, ni amb còrners ni amb pilotes llargues cap a Epitié.  En canvi, l’Arandina amb dos o tres passades es plantava davant de Rafa Leva. A pocs minuts pel final els d’Aranda van fer el segon gol i van sentenciar l’eliminatòria.

A la segona part van entrar Òscar Muñoz i Camacho, però el panorama va seguir igual. No vam poder fer ni un xut clar a la porteria local. Era una situació d’impotència total. No havíem tingut opcions ni de donar emoció al partit. La gent estava decebuda. Després de fer tants quilòmetres no vam poder veure la remuntada que creiem que era possible. Però de totes formes, no vam parar d’animar a l’equip que ens havia portat a fer un play –off després de 12 anys. S’ha de mirar el costat positiu d’haver jugat un play-off després de tant temps i que vam ser capaços de portar 3500 persones al Nou Sardenya.  Segur que l’any que ve el disputarem de nou i aconseguirem fer un millor paper.  S’ha demostrat que l’Arandina és un equip fet únicament per pujar de categoria i que és molt difícil competir contra ells. Entrenen com a professionals, tenen més pressupost, tenen un ajuntament darrera... En fi, l’Arandina és just vencedor.

Al final del partit el Montecillo va ser una festa per celebrar la classificació.  Com a justos vencedors que van ser part dels seguidors de l’Europa els vam felicitar amb aplaudiments i càntics.  Els seguidors locals ho van agrair cridant “Europa, Europa”.  Just després, en Ramon Ortiz i un aficionat local es van intercanviar les bufandes fent visible l’agermanament entre les dues aficions. Vam parlar amb molta gent i la veritat és que ens va encantar el seu caràcter obert i respectuós.

Desprès d’intercanviar moltes converses amb els locals vam anar a donar els últims ànims a tots els jugadors de l’Europa que estaven molt tristos per l’eliminació i que ja marxaven cap a Barcelona. Havien fet tot el que estava a les seves mans, però no ho havien aconseguit.  Ens va sorprendre que estaven sopant pizzes... Bé, no crec que sigui el millor menjar per recuperar forces...

Desprès del partit vam quedar amb Arrels Europeistes per anar a sopar a l’Asador José Maria que era un restaurant típic d’Aranda de Duero on vam menjar morcilla i lechazo.  No podíem marxar de la ciutat sense tastar-ho. Era molt bo! Després del sopar vam anar a fer un beure per diferents bars d’Aranda on no vam desaprofitar l’ocasió per fer europeisme i continuar coneixent a la gent d’allà. Llàstima que en Victor Martinez va ser l’únic membre d’Arrels que van venir amb nosaltres a fer alguna cervesa.

El dia següent va tocar matinar perquè l’autocar del club ja s’esperava davant de l’hostal. Vam dormir poques hores i, ja se sap que a més d’un dormir poc li pot afectar. Però és possible que tretze hores desprès d’acabar el partit algú no recordi el resultat de l’Europa...? Si és possible...

El viatge de tornada va ser dur i es va fer llarg. La derrota no ajudava gens, però els ànims i el megàfon d’en Jordi Rodón ajudaven a aixecar la moral. Vaig arribar a Barcelona amb una barreja de sensacions. Per un costat, decebut per la derrota i l’eliminació de l’Europa contra un gran equip com l’Arandina i, per l’altre costat, content per haver passat una bona experiència amb gent que estima l’Europa com jo i, per haver conegut gent maca d’Aranda de Duero.

22May/130

Comunicat de les penyes del C.E.Europa

Les penyes del CE Europa, Agrupació Europeista, Grup Europeista Pep Rovira, Caliu Gracienc, Torcida Escapulada i el grup Arrels Europeistes, estem orgullosos de que el nostre Club, després de dotze anys, torni a lluitar per l’ascens a 2a B.

Han estat 12 anys de travessa pel desert, amb un descens a 1a Catalana inclòs, però enguany ens alegrem de tornar a lluitar per ascendir a la desitjada 2a B, categoria que per la nostra història, més que centenària del nostre Club, creiem que és la categoria que es mereix.

Que il·lusionant seria que enguany que celebrem el 50è aniversari de l’ascens a 2a divisió, coincidís amb un nou ascens, en aquest cas a la 2a B.

En aquests moments, a menys d’una setmana de tornar a jugar un play off d’ascens, aquest no ha de ser el nostre únic objectiu, sinó que cal ser ambiciosos i tenir com a objectiu l’ascens a 2a B.

Per tant i com diu el nostre himne, cridem tots junts per assolir l’ascens a 2a B,

EUROPA SEMPRE ENDAVANT!!!

Gràcia, maig de 2013

15May/130

Possibles rivals (3): C.D.Castellón

Posted by Oleguer Olivé

Seguim amb l’informe de possibles rivals pel play-off a 2a B amb el CD Castellón.

El club fundat l’any 1922 és l’equip de la Tercera Divisió d’enguany que ha militat més temporades a la Primera Divisió (11), tot i que l’última temporada que hi va militar va ser la temporada 1990-91.  Durant els tres primers anys l’equip vestia de color blanc, però degut a la seva semblança amb l’uniforme del Valencia CF van decidir canviar el blanc per la samarreta albinegra a franges verticals.  De fet, des dels anys 20 sempre hi va haver molta rivalitat entre els dos equips del País Valencià.

La seva primera presència a la Copa del Rei va ser el 1927, en la qual l’Europa hi va ser protagonista  perquè va accedir a semifinals. En els quarts de final van quedar emparellats amb el Cartagena i l’equip gracienc. Es van disputar fins a tres partits entre castellonencs i escapulats amb un balanç de dues victòries per l’Europa i una victòria pel Castellón.  El primer enfrontament de la història a la Copa del Rei entre els dos conjunts va acabar amb golejada pels graciencs per 4-1.  De fet, aquesta eliminatòria va ser la única que han disputat els dos equips en aquesta competició. Es tornarà a repetir pel play-off a 2a B?

L’època més gloriosa de l’equip va ser els anys 40 quan va militar durant sis anys seguits a la Primera Divisió. La temporada 1942-43 es considera una de les millors perquè va tenir opcions de guanyar el títol de lliga fins a dues jornades pel final quan va caure derrotat per 5-0 contra el Celta en un partit polèmic. Finalment, va acabar a la quarta posició que és la millor de la seva història i l’Athletic va guanyar la lliga.

La temporada 1972-73 també va estar a punt de tocar el cel quan va quedar finalista de la Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao (2-0) a l’estadi Vicente Calderón eliminant a les rondes prèvies al Valladolid, València , Betis i Sporting de Gijón. Aquell curs va quedar en cinquena posició de la Primera Divisió.

Si repassem les temporades que ha estat a categories importants del futbol estatal queda ben clar que és un club que per trajectòria no hauria d’estar a la Tercera Divisió:  11 temporades a Primera Divisió, 40 temporades a Segona Divisió, 12 temporades a 2a B i 16 temporades a Tercera Divisió.  Una dada que ens pot ajudar a entendre la dimensió del CD Castellón és que va ser el segon club en tenir més socis (4.500) a la Tercera Divisió a la temporada 2011-12 per darrere el Real Oviedo. De les últimes deu temporades ha estat: cinc temporades a 2a,  tres temporades a 2a B i dos temporades a 3a.

Però la bona trajectòria del club que hem parlat anteriorment no té res a veure amb la situació actual, ja que al final de la temporada 2010-11 quan estava a 2a B va baixar a l’actual Tercera Divisió per impagaments als seus jugadors encara que va acabar a la desena posició de la categoria de bronze.  En dos anys va passar de jugar a la Segona Divisió a jugar a Tercera. Un desastre per un equip que volia pujar a la Primera Divisió a mig termini.

El conjunt de la Plana disputa els seus partits a l’estadi Nou Castalia que es va inaugurar l’any 1987 i que té capacitat per  14.500 persones. Els partits com a local els juga els diumenges a les 18h i en l’últim partit de lliga hi van assistir 3.500 espectadors.

Pel que fa la temporada 2012-13, el CD Castellón ha jugat 39 partits (hi ha 21 equips) i a falta d’una jornada per acabar la competició està a la tercera posició i amb opcions d’acabar segon. L’equip entrenat per Pedro Fernández Cuesta és un bloc dur i consistent en que no destaca cap jugador per sobre de l’altre, però que és l’equip més golejador de la categoria amb 57 gols (1,46 gols per partit) i el menys golejat amb 27 gols (0,69 gols per partit).  Un dels motius pels quals no està més a dalt a la classificació és que ha empatat massa partits (14).

Els gols es reparteixen amb diversos jugadors, però els que més marquen són els davanters Adolfo Sanz amb 10 gols, Julián Mauro amb 9 gols i Marc Cosme amb 8 gols que han fet el 47% dels gols de l’equip.

Adolfo Sanz és un jugador ofensiu de 25 anys i va arribar al mercat d’hivern procedent del Ribarroja CF que està a la part baixa de la Tercera Divisió valenciana. Durant els primers mesos a l’anterior equip va fer només tres gols, però un cop va arribar el conjunt dels “orelluts” va afinar la punteria. La seva principal habilitat és la seva rapidesa i també acostuma a donar bones assistències als seus companys.

Al mig del camp hi destaca el capità Jordi Marenyà de només 22 anys que va sorgir de les categories inferiors del Vila-real CF per acabar fitxant pel juvenil C del CD Castelló. Amb només 18 anys ja va debutar al primer equip a la 2a divisió. Enguany ha marcat dos gols i és un dels referents de l’afició.

Si analitzem tot el grup valencià de Tercera Divisió veiem que els quatre primers classificats estan molt igualats, únicament hi ha una diferència de tres punts entre el quart classificat i el líder. Seria com el grup català, però amb un equip més amb discòrdia.  Si fem fantasia i situéssim  l’Europa al grup valencià seria el líder destacat amb quatre punts d’avantatge del Novelda que ara és el líder. Per tradició el grup valencià és un dels grups més complicats i si mirem els noms que ocupen les quatre primeres posicions tindrem motius per preocupar-nos: Novelda, Alzira, Castellón i Elche Ilicitano. Quin voleu?

El CD Castelló sembla un rival complicat, però veient els números dels altres equips que hem analitzat com el Racing de Ferrol o l’Extremadura, si pogués triar algun dels tres em decidiria pels valencians. Però tots aquests dubtes es resoldran aquest dilluns 20 de maig a les 17h.

Fotos: C.D.Castellón