Torcida Escapulada
30May/130

El partit de l'Europa per BTV a l'Orféo Gracienc

Si aquest dissabte no podeu anar a Aranda de Duero per animar a l’Europa, no us preocupeu perquè podreu veure el partit per TV. L’enfrontament es retransmetrà per la web de BTV, però des de la seu social de la Torcida Escapulada (bar de l’Orfeó Gracienc), el podreu veure en directe per la pantalla de TV.

Ara sí que no hi ha excusa per no perdre’s el partit més esperat de l’any. Us ho deixem ben fàcil. Veniu al bar de l’Orfeó Gracienc ( c/Astúries, 83) el dissabte 1 de juny a les 18h i animeu l’Europa des de la Vila de Gràcia!!

No hi faltis!! Junts ho aconseguirem!!!

15May/130

Possibles rivals (3): C.D.Castellón

Posted by Oleguer Olivé

Seguim amb l’informe de possibles rivals pel play-off a 2a B amb el CD Castellón.

El club fundat l’any 1922 és l’equip de la Tercera Divisió d’enguany que ha militat més temporades a la Primera Divisió (11), tot i que l’última temporada que hi va militar va ser la temporada 1990-91.  Durant els tres primers anys l’equip vestia de color blanc, però degut a la seva semblança amb l’uniforme del Valencia CF van decidir canviar el blanc per la samarreta albinegra a franges verticals.  De fet, des dels anys 20 sempre hi va haver molta rivalitat entre els dos equips del País Valencià.

La seva primera presència a la Copa del Rei va ser el 1927, en la qual l’Europa hi va ser protagonista  perquè va accedir a semifinals. En els quarts de final van quedar emparellats amb el Cartagena i l’equip gracienc. Es van disputar fins a tres partits entre castellonencs i escapulats amb un balanç de dues victòries per l’Europa i una victòria pel Castellón.  El primer enfrontament de la història a la Copa del Rei entre els dos conjunts va acabar amb golejada pels graciencs per 4-1.  De fet, aquesta eliminatòria va ser la única que han disputat els dos equips en aquesta competició. Es tornarà a repetir pel play-off a 2a B?

L’època més gloriosa de l’equip va ser els anys 40 quan va militar durant sis anys seguits a la Primera Divisió. La temporada 1942-43 es considera una de les millors perquè va tenir opcions de guanyar el títol de lliga fins a dues jornades pel final quan va caure derrotat per 5-0 contra el Celta en un partit polèmic. Finalment, va acabar a la quarta posició que és la millor de la seva història i l’Athletic va guanyar la lliga.

La temporada 1972-73 també va estar a punt de tocar el cel quan va quedar finalista de la Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao (2-0) a l’estadi Vicente Calderón eliminant a les rondes prèvies al Valladolid, València , Betis i Sporting de Gijón. Aquell curs va quedar en cinquena posició de la Primera Divisió.

Si repassem les temporades que ha estat a categories importants del futbol estatal queda ben clar que és un club que per trajectòria no hauria d’estar a la Tercera Divisió:  11 temporades a Primera Divisió, 40 temporades a Segona Divisió, 12 temporades a 2a B i 16 temporades a Tercera Divisió.  Una dada que ens pot ajudar a entendre la dimensió del CD Castellón és que va ser el segon club en tenir més socis (4.500) a la Tercera Divisió a la temporada 2011-12 per darrere el Real Oviedo. De les últimes deu temporades ha estat: cinc temporades a 2a,  tres temporades a 2a B i dos temporades a 3a.

Però la bona trajectòria del club que hem parlat anteriorment no té res a veure amb la situació actual, ja que al final de la temporada 2010-11 quan estava a 2a B va baixar a l’actual Tercera Divisió per impagaments als seus jugadors encara que va acabar a la desena posició de la categoria de bronze.  En dos anys va passar de jugar a la Segona Divisió a jugar a Tercera. Un desastre per un equip que volia pujar a la Primera Divisió a mig termini.

El conjunt de la Plana disputa els seus partits a l’estadi Nou Castalia que es va inaugurar l’any 1987 i que té capacitat per  14.500 persones. Els partits com a local els juga els diumenges a les 18h i en l’últim partit de lliga hi van assistir 3.500 espectadors.

Pel que fa la temporada 2012-13, el CD Castellón ha jugat 39 partits (hi ha 21 equips) i a falta d’una jornada per acabar la competició està a la tercera posició i amb opcions d’acabar segon. L’equip entrenat per Pedro Fernández Cuesta és un bloc dur i consistent en que no destaca cap jugador per sobre de l’altre, però que és l’equip més golejador de la categoria amb 57 gols (1,46 gols per partit) i el menys golejat amb 27 gols (0,69 gols per partit).  Un dels motius pels quals no està més a dalt a la classificació és que ha empatat massa partits (14).

Els gols es reparteixen amb diversos jugadors, però els que més marquen són els davanters Adolfo Sanz amb 10 gols, Julián Mauro amb 9 gols i Marc Cosme amb 8 gols que han fet el 47% dels gols de l’equip.

Adolfo Sanz és un jugador ofensiu de 25 anys i va arribar al mercat d’hivern procedent del Ribarroja CF que està a la part baixa de la Tercera Divisió valenciana. Durant els primers mesos a l’anterior equip va fer només tres gols, però un cop va arribar el conjunt dels “orelluts” va afinar la punteria. La seva principal habilitat és la seva rapidesa i també acostuma a donar bones assistències als seus companys.

Al mig del camp hi destaca el capità Jordi Marenyà de només 22 anys que va sorgir de les categories inferiors del Vila-real CF per acabar fitxant pel juvenil C del CD Castelló. Amb només 18 anys ja va debutar al primer equip a la 2a divisió. Enguany ha marcat dos gols i és un dels referents de l’afició.

Si analitzem tot el grup valencià de Tercera Divisió veiem que els quatre primers classificats estan molt igualats, únicament hi ha una diferència de tres punts entre el quart classificat i el líder. Seria com el grup català, però amb un equip més amb discòrdia.  Si fem fantasia i situéssim  l’Europa al grup valencià seria el líder destacat amb quatre punts d’avantatge del Novelda que ara és el líder. Per tradició el grup valencià és un dels grups més complicats i si mirem els noms que ocupen les quatre primeres posicions tindrem motius per preocupar-nos: Novelda, Alzira, Castellón i Elche Ilicitano. Quin voleu?

El CD Castelló sembla un rival complicat, però veient els números dels altres equips que hem analitzat com el Racing de Ferrol o l’Extremadura, si pogués triar algun dels tres em decidiria pels valencians. Però tots aquests dubtes es resoldran aquest dilluns 20 de maig a les 17h.

Fotos: C.D.Castellón

13May/130

Salta la banca a Olot!

Posted by Oleguer Olivé

Resultat: Olot 0- Europa 1

El campanar de Gràcia

  • La defensa es va mostrar sòlida i compacta durant tot el partit. La baixa de Victor Durán a l’eix defensiu no es va notar i, de fet, l’Olot va generar la majoria d’ ocasions a través de córners, llançaments de falta o xuts llunyans. L’únic error clarament defensiu va ser quan Carlos Martinez va rebre sol davant de Rafa Leva, però el seu xut va sortir desviat.

  • Les aturades de Rafa Leva va ser determinants perquè l’Europa guanyés la partida als garrotxins. Va camí de ser el porter menys golejat de la categoria i, ahir, ho va demostrar amb escreix.
  • La tranquil·litat i l’ofici  en que va jugar l’Europa en un camp ple de gom a gom va demostrar que és un equip preparat per fer el salt a 2a B.
  • La botiga que va instal·lar l’U.E.Olot va vendre diversos productes. Per exemple, la samarreta oficial costa 20 euros. Un bon preu i accessible per a tothom.

El lliri de Gràcia

  • La lesió de Roberto Camacho que va haver deixat el lloc a Diego a la mitja part és la pitjor notícia del partit. Es va tornar a ressentir de la lesió als abductors i esperem que pugui recuperar-se aviat.
  • Òscar Muñoz: Em preocupa i, molt, l’estat de forma del davanter centre titular de l’Europa. Molta gent ho veu i s’adona que el punta gracienc no està fi de cara a porteria ni tampoc en algunes accions en els partits. Ha fet una davallada important des del seu primer partit a Palamós i, si el seu rendiment no millora, l’equip es pot veure afectat greument. Jo crec que és un bon jugador, però ara per ara no ho està demostrant pel motiu que sigui. Considero que hauriem de fer un fitxatge per reforçar la davantera gracienca i, més, quan Camacho s’ha tornat a lesionar. Proposo la contractació d’un jugador que Pedro Dòlera coneix perfectament: Javi Sánchez. L’alt davanter centre de la U.E.Rubí ha fet 20 gols i té una forma de jugar com la que li agrada al nostre entrenador i podria que s’adaptés rapidament al “mètode Dòlera”. De totes formes, estic segur que l'Òscar Muñoz pot ser una peça important pel play - off, però un reforç a la davantera ens faria més perillosos. Ànims Òscar!!!!

  • La poca presència d’aficionats de l’Europa al camp de l’Olot. Durant la setmana es va informar que tant la l’Agruapació Europeista com el G.E.Pep Rovira organitzarien un autocar cada penya i, així va ser, però entre els dos autocars només portàven una trentena de seguidors. De la resta de penyes que animem des del gol, Caliu Gracienc i Torcida Escapulada, encara vam desplaçar menys gent, però ho vam fer amb cotxes particulars. Això sí, els pocs seguidors escapulats que hi vam ser, vam animar molt més que els 2.000 olotins que omplien l’estadi garrotxi.  Insisteixo en aquest tema: l’Europa d’enguay es mereix el suport de l’afició. Portem 12 anys per una travessía del desert (esportiva, esclar) i hem d’aprofitar el moment. Jo ho faig i ho faré!

Afició local

  • El camp d’Olot es va omplir fins a la bandera amb 2.000 persones per presenciar un partit que per ells havia de ser el decisiu per aconseguir el campionat. De fet, per celebrar l’hipotètic títol s’havia organitzat un berenar després del partit que amb la derrota igualment es va dur a terme i, que els torcidencs ens hi vam afegir.

  • Tot i, les 2.000 persones, l’afició de l’Olot no va animar com esperava vist la importància del partit. La majoria de cops ho feien a resposta dels nostres càntics de suport a l’Europa. L’ambient va ser molt sa i va haver molt bon rotllo entre les dues aficions.

El de negre

  • Va tenir una actuació sense complicacions. Ens va espantar moltíssim quan els últims minuts de partit va xiular una falta en atac d’Uri Santos a l’àrea de l’Europa, però durant uns instants no sabíem si havia xiulat la falta o penal a favor de l’Olot.

Comentari

L’Europa va aconseguir fer saltar la banca a Olot en guanyar el líder de Tercera per 0-1 en un partit molt seriós del conjunt escapulat. Els seguidors graicencs anàvem a la capital de la Garrotxa amb l’esperança d’aconseguir la victòria, però conscients de les dificultats que ens trobariem. Pensava que seria un partit més complicat, sobretot, pel poder ofensiu que té el conjunt vermell amb Uri Santos i Carlos Martinez. De fet, el màxim golejador de la categoria només va tenir una ocasió clara en tot el partit. En canvi, Uri Santos va ser qui va portar més de corcoll a la defensa gracienca amb la seva mobilitat.

Els escapulats van saber unir tots els ingredients per guanyar al camp més complicat de la categoria: disciplina, encert davant de porteria, ordre, paciènica i concentració. Aquests són els factors que han de ser presents en els pròxims partits.

Perquè l’Europa pugui ser campió s’han de complir el següent: Victòria dels graciencs contra la Pobla de Mafumet, empat o derrota del Cornellà contra el Vilafranca i derrota de l’Olot a Sant Carles de la Ràpita. Coses més difícils s’han vist. Tot és possible. Som’hi Europa!!

Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada

5-Rafa Leva

3- Àlex Cano

1 -Javi Lara

7Apr/130

Punt molt treball a Sant Boi

Posted by Bernat

Resultat : F.C. Santboià – C.E. Europa 1-1

El Campanar de Gràcia

El gran joc demostrat per l’Europa durant tot el partit, tot i jugar durant més d’una hora amb 10 jugadors. El gran esforç i implicació que han demostrat els jugadors i cos tècnic durant els 90 minuts, sense cap moment abaixar el cap.

L’Europa ha fet una primera part impressionant, creant ocasions clares de gol, com les d’Òscar Muñoz, rematada d’esperó al travesser (hagués sigut el gol de la jornada) o rematada en fora de joc molt dubtós que acaba al interior de la porteria.

M’ha agradat la feina del mig del camp, on ha tornat Jaume Mañosa (fent aportacions molt interessants amb xuts i passades verticals i intel·ligents), Javi Lara (ha fet un partit extraordinari, robant pilotes fent assistències, i sobretot portant el tempo del joc escapulat), i per acabar el pulmó de Valderas (recuperant pilotes, donant criteri al joc i pressionant sortida del rival).

La gran seguretat demostrada pels jugadors de la defensa i Rafa Leva, on l’únic error col·lectiu ha sigut un contraatac del F.C. Santboià que ha acabat amb l’expulsió d’Edgar, penal i gol. Com tots sabem el futbol té aquestes coses, pots jugar molt bé, crear moltes ocasions i passar d’un possible 0-1 a 1-0 i quedar-te en 10 jugadors.

Destacar altre cop la seguretat a la defensa, tinc la sensació que tan Alberto González com Cano es creixen al costat de Víctor Duran, tots dos juguen amb molta confiança al seu costat.

Pel que fa al joc del F.C. Santboià m’ha decebut profundament, he vist un equip molt limitat, on no ha fet més de quatre passades seguides, on un Europa amb 10 li posava força problemes per crear jugades d’atac.

Cal destacar la segona part que ha fet Rovira, on s’ha demostrat un jugador totalment polivalent, jugant de lateral dret i per acabar el partit d’extrem esquerra, i un cop més la sortida revulsiva de Delmàs (autor del gol), que aporta tempo, verticalitat a l’equip i perill de gol.

El Lliri de Gràcia

Aquest cop hem patit en positiu, ja que coneixíem el resultat favorable del Municipal d’Els Canyars (Castelldefels- Olot 1-0) i l’Europa creava ocasions de gol per capgirar el resultat, els seguidors escapulats només contemplàvem la remuntada i somiàvem amb ser colíders.

A la segona part, els socis Torcidens ens hem posat el costat de la banqueta, hem pogut conviure amb els nervis de la banqueta, animant i donant ànims els jugadors escapulats, pressionant l’assistent i comentant jugades amb l’entrenador rival (Quim Ayats desesperat amb el joc dels seus).

El de negre

Bon arbritatge en general. La jugada del penal no hi ha discussió. Durant la resta de partit les seves decisions no han sigut problemàtiques.

Afició local

L’afició s’ubica tota a tribuna, menys la penya local d’animació del F.C. Santboià, que animava esporàdicament des d’un dels Gols. Bona entrada a tribuna. Cal destacar el nombre d’aficionats de l’Europa, tot i que menys que altres cops.

Comentari

Avui he vist uns jugadors i un cos tècnic implicat al 100% amb l’equip, que volen fer bé les coses, des del començament fins al final del partit. Des del primer minut l’equip ha volgut tenir i controlar la pilota, creant ocasions, quan els esdeveniments han anat en contra, s’ha tingut la capacitat de sobreposar-se i igualar el resultat. Amb l’empat de Delmàs, conjuntament amb la sortida de Cano i Epitié l’equip ha continuat volen guanyar el partit. El míster Dolera ha fet els canvis amb la intenció de voler endur-se els 3 punts cap al Nou Sardenya.

Vull felicitar l’esforç de tots els jugadors i el plantejament de l’entrenador Pedro Dolera.

Tots junts hem de continuar mirant al capdamunt de la taula de classificació, cada cop queda més a prop.

Proper partit  a casa, contra el quart classificat: Manlleu.

Punts Trofeu Torcida Escapulada:

5 punts Javi Lara

3 punts Diego

1 punt  Rovira

Podeu veure les fotos del partit al nostre Facebook:

http://www.facebook.com/pages/Penya-Europeista-Torcida-Escapulada/199566233428882?sk=photos_albums

3Apr/130

Possibles rivals: Racing Club de Ferrol

Posted by Oleguer Olivé

Com ja fa jornades que està clar que l’Europa farà la promoció d’ascens a 2a B i que està centrat en la lluita pel campionat de la Tercera Divisió, hem cregut oportú començar a analitzar possibles rivals que ens podem trobar l’eliminatòria. Ho encetem amb el Racing Club de Ferrol, del grup 1 de Galícia que ja està classificat matemàticament.

El club es va fundar l’any 1919 i és un dels històrics del futbol gallec tot i, no jugar mai a la Primera Divisió. Si ens fixem amb el seu palmarès ens adonem que hi ha alguna petita similitud amb l’Europa com és el cas que van quedar finalistes de la Copa del Rei (aleshores es deia Copa del Generalísimo) l’any 1939 contra el Sevilla. L’Europa ho va ser el 1923 contra l’Athletic de Bilbao. Una altra de les semblances entre els dos clubs és que van jugar la final a la mateixa ciutat de Barcelona: els gallecs a l’estadi de Montjuïc i els graciencs al camp de Les Corts.  La gran diferència entre les dues finals és que els gallecs van sortir golejats pels andalusos (2-6) i els escapulats van sortir amb el cap ben alt desprès de fer un partidàs contra l’Athletic de Bilbao (0-1).

Si ja analitzem les temporades d’àmbit inferior a la Primera Divisió, comprovem que ha competit 34 anys a la Segona Divisió, 20 anys a la 2a B i 25 anys a Tercera. Amb aquestes dades el conjunt gallec sí que ens supera, ja que l’Europa ha estat 5 anys a Segona, un any a 2a B i 49 anys a Tercera.  No cal mirar molt enrere per veure l’última estada del Racing de Ferrol a la Segona Divisió perquè ho va estar per darrer cop la temporada 2007-2008. De fet, des de l’inici del segle XXI ha estat sis cops a la categoria de plata del futbol espanyol passant quatre cops per 2a B i dos cops per la Tercera (els dos darrers).

L’estadi A Malata amb capacitat per 12.000 persones és el camp on disputa els partits com a local des de l’any 1993 i les dimensions del terreny de joc són bastant més grans que el Nou Sardenya (105x68m les gallegues per 100 x 63 de les gracienques). Els horaris dels partits a casa són normalment a les 17h de la tarda i, de fet, cap equip de la Tercera Divisió gallega juga pel matí. Factor que no crec que pugui aprofitar l’Europa perquè durant les promocions d’ascens els partits al Nou Sardenya es juguen a la tarda.  No us penseu que els partits del Racing de Ferrol omplen l’estadi, però si que és probable que durant la promoció d’ascens l’omplin convertint l’estadi en una olla a pressió.

Si parlem de l’actualitat del conjunt verd és per posar-se a tremolar perquè que és l’equip ha aconseguit més puntuació en tota la Tercera Divisió amb 79 punts. El segueix a poca distància el CF.Burgos amb 76 punts que està enquadrat el grup 8. Els dos equips porten una jornada més que els equips del grup català (31). El conjunt entrenat per José M.Aira té una dada força curiosa: només ha empatat un partit dels 31 que ha disputat. Aquesta xifra deixa palès que el conjunt verd està molt per sobre de la resta d’equips del grup i que mai es conforma amb l’empat. Pel que fa a les victòries n’ha aconseguit 26 i ha perdut quatre partits.

Una de les claus dels gallecs és, sense dubte, el seu trident a la davantera que té uns números que fan por!! Dels 75 gols que ha marcat (2,42 gols per partit) 44 gols (59%) els han marcat tres jugadors: Jorge Rodriguez, Manu Barreiro i Pablo Rey.

Jorge Rodriguez és el fitxatge estrella perquè l’any passat va ser el màxim golejador de la Tercera Divisió de Cantàbria amb 32 gols defensant la samarreta del Rayo Cantabria. Amb 31 jornades disputades ja ha marcat 18 gols.

L’altra bona incorporació és Manu Barreiro que actualment porta 16 gols, però que la temporada passada amb el Pontevedra va fer 13 dianes. El davanter és altíssim (1,92m) i va sorgir de les categories inferiors del Real Madrid.

El tercer davanter amb discòrdia és Pablo Rey que porta 10 gols i aquesta és la seva tercera temporada al conjunt gallec. El seu punt fort és la seva rapidesa i la seva polivalència a l’atac, ja que pot jugar els dos extrems i de mitja punta.

Uns dels factors que els pot perjudicar és que té una plantilla molt curta amb només 18 jugadors. Si algun dels jugadors destacats es lesiona o està sancionat l’equip es pot ressentir. De fet, des de finals de febrer l’ex jugador del Deportivo, Bodipo, s’estava entrenant amb l’equip, però finalment ha fitxat pel Xerez de Segona Divisió.

La situació de l’entrenador dels gallecs és una mica paral·lela a la que ha viscut Pedro Dólera amb l’Europa. José M.Aira és el míster des de finals de la temporada passada desprès que es retirés de futbolista al mateix Racing de Ferrol. L’objectiu de l’equip era pujar a 2a B vist l’alt pressupost que tenia i la qualitat dels jugadors, però només van poder quedar en vuitena posició. Va ser una decepció per l’afició, però es va seguir confiant amb José M.Aira, encara que era un entrenador molt novell i que havia fet una temporada molt discreta. I mira per on, ara són líders de la categoria amb catorze punts d’avantatge respecte el segon classificat. Us sona?

Vist amb detall les característiques del Racing Club de Ferrol tinc molt clar que no vull ni amb pintura trobar-me el conjunt gallec a cap eliminatòria d’ascens a 2a B. Creuem els dits!

*Fotos: Web oficial del Racing Club de Ferrol