Torcida Escapulada

Entrevista a Àngel Garreta

11 de nombre de 2002

P- Ja fa un any que es va començar el projecte de ceeuropa.com. S'imaginava vostè arribar a aquest punt on es troba la web tant aviat?

R - La veritat es que imaginar-m'ho si que m'ho havia imaginat (somiar no costa gens), però mai hauria apostat contra ningú a que seria tant aviat quan arribariem a aquest punt. Tot i que encara queda molta feina per fer, jo sóc el primer sorprès per la magnitud que ha agafat el projecte.

P- D'on va sorgir la idea de crear aquesta web?

R - Bé, per a ser justos amb la història, aquest projecte no és una creació sinó una conversió, i m'explico: Originàriament es va crear la web d'una penya que jo mateix, juntament amb Francesc Vàzquez, vaig fundar. Aquella web cobria una mancança d'informació sobre l'Europa (tot i que de manera més modesta). Arribada l'assemblea de socis de l'estiu del 2001, vaig voler intervenir públicament per a preguntar si la directiva tenia alguna intenció d'entrar a la xarxa de xarxes. El resultat final ja ho veieu, aquella pregunta em va condemnar a ser-ne jo l'encarregat de fer-lo entrar (riu).

P- És veritat que a la pròpia directiva va sorprendre l'estil de web que es va fer?

R- Sí. Tothom pensava que la web seria una espècie de butlletí setmanal, on posariem el resultat, la classificació, dues notícies si algú es lesionava i poqueta cosa més. Quan es van adonar que el que jo volia era convertir-lo en una publicació diària, amb cròniques, entrevistes i un treball periodístic com qualsevol altre mitjà professional, a alguns els va entrar la por (lògica d'altra banda). Hi ha hagut èpoques de llargues discussions sobre alguns continguts publicats, sobre quin caire donar-li a certes notícies per a que no sembléssin una altra cosa, etc. Però ara la cosa ja està molt més assumida i la veritat puc coordinar el projecte amb més llibertat que no pas al principi.

P- Quina virtut destacaria vostè de la seva web i quina mancança creu que té?

R- Sens dubte la virtut més important en son dues: Ser la web de tota Espanya amb més cròniques del Futbol Base i l'actualitat diària de la informació. Una mancança? Bé, a part d'uns coneixements limitats que tinc de programació de web, trobo que li falten més seccions dedicades a les curiositats, entreteniment i participació dels socis (concursos de fotos, sorteig de premis, una història més àmplia, etc...) Ara bé, això manca pel simple motiu que al projecte hi treballa poca gent en quant al ritme diari es refereix (de fet, entre setmana gairebé sols actualitzo jo, tret d'articles puntuals de Jordi Vela i algún altre col·laborador ocasional). Sempre he dit que quanta més gent vulgui participar-hi més coses farem, segur.

P - Què li diria a tota aquella gent que es queixa de la web oficial?

R- Principalment tres coses: La primera que tot allò que trobin fet malament (o que no es fa) els hi brindo la possibilitat de fer-ho ells mateixos. La segona que tenint en compte la categoria de l'equip i el limitat pressupost per a aquestes coses, que busquin un altre club en les nostres condicions amb una web similiar. I per acabar, els convidaria a tots a fer la meva feina d'una setmana. Amb sols una en tinc prou per a demostrar a la gent que això no és tant senzill com sembla i que es perden moltes, però moltes hores per amor al club.

P - És el premi a la "millor tasca de divulgació esportiva periodística" que la web ha rebut a la Nit de l'Esport Gracienc un just premi?

R- Està malament que ho digui jo, però abans que voler ser modest, jo sóc sincer i en la meva particular opinió trobo que sí. Aquí s'ha suat de valent, s'han passat nits en vetlla, s'ha anat arreu de Catalunya amb l'autocar de l'equip, tenim un servei de resposta d'e-mails que, en els pitjors dels casos, es triga un màxim de 6 hores en donar resposta... tot això té un preu físic, moral i de constància. El premi ens el vam guanyar a pols.

P - Quins projectes guarda al seu cap que ara per ara no pugui fer però que li agradaria veure a la web?

R- N'hi ha d'inversemblants i n'hi ha de possibles (a curt termini). Com a possibles hi ha la versió en castellà de la web (cosa que es farà 100% segur si s'assoleix l'ascens a 2a B, donat que hi ha equips que no són catalans i voldran informar-se en la nostra web). Ara estem treballant en un sistema fiable de fòrum per a que els internautes puguin deixar la seva opinió i xerrar sobre l'actualitat del club. I l'inversemblant és l'emissió en directe per la web dels partits que l'Europa jugui fora de casa, amb imatge i locució, però això de moment està molt molt lluny.

P - Canviant de tema, és veritat que vostè anava per a porter "estrella" (fins i tot convocat a Tercera Divisió quan encara era cadet) i va anar a topar precisament amb l'Europa?

R- Jajaja... tant com estrella no, però si que és cert que jo era porter (des de petit i fins a Cadets). Quan vaig marxar del Martinenc (pel mal ambient del vestidor) i vaig voler provar a l'Europa, vaig topar amb la impossibilitat de fer les proves. Vaig trucar a oficines i em van dir que per a fer de porter no calia que dugués les botes amb tacs. En arribar, l'home que feia les proves (un home molt conegut aquí) no em va deixar. Allà va acabar la meva carrera futbolística, però al contrari del que seria més lògic, enlloc d'odiar l'Europa li vaig agafar tal carinyo que sols cal veure on he acabat, suant la gota per a parlar d'ell (riu) i sense veure un euro (ni voler-ho).

P -  Aprofundim una mica en els seus records. Quin jugador dels que ha vist vestir l'escapulada li ha agradat més i quin jugador de l'actual planter li sembla millor?

R- Per a mí sempre ha estat un referent en Serafín Guillén (potser perque era porter). He tingut l'honor d'haver-lo conegut i haver compartit una temporada amb ell tant a casa com en viatges d'autocar. També vull destacar la vessant humana de dos jugadors més, com son Edu Carrera i Barbarà (tots dos jugadors de la passada temporada), són de les millors persones que et pots tirar a la cara (i l'Edu un porteràs que arribarà lluny i és una pena no tenir-lo entre nosaltres). Dels actuals no diré que sigui ni millor ni pitjor que cap altre (en això no em vull mullar per respecte a tots), però si que m'agradaria destacar un home de la casa, que pel seu valor humà i la seva qualitat és un exemple per als més joves . No és altre que n'Antoni Amorós.

P- Quin és el seu millor record esportiu com a seguidor escapulat?

R- Les dues copes de Catalunya (que vaig viure com un 'forofo' més a la graderia d'Hospitalet i al camp 'neutral' del Mini) i com no la salvació de l'any passat. Crec que tota una generació d'escapulats no veurem mai més una èpica com aquesta. La final de la Champions al Camp Nou entre Manchester i Bayern es va quedar en no res comparat amb això (si sols valorem els partits com a tals i no la categoria). Crec que mai cap equip del món s'ha salvat de baixar amb dos gols en temps d'afegit de la darrera part del darrer partit de la temporada. Simplement èpic. Molta gent no sap valorar encara la importància d'aquesta salvació... potser ara no estaríem aquí explicant-la. Encara miro la gravació que tinc de la televisió i escolto la narració de Ràdio Gràcia i em tornen a caure les llàgrimes com aquell dia (en que no vaig parar de plorar fins arribar a casa).

P- Què li falta a l'Europa, a banda de diners, per a recuperar un xic d'aquella grandesa perduda?

R- No tinc cap dubte, i aquí seré molt breu i ho resumiré tot en una paraula: Jovent.

Comments (0) Trackbacks (0)

No comments yet.


Leave a comment


*

No trackbacks yet.