Torcida Escapulada
18Nov/130

Golejada de líder

Posted by Oleguer Olivé

Resultat: Europa 5 – Gramenet 0

Campanar de Gràcia

  • L’important victòria que, combinat amb l’empat de la Montañesa, va significar acabar la jornada com a líder solitari. Això no succeïa des de feia 11 anys.

  • Feia falta guanyar un partit de golejada i sense patir pel resultat final. De fet, com indica el periodista Ignasi Trapero, des del 06/03/2011 que l’Europa no feia cinc gols ( Europa 5 –Vilafranca 1)
  • Important que els tres principals golejadors de l’equip marquessin: Javi Sánchez (tercer gol), Cebri (quart gol) i Camacho (cinquè gol).
  • Després de gairebé set mesos l’Europa va poder deixar la porteria a zero al Nou Sardenya.

  • El tercer gol va ser de traca i mocador. Rovira va driblar tots els jugadors que se li van posar per davant amb regats inversemblants fins que va fer una centrada a l’àrea que Javi Sánchez va rematar a plaer per superar el porter Juanmi. Golàs!!!
  • Cap jugador gracienc va rebre cap targeta groga.

El lliri de Gràcia

  • La pluja de la segona part va condicionar que els torcidencs podéssim animar des de la zona del gol. Ens vam situar a tribuna on vam seguir donant suport a l’equip i veure des d’una altra òptica els tres últims gols del partit.
  • Diego no va jugar per lesió. Esperem que es recuperi ben aviat, ja que és un jugador necessari per les bandes.
  • L’excés de ganes d'agradar de Cebri quan va sortir a la segona part.  Amb els llançaments de falta ho vam poder veure, ja que normalment l’encarregat és Javi Lara, però el davanter gracienc va voler executar-los ell mateix. No va semblar que ho fés per ordres de Pedro Dólera.  Els seus llançaments de falta no van acabar en gol ni van poder ser rematats per cap company. De totes formes, la seva actuació va ser molt bona fent el quart gol gracienc en una gran acció.

El de negre

  • No va tenir cap acció polèmica, tot i que la Gramenet va jugar amb duresa en moments puntuals

L’afició rival

  • Poca afició de la “ Grama” es va poder sentir, excepte quan l’equip colomenc va enviar la pilota al travesser en un llançament de falta.

Comentari

Important victòria contra una Gramenet que està en caiguda lliure i que confirma que l’equip gracienc està en ratxa. Som líders! Feia 11 anys que no ho dèiem! Hem d’estar contents!

Trofeu Torcida Escapulada Àlex Delmàs

5- Rovira

3- Victor Duran

1-Valderas

11Nov/130

Tàcticament perfecte

Posted by jordif

Resultat: Santfeliuenc O - Europa 1

El Campanar de Gràcia

  • Els tres punts importantíssims que va aconseguir el C E Europa, al Municipal de les Grasses, enfront d'un Santfeliuenc que va donar molta guerra.

  • Una jugada aïllada que el "Killer" Javi Sánchez  amb un cop de cap impecable va marcar el gol de la victòria .
  • El setè gol de  Javi Sánchez en tretze jornades .
  • Gran partit de Valderas que va ser el pulmó i líder de l’Europa.

  • Després de tretze jornades els homes d'en Pedro Dólera són líders juntament amb la Muntanyesa.
  • Primer partit com a titular de Eloi Mir que va resoldre la poca feina que va tenir a la perfecció. Enhorabona Eloi!
  • L' afició de l'Europa amb la presència torcidenca va ser el millor del partit animant minut rere minut al nostre equip.

  • La reacció dels jugadors al finalitzar el partit que van venir fins a on estàvem ubicats els seguidors escapulats per agrair-nos el suport durant tot el partit

El Lliri de Gràcia

  • En línies generals mal partit al Municipal de les Grasses dels dos equips. Molta intensitat, però poques oportunitats
  • Moltes imprecisions en els dos equips amb moltes pèrdues de pilota constants i jugades no acabades per cap dels dos equips
  • Respecte entre els dos equips, fet que va deslluir el partit i les  ocasions de gol
  • El gest lleig de Cebri que al ser substituït se’n va anar als vestidors directament sense acompanyar els seus companys a la banqueta.

Afició rival

  • Molt correcte i van animar al seu equip amb les seves cançons originals

El de negre

  • Les seves decisions va enfadar els dos equips.
  • Les vuit targetes grogues (quatre per cada equip) que va ensenyar l'àrbitre.
  • Un penal a Rovira no assenyalat a la primera part.

Comentari

  • Tres punts d'or en un camp molt complicat ( en aquests camps es guanyen les lligues)

Punts Torcida Escapulada Álex Delmàs

5 Punts: Valderas
3 Punts : Víctor Duran
1 Punt  : Eloi Mir

Fotos: www.ceeuropa.cat/Àngel Garreta

10Sep/130

Bona segona part de l’Europa

Posted by Bernat

Resultat : C.E. Europa – Gavà 3-1

El Campanar de Gràcia

La gran segona part realitzada per l’equip escapulat. On es van marcar dos gols i es van crear bones ocasions de gol.

Pel que escriu aquesta crònica el partit de diumenge va ser el primer partit que vaig veure de l’Europa de la present temporada 13/14.

Durant la primera part el Gavà (equip joveníssim) va donar molt bona imatge jugant la pilota per terra, donant molt de criteri a totes les accions, amb especial atenció al dorsal 7 del Gavà, David, que va demostrar tenir una gran tècnica i capacitat per desbordar. Després de crear una parell d’ocasions clares el Gavà va marcar el gol de l’empat, amb una acció amb possible falta a l’àrea petita al porter Rafa Leva (que ha iniciat la temporada a un alt nivell).

La segona part escapulada va ser totalment diferent, un altre món. Un Europa que pressionava, que mossegava la sortida de pilota dels blaugranes, on Charly i Guzman pressionaven les sortides, amb les ajudes de Rovira, Alegre i Javi Sánchez. Una forta intensitat que es va veure recompensada amb el gol de Cano i la seva posterior celebració.

Al pressionar intensament, més el revulsiu de la banqueta de Diego, va fer que l’Europa tingués el domini de la pilota, tingués vàries ocasions i marqués dos gols.

Des de fa molt de temps hem guanyat un partit sense patir, sense estar pendents dels minuts del temps afegit, on una molt bona segona part ens ha fet arribar els últims minuts del partit tranquils i amb ganes de marcar més gols.

El Lliri de Gràcia

La meva gran sorpresa va ser que un cop Javi Sánchez (executa a la perfecció i amb gran classe) el primer gol local, aprofitant un error clamorós del defensa central del Gavà, l’equip es tirés tan enrere. Tota la primera part l’Europa va defensar en el seu propi camp, on només Javi Sánchez es trobava pressionant els dos centrals blaugranes, Rovira i Alegre esperaven al mig camp. Suposo que la intenció de l’Europa era que els dos centrals del Gavà conduïssin la pilota fins a no tenir opcions de passada.

El de negre

Arbitratge correcte, amb errors i encerts pels dos equips. Des d’aquí m’agradaria a fer una crida a passar cada cop més dels arbitres, assumir que el nivell és el que és, que un dia ens perjudicaran i un altre dia ens afavoriran (sense voluntariat en els dos casos), i que tota aquella energia que aficionats, jugadors i cos tècnic destinem a increpar a l’àrbitre (i els assistents), la deixem d’utilitzar per jugar millor i guanyar el partit, ja que molts cops t’obsessiones amb les decisions arbritals.

Afició local

Cap penya de l'equip del Gavà, si que em va semblar que hi havia força familiars i amics dels jugadors blaugranes.

Comentari

Passo de la primera part. Em quedo amb l’actitud mostrada durant tota segona part. Em quedo amb els detalls de Charly, jugador que només l’he vist en un partit de competició oficial, però veig que s’ofereix, dóna assistències i no té por de xutar. També em va agradar Javi Sánchez on vaig veure que defineix bé i combinar amb els jugadors de banda.

Això només acabar de començar, però nosaltres l’Europa hem de ser realistes, considero que estem un pas per davant de la majoria d’equips de Tercera Divisió, ja que mantenim la columna vertebral de l’equip i hi ha certs mecanismes de joc que han d’estar més que automatitzats. Mentre la resta d’equips encara no estan del tot rodats.

Proper Partit: Dimecres 11 Castelldefels-Europa

Punts Trofeu Torcida Escapulada Àlex Delmàs

5 punts: Javi Sánchez

3 punts: Charly Ruiz

1 punt: Àlex  Cano

4Jun/130

Les històries del viatge a Aranda de Duero

Posted by Oleguer Olivé

Un play-off s’ha de viure intensament i, encara que hagi estat molt breu, hi ha moltes coses a explicar que m’agradaria que no es quedessin únicament a Aranda de Duero. En aquest article intentaré explicar des del meu punt de vista el desplaçament que vam fer alguns seguidors de l’Europa fins la localitat on juga l’Arandina CF.

Qui us escriu va decidir acollir-se a l’opció d’anar amb l’autocar que va organitzar el club. La idea inicial era anar-hi amb un autocar estàndard, és a dir, de 55 places, però degut que durant la setmana no va haver-hi demanda, es va decidir anar-hi amb un mini autocar de 30 places. Tot i que el final no es va omplir el vehicle, el club va decidir que  igualment es faria el viatge assumint les despeses que comportava. Punt positiu per la directiva. En canvi, l’Arandina CF no va fer autocar a l’anada pels seus socis perquè no havien omplert les places mínimes (desconec quanta gent es va apuntar).

L’hora de sortida de l’autocar era a les 06:15h, però la majoria de gent ja estava al Nou Sardenya a les 06h. Eren les 06:30h i allà no apareixia l’autocar. Començaven els nervis i,aleshores, vam trucar a l’empresa d’autocars que ens va dir que tenien apuntat que l’hora de sortida era a les 8:30h!! Com podia ser?  Total. L’autocar va arribar a les 07:45h, però aquí no es va acabar el problema! Faltava una persona que hi era a les 6h esperant l’autocar, però ara ja no hi era. El  vam trucar i...es veu que havia tornat a casa amb metro perquè s’havia oblidat una cosa. La gent de l’autocar era un sac de nervis i, finalment, la persona va arribar i pujar a l’autocar a les 8h davant l’aplaudiment de tots els presents. Això, ja anava en serio. L’autocar es  va posar en marxa cap a Aranda dues hores més tard del previst! Avui mateix l’Europa ens ha informat que l’error va ser de l’empresa d’autocars i que els 30 euros que va costar el viatge serà retornat els socis. Per tant, el viatge ha sortit de franc!

Durant el viatge l’amic Jordi Rodón hi va posar l’animació i el bon ambient amb el seu megàfon nou de trinca. L’aparell era  petit i el seu ritme és dels que enganxa, però hi havia un detall que el va fer únic: VILADECANS. Només els presents a l’autocar saben a què em refereixo...però animo els que es van quedar a Gràcia a descobrir-ho.  De fet, en Jordi Rodón es va convertir en l’home que va aixecar els ànims de l’expedició en el viatge de tornada.

La primera parada tècnica va ser a l’àrea de servei  d’Alfajarín on vam aprofitar per esmorzar i poder apreciar els banderins de clubs que hi havia penjats al sostre. N’hi havia de molts equips i aquí l’Europa va sortir guanyador perquè hi havia dos banderins escapulats per només un de l’Arandina CF.

Durant el viatge seguíem en contacte amb els diferents cotxes particulars que també havien sortit de Gràcia, però ells ens portaven un avantatge clar perquè havien sortit a l’hora que tocava. La idea era dinar amb ells al centre d’Aranda de Duero, però no va poder ser i vam anar directament a l’hotel on estaven allotjats els jugadors que estava a 4km de la ciutat. Vam dinar allà i quan vam acabar vam  anar a acomiadar i animar els jugadors graciencs que ja marxaven a l’autocar per anar a l’estadi de l’Arandina. Eren les 16:15h. Vaig veure els jugadors molt tranquils. Suposo que estaven concentrats. La tranquil·litat que vaig veure a l’hotel, per desgràcia, no la vaig veure al terreny de joc.

Foto: vamos escapulados

Una imatge que ens va indignar a tots va ser veure que l’autocar dels jugadors també era un mini bus. Com podia ser això? Si durant la temporada l’equip viatja amb autocar estàndard perquè pel play-off que, els viatges són molt més llargs, es va amb un autocar més petit? Em consta que els jugadors i cos tècnic no estaven gens satisfets, ja que havien viatjat molt estrets i sense espai per poder moure’s. I, per acabar d’adobar-ho, l’autocar havia arribat a la 1h de la matinada del divendres a l’hotel.  Està clar que els jugadors van arribar cansats a l’hotel i desconec sí van poder descansar. Tot i que, no són detalls que afectin directament al rendiment esportiu segurament que tenen danys col·laterals. Hem d’evitar que passin coses com aquestes perquè tot afecta.

Un cop van marxar els jugadors el nostre autocar va posar rumb cap a l’Hostal Rosales on la majoria dels seguidors ens vam allotjar. Aquest no era cap dels dos hotels que havia proposat el club perquè els dos hotels estaven al mig de la carretera i, en canvi, el nostre estava al centre d’Aranda i a quinze minuts d’El Montecillo. En aquest hostal ens van tractar de meravella i vam estar molt a gust.

Un cop allotjats a les nostres habitacions ens vam dirigir cap a “el temple” de l’Arandina CF ja carregats amb les banderes, pancartes i tot el que feia falta per animar a l’Europa . Per arribar-hi vam utilitzar una drecera que ens va recomanar “la Rosales” que era passar per un descampat i creuar la via del tren. No era un tram acte per tothom...però sí per nosaltres. De camí vam fer el nostre primer amic de l’equip local que ja ens va servir per adonar-nos del bon caràcter de la seva gent.  Ens va explicar que no els hi feia res pagar l’entrada del partit si eren socis perquè eren conscients que per fer un bon equip calien calers i, tenia raó, a Aranda s’hi han posat diners per fer l’equip que tenen. Un cop a l’estadi ens va rebre la junta directiva de l’Europa i la Sra. Elsa Blasco, presidenta del Districte de Gràcia.  Una presència molt minsa de directius en el partit més important en 12 anys.

Ens vam situar a la graderia juntament amb la resta de seguidors graciencs. En total érem uns cinquanta. Vam posar pancartes, vam repartir botzines i banderes i, ja vam començar a animar a l’equip. Jo estava ansiós perquè comencés el partit. No podia ni seure. Els nervis no m’ho permetien. Jo confiava que l’equip remuntés l’eliminatòria i guanyés el partit com va fer a Olot.  Sabia que eren capaços de fer-ho, però ja els primers minuts de joc vaig veure un Europa nerviós i un Arandina que pressionava la sortida de la pilota dels jugadors graciencs com a gossos.  L’entrenador de l’equip José “Chino” Zapatera sabia com aturar els escapulats. La fortalesa física del locals era immensa. Després d’algun ensurt en defensa, l’Arandina ja va fer el primer gol del partit en els primers minuts.

El gol rebut va ser un gerro d’aigua freda, però sabíem que igualment havíem de marcar dos gols.  La dinàmica seguia igual. L’Europa intentava superar la defensa blanc i blava, però no hi havia forma. Ni per bandes, ni amb còrners ni amb pilotes llargues cap a Epitié.  En canvi, l’Arandina amb dos o tres passades es plantava davant de Rafa Leva. A pocs minuts pel final els d’Aranda van fer el segon gol i van sentenciar l’eliminatòria.

A la segona part van entrar Òscar Muñoz i Camacho, però el panorama va seguir igual. No vam poder fer ni un xut clar a la porteria local. Era una situació d’impotència total. No havíem tingut opcions ni de donar emoció al partit. La gent estava decebuda. Després de fer tants quilòmetres no vam poder veure la remuntada que creiem que era possible. Però de totes formes, no vam parar d’animar a l’equip que ens havia portat a fer un play –off després de 12 anys. S’ha de mirar el costat positiu d’haver jugat un play-off després de tant temps i que vam ser capaços de portar 3500 persones al Nou Sardenya.  Segur que l’any que ve el disputarem de nou i aconseguirem fer un millor paper.  S’ha demostrat que l’Arandina és un equip fet únicament per pujar de categoria i que és molt difícil competir contra ells. Entrenen com a professionals, tenen més pressupost, tenen un ajuntament darrera... En fi, l’Arandina és just vencedor.

Al final del partit el Montecillo va ser una festa per celebrar la classificació.  Com a justos vencedors que van ser part dels seguidors de l’Europa els vam felicitar amb aplaudiments i càntics.  Els seguidors locals ho van agrair cridant “Europa, Europa”.  Just després, en Ramon Ortiz i un aficionat local es van intercanviar les bufandes fent visible l’agermanament entre les dues aficions. Vam parlar amb molta gent i la veritat és que ens va encantar el seu caràcter obert i respectuós.

Desprès d’intercanviar moltes converses amb els locals vam anar a donar els últims ànims a tots els jugadors de l’Europa que estaven molt tristos per l’eliminació i que ja marxaven cap a Barcelona. Havien fet tot el que estava a les seves mans, però no ho havien aconseguit.  Ens va sorprendre que estaven sopant pizzes... Bé, no crec que sigui el millor menjar per recuperar forces...

Desprès del partit vam quedar amb Arrels Europeistes per anar a sopar a l’Asador José Maria que era un restaurant típic d’Aranda de Duero on vam menjar morcilla i lechazo.  No podíem marxar de la ciutat sense tastar-ho. Era molt bo! Després del sopar vam anar a fer un beure per diferents bars d’Aranda on no vam desaprofitar l’ocasió per fer europeisme i continuar coneixent a la gent d’allà. Llàstima que en Victor Martinez va ser l’únic membre d’Arrels que van venir amb nosaltres a fer alguna cervesa.

El dia següent va tocar matinar perquè l’autocar del club ja s’esperava davant de l’hostal. Vam dormir poques hores i, ja se sap que a més d’un dormir poc li pot afectar. Però és possible que tretze hores desprès d’acabar el partit algú no recordi el resultat de l’Europa...? Si és possible...

El viatge de tornada va ser dur i es va fer llarg. La derrota no ajudava gens, però els ànims i el megàfon d’en Jordi Rodón ajudaven a aixecar la moral. Vaig arribar a Barcelona amb una barreja de sensacions. Per un costat, decebut per la derrota i l’eliminació de l’Europa contra un gran equip com l’Arandina i, per l’altre costat, content per haver passat una bona experiència amb gent que estima l’Europa com jo i, per haver conegut gent maca d’Aranda de Duero.

24May/130

Javi Lara guanya el Trofeu Millor Jugador

Ja tenim guanyador del Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada per la temporada 2012-2013. Ha estat un dels anys més igualats que recordem perquè els tres primers només han estat separats per dos punts.

El guanyador ha estat Javi Lara amb 39 punts, seguit de Carlos Guzmán amb 38 i en tercer lloc ha quedat Àlex Cano amb 37 punts.

Al final del partit contra l’Arandina farem entrega del trofeu al migcampista escapulat que ha realitzat una brillant temporada. Felicitats Javi!!

Podeu veure la classificació final a la secció de la web.

7Apr/130

Punt molt treball a Sant Boi

Posted by Bernat

Resultat : F.C. Santboià – C.E. Europa 1-1

El Campanar de Gràcia

El gran joc demostrat per l’Europa durant tot el partit, tot i jugar durant més d’una hora amb 10 jugadors. El gran esforç i implicació que han demostrat els jugadors i cos tècnic durant els 90 minuts, sense cap moment abaixar el cap.

L’Europa ha fet una primera part impressionant, creant ocasions clares de gol, com les d’Òscar Muñoz, rematada d’esperó al travesser (hagués sigut el gol de la jornada) o rematada en fora de joc molt dubtós que acaba al interior de la porteria.

M’ha agradat la feina del mig del camp, on ha tornat Jaume Mañosa (fent aportacions molt interessants amb xuts i passades verticals i intel·ligents), Javi Lara (ha fet un partit extraordinari, robant pilotes fent assistències, i sobretot portant el tempo del joc escapulat), i per acabar el pulmó de Valderas (recuperant pilotes, donant criteri al joc i pressionant sortida del rival).

La gran seguretat demostrada pels jugadors de la defensa i Rafa Leva, on l’únic error col·lectiu ha sigut un contraatac del F.C. Santboià que ha acabat amb l’expulsió d’Edgar, penal i gol. Com tots sabem el futbol té aquestes coses, pots jugar molt bé, crear moltes ocasions i passar d’un possible 0-1 a 1-0 i quedar-te en 10 jugadors.

Destacar altre cop la seguretat a la defensa, tinc la sensació que tan Alberto González com Cano es creixen al costat de Víctor Duran, tots dos juguen amb molta confiança al seu costat.

Pel que fa al joc del F.C. Santboià m’ha decebut profundament, he vist un equip molt limitat, on no ha fet més de quatre passades seguides, on un Europa amb 10 li posava força problemes per crear jugades d’atac.

Cal destacar la segona part que ha fet Rovira, on s’ha demostrat un jugador totalment polivalent, jugant de lateral dret i per acabar el partit d’extrem esquerra, i un cop més la sortida revulsiva de Delmàs (autor del gol), que aporta tempo, verticalitat a l’equip i perill de gol.

El Lliri de Gràcia

Aquest cop hem patit en positiu, ja que coneixíem el resultat favorable del Municipal d’Els Canyars (Castelldefels- Olot 1-0) i l’Europa creava ocasions de gol per capgirar el resultat, els seguidors escapulats només contemplàvem la remuntada i somiàvem amb ser colíders.

A la segona part, els socis Torcidens ens hem posat el costat de la banqueta, hem pogut conviure amb els nervis de la banqueta, animant i donant ànims els jugadors escapulats, pressionant l’assistent i comentant jugades amb l’entrenador rival (Quim Ayats desesperat amb el joc dels seus).

El de negre

Bon arbritatge en general. La jugada del penal no hi ha discussió. Durant la resta de partit les seves decisions no han sigut problemàtiques.

Afició local

L’afició s’ubica tota a tribuna, menys la penya local d’animació del F.C. Santboià, que animava esporàdicament des d’un dels Gols. Bona entrada a tribuna. Cal destacar el nombre d’aficionats de l’Europa, tot i que menys que altres cops.

Comentari

Avui he vist uns jugadors i un cos tècnic implicat al 100% amb l’equip, que volen fer bé les coses, des del començament fins al final del partit. Des del primer minut l’equip ha volgut tenir i controlar la pilota, creant ocasions, quan els esdeveniments han anat en contra, s’ha tingut la capacitat de sobreposar-se i igualar el resultat. Amb l’empat de Delmàs, conjuntament amb la sortida de Cano i Epitié l’equip ha continuat volen guanyar el partit. El míster Dolera ha fet els canvis amb la intenció de voler endur-se els 3 punts cap al Nou Sardenya.

Vull felicitar l’esforç de tots els jugadors i el plantejament de l’entrenador Pedro Dolera.

Tots junts hem de continuar mirant al capdamunt de la taula de classificació, cada cop queda més a prop.

Proper partit  a casa, contra el quart classificat: Manlleu.

Punts Trofeu Torcida Escapulada:

5 punts Javi Lara

3 punts Diego

1 punt  Rovira

Podeu veure les fotos del partit al nostre Facebook:

http://www.facebook.com/pages/Penya-Europeista-Torcida-Escapulada/199566233428882?sk=photos_albums

3Apr/130

Possibles rivals: Racing Club de Ferrol

Posted by Oleguer Olivé

Com ja fa jornades que està clar que l’Europa farà la promoció d’ascens a 2a B i que està centrat en la lluita pel campionat de la Tercera Divisió, hem cregut oportú començar a analitzar possibles rivals que ens podem trobar l’eliminatòria. Ho encetem amb el Racing Club de Ferrol, del grup 1 de Galícia que ja està classificat matemàticament.

El club es va fundar l’any 1919 i és un dels històrics del futbol gallec tot i, no jugar mai a la Primera Divisió. Si ens fixem amb el seu palmarès ens adonem que hi ha alguna petita similitud amb l’Europa com és el cas que van quedar finalistes de la Copa del Rei (aleshores es deia Copa del Generalísimo) l’any 1939 contra el Sevilla. L’Europa ho va ser el 1923 contra l’Athletic de Bilbao. Una altra de les semblances entre els dos clubs és que van jugar la final a la mateixa ciutat de Barcelona: els gallecs a l’estadi de Montjuïc i els graciencs al camp de Les Corts.  La gran diferència entre les dues finals és que els gallecs van sortir golejats pels andalusos (2-6) i els escapulats van sortir amb el cap ben alt desprès de fer un partidàs contra l’Athletic de Bilbao (0-1).

Si ja analitzem les temporades d’àmbit inferior a la Primera Divisió, comprovem que ha competit 34 anys a la Segona Divisió, 20 anys a la 2a B i 25 anys a Tercera. Amb aquestes dades el conjunt gallec sí que ens supera, ja que l’Europa ha estat 5 anys a Segona, un any a 2a B i 49 anys a Tercera.  No cal mirar molt enrere per veure l’última estada del Racing de Ferrol a la Segona Divisió perquè ho va estar per darrer cop la temporada 2007-2008. De fet, des de l’inici del segle XXI ha estat sis cops a la categoria de plata del futbol espanyol passant quatre cops per 2a B i dos cops per la Tercera (els dos darrers).

L’estadi A Malata amb capacitat per 12.000 persones és el camp on disputa els partits com a local des de l’any 1993 i les dimensions del terreny de joc són bastant més grans que el Nou Sardenya (105x68m les gallegues per 100 x 63 de les gracienques). Els horaris dels partits a casa són normalment a les 17h de la tarda i, de fet, cap equip de la Tercera Divisió gallega juga pel matí. Factor que no crec que pugui aprofitar l’Europa perquè durant les promocions d’ascens els partits al Nou Sardenya es juguen a la tarda.  No us penseu que els partits del Racing de Ferrol omplen l’estadi, però si que és probable que durant la promoció d’ascens l’omplin convertint l’estadi en una olla a pressió.

Si parlem de l’actualitat del conjunt verd és per posar-se a tremolar perquè que és l’equip ha aconseguit més puntuació en tota la Tercera Divisió amb 79 punts. El segueix a poca distància el CF.Burgos amb 76 punts que està enquadrat el grup 8. Els dos equips porten una jornada més que els equips del grup català (31). El conjunt entrenat per José M.Aira té una dada força curiosa: només ha empatat un partit dels 31 que ha disputat. Aquesta xifra deixa palès que el conjunt verd està molt per sobre de la resta d’equips del grup i que mai es conforma amb l’empat. Pel que fa a les victòries n’ha aconseguit 26 i ha perdut quatre partits.

Una de les claus dels gallecs és, sense dubte, el seu trident a la davantera que té uns números que fan por!! Dels 75 gols que ha marcat (2,42 gols per partit) 44 gols (59%) els han marcat tres jugadors: Jorge Rodriguez, Manu Barreiro i Pablo Rey.

Jorge Rodriguez és el fitxatge estrella perquè l’any passat va ser el màxim golejador de la Tercera Divisió de Cantàbria amb 32 gols defensant la samarreta del Rayo Cantabria. Amb 31 jornades disputades ja ha marcat 18 gols.

L’altra bona incorporació és Manu Barreiro que actualment porta 16 gols, però que la temporada passada amb el Pontevedra va fer 13 dianes. El davanter és altíssim (1,92m) i va sorgir de les categories inferiors del Real Madrid.

El tercer davanter amb discòrdia és Pablo Rey que porta 10 gols i aquesta és la seva tercera temporada al conjunt gallec. El seu punt fort és la seva rapidesa i la seva polivalència a l’atac, ja que pot jugar els dos extrems i de mitja punta.

Uns dels factors que els pot perjudicar és que té una plantilla molt curta amb només 18 jugadors. Si algun dels jugadors destacats es lesiona o està sancionat l’equip es pot ressentir. De fet, des de finals de febrer l’ex jugador del Deportivo, Bodipo, s’estava entrenant amb l’equip, però finalment ha fitxat pel Xerez de Segona Divisió.

La situació de l’entrenador dels gallecs és una mica paral·lela a la que ha viscut Pedro Dólera amb l’Europa. José M.Aira és el míster des de finals de la temporada passada desprès que es retirés de futbolista al mateix Racing de Ferrol. L’objectiu de l’equip era pujar a 2a B vist l’alt pressupost que tenia i la qualitat dels jugadors, però només van poder quedar en vuitena posició. Va ser una decepció per l’afició, però es va seguir confiant amb José M.Aira, encara que era un entrenador molt novell i que havia fet una temporada molt discreta. I mira per on, ara són líders de la categoria amb catorze punts d’avantatge respecte el segon classificat. Us sona?

Vist amb detall les característiques del Racing Club de Ferrol tinc molt clar que no vull ni amb pintura trobar-me el conjunt gallec a cap eliminatòria d’ascens a 2a B. Creuem els dits!

*Fotos: Web oficial del Racing Club de Ferrol

10Dec/120

L'Europa guanya el Palamós amb un partidàs d'Óscar Muñoz

Posted by jordif

Resultat: Palamós 1- Europa 3

El Campanar de Gràcia

  • Sens dubte el domini total de l'Europa i, òbviament, la gran victòria aconseguida. Els graciencs van ser molt solvents davant la porteria de Bayona.

  • L'ambició dels homes d'en Pedro Dólera, que va deixar  sense poder de reacció al Palamós.
  • L'últim fitxatge escapulat, Oscar Muñoz, que s'estrena amb dos gols (el segon va ser de bandera ) i es posa l'afició europeista a la butxaca. A part dels gols, també va enviar una pilota al pal.
  • Els torcidencs desplaçats ahir a terres gironines vam gaudir i molt amb el joc de l'Europa . El suport de la Torcida Escapulada va ajudar al conjunt gracienc a remuntar el partit.
  • Es aspersors del rec de la gespa no mullava les grades de l’estadi. Que prengui nota la Junta directiva de l’Europa.

El Lliri de Gràcia

  • La  gespa del Nou Municipal de Palamós estava lamentable que suposava un alt risc de lesions i, a més, creava un  perill pels futbolistes.
  • El preu de les entrada general era de 12 Euros i la de nens era de 8 euros. Amb aquests preus és impossible que la gent s'animi anar al camp.

El de negre

  • Partit sense massa complicacions, on els dos equips van ajudar a que l'arbitratge fos correcte. Molta esportivitat.

Afició local

  • No se li pot recriminar res a la afició del Palamós: bon tracte i correcció. En un dels gols estava la Penya Sport amb pancartes i banderes animant a l'equip local durant tot el partit. Fins i tot, quan van marcar els palamosins van desplegar un “tifo” groc i blau. Tot són elogis.

Comentari

Tres punts d'or si tenim en compte que el Santboià, el Rubí , la Pobla de Mafumet, i el Figueres van punxar aquesta jornada i el cinquè lloc ja està a quatre punts.  La cosa pinta bé però no volem eufòria, però si optimisme, ja que aquest equip va creixent partit a partit.

A mesura que van passant les jornades les bones sensacions es van confirmant, esperem que aquesta dinàmica de resultats i joc no acabi mai.

Diumenge que ve partit al Nou  Sardenya enfront el cuer de la categoria, el Balaguer, que serà un rival perillós ja que, està molt necessitat de punts. Per l'Europa serà baixa Javi Lara per acumulació de targetes! Som-hi nois!!

Visca l'Europa i la Torcida !!!!!!!!

Punts Trofeu Millor Jugador

5 Punts: Óscar Muñoz

3 punts: Carlos Guzman

1 punt  : Diego

17Oct/120

La Torcida Escapulada dóna la benvinguda a l'Arnal Delmàs

Desprès del partit contra la Gramenet del diumenge 30 de Setembre, la Torcida Escapulada va voler felicitar al capità Àlex Delmàs per la seva paternitat. Com a reconeixement els torcidencs li vam regalar unes sabates pel seu fill Arnal que esperem que ben aviat les pugui estrenar. A més, també li vam entregar el carnet de soci de la penya per l'Arnal Delmàs convertint-se, fins el moment, amb el soci més jove del grup d'animació.

3Sep/120

L'Europa empata contra una Rapitenca execessivament contundent

Posted by Oleguer Olivé

Resultat: Europa 1-Rapitenca 1

El Campanar de Gràcia

  • El retorn d’Àlex Delmàs al mig camp va agradar molt a la parròquia escapulada. Esperem que no sigui flor d’un dia i el capità ocupi aquesta posició durant tota la temporada.

  • Els jugadors que van ocupar els dos laterals (Edgar Domingo i Xavi Léon) van donar més poder ofensiu que els laterals de l’any passat.
  • L’entrada de Diego al minut 63 va donar més potencial ofensiu a l’equip i va generar perill per la banda dreta. La seva electricitat i rapidesa pot donar bons fruits a l’equip.
  • Valoro positivament el canvi que va fer l’entrenador Pedro Dòlera quan va substituir Diego per Delmàs arriscant una miqueta més del que acostumava a fer en anys anteriors.  

El lliri de Gràcia

  • La Rapitenca no va jugar net i va aturar el partit amb accions excessivament contundents que, fins i tot arribaven, a ser violentes.
  • L’expulsió de Rovira que va ser totalment merescuda va perjudicar greument a l’equip. Tot i la provocació del jugador de la Rapitenca, l’extrem escapulat no va pot escalfar-se d’aquesta forma. Aquests tipus d’accions ja van passar l’any passat i espero que el cos tècnic prengui mesures perquè no torni a succeir.  Estarem al cas.
  • Amb l’absència de Cebri per lesió, l’equip va trobar a faltar un davanter que marqui diferències. Epitié ho va intentar de totes les formes possibles, però no va tenir sort. En algunes ocasions es trobava excessivament  sol. La seva millor opció de gol va ser el minut 81 quan va xutar massa creuat. Confiem amb ell.

El de negre

  • L’àrbitre López Carballo no va saber tallar l’excessiva contundència dels jugadors de la Rapitenca. Va haver un parell d’agressions dels jugadors visitants que no van ser castigades amb targeta.

Afició visitant

  • No es va desplaçar cap penya de la UE Rapitenca al Nou Sardenya

L’anècdota del partit

  • El jugador de la Rapitenca, Felipe, va ser un dels focus d’atenció dels aficionats que van assistir al Nou Sardenya. Un dels motius va ser per la seva baixa estatura i, l’altre motiu va ser perquè va entrar el terreny de joc a l’inici de la segona part i el minut 87 va ser canviat un altre cop donant entrada a Dídac.

 Comentari

L’Europa va empatar un partit que per ocasions mereixia guanyar. El gol inicial de la Rapitenca (minut 2) i la “tonta”expulsió de Rovira van condicionar l’enfrontament. A la segona part els graciencs ho van intentar en múltiples ocasions tot i jugar amb un jugador menys.  

Dóna la sensació que aquest any la línia defensiva és més segura i més contundent que en temporades anteriors. Dels jugadors que la formaven ahir només Àlex Cano hi jugava l’any passat. El pròxim partit serà contra el Vilassar de Mar.

Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada 2012-13

5- Delmàs

3- Camacho

1  -Diego