Torcida Escapulada
30Nov/110

La pregunta del milió d'euros

Posted by Xavier Vidal

Aquest dilluns, i com des de fa anys i panys, em miro la classificació de la Premier League anglesa. Al capdamunt hi veig el Manchester City, o millor dit els milions d'un xeic de l'Orient Mitjà que amb molts petrodòlars per gastar, s'ha encapritxat d'aquest equip.

Aquest fet, no és nou. Des de la professionalització del món del futbol, qui té més diners es qui normalment domina la competició. Indubtablement aquest fet ha provocat desigualtats i que amb el pas dels anys les diferències de potencial, cada cop siguin més grans.

Els magnats russos i els xeics multimilionaris del golf Pèrsic, han invertit els diners que els sobren en el món del futbol. En el fons, aquestes grans inversions i el fet d'encimbellar equips sense cap tradició competitiva en la més altes competicions, es gairebé adulterar els campionats i el més greu de tot pels seus aficionats, és crear gegants amb peus de fang.

S'adultera la competició, ja que aquest equips amb les butxaques plenes, fitxen i fitxen sense aturador; acumulen estrelles desequilibrant els mercats de fitxatges i provoquen que els equips dèbils (que fins feia poc ells en formaven part) perdin competitivitat i s'afebleixin cada cop més.

Llegeixo a El9 Esportiu, que el City té una plantilla de 51 jugadors!!! 27 jugant al Manchester a quin més qualitat i 24 de cedits a diversos equips. I encara pensen “pescar” alguna cosa més en aquest imminent mercat d'hivern, tot això quan a la finalització de la campanya passada el club ja reconeixia un dèficit de 227 milions d'euros. Tot plegat és una gran bogeria.

El City, tot i ser històricament l'equip de la ciutat, ja que el seu gran rival l'United, era el “pobret” fins a meitat del segle passat, ha guanyat al llarg de la seva història dues lligues. La darrera el 1968-69 desprès d'aquest triomf i exceptuant una Copa de la Lliga pocs anys desprès, l'equip blau cel, eclipsat per la potència de l'United, ha malviscut dècades i dècades a Segona i Tercera i els anys de Premier patia per no baixar de categoria. I així seguiria, de no ser pels petrodòlars. La ciutat de Manchester, tot i ser important, no pot mantenir dos super-equips de talla mundial.

D'aquí un temps, el xeic multimilionari es cansarà de “jugar” amb el City; l'equip quedarà tant endeutat i amb tants creditors a pagar que el més normal és que desapareixi. Poder en aquests anys de glòria hauran guanyat alguns campionats de lliga, o fins i tot un títol europeu, el preu, però d'aquesta fama efímera, serà amb molta probabilitat la desaparició del club.

Aquest exemple del City, també el podem aplicar al Chelsea del rus Roman Abraimovitx, els “blue” ha viscut tota la seva vida a l'ombra de l'Arsenal i Tottenham i des de fa uns anys també es mengen el món de manera “artificial”.

Però tampoc cal anar fora quan els exemples els tenim molt més a la vora. El Màlaga, que cal recordar que ja ha desaparegut un cop, ha entregat el club a les mans d'un altre multimilionari del golf Pèrsic i un altre exemple molt més “casolà” és el Villarreal. L'equip valencià no té cap massa social potent al darrera, per ser una petita ciutat i on només una barreja d'interessos polítics i una certa animadversió al club històric de la província ,el CD Castellón, l'han portat a classificacions que només es podien aconseguir en els PcFutbol de principis dels anys 90. Esta claríssim que mes tard o mes d'hora, quan els diners dels mandataris deixin d'engreixar les arques, els “groguets” tornaran on han estat tota la vida, si es que directament l'entitat no es desfà.

I ara la pregunta del milió d'Euros. Si demà truqués un milionari a l'Europa i el volgués convertir-lo amb un d'aquests gegants amb peus de fang, estaríem disposats a prendre tots els riscos que suposa aquesta acció? El debat al Facebook de la Torcida.

23Nov/110

Presentació del futbol base

Posted by Oleguer Olivé

El diumenge passat abans del partit de l’Europa contra el Terrassa al Nou Sardenya es va realitzar la presentació del futbol base escapulat. Com ja vam informar a  l’avantmatx del divendres la Torcida Escapulada hi va participar amb diversos socis.

 L’acte va començar cap a les 10:40h, gairebé seixanta minuts més tard de l’hora que ens havia citat el club (9:45h). Com podeu suposar, matinar un diumenge al matí no agrada gens ni mica, i si, a més, has de quedar-te palplantat sense fer res, la situació encara es fa més caòtica. Crec que convocar la Torcida 15 minuts abans de començar hagués estat l’hora més encertada.

Desprès de l’espera va sonar l’anhelat himne del club i van sortir els abanderats que aquest any eren: Dani Santigosa (capità del Juvenil A), Tomás Navarro (penyista del Caliu Gracienc), Oscar Belis (entrenador de l’Infantil A) i Fidel Bernabéu (delegat del Juvenil C).  La presentació de l’acte va ser presentat per Carlos Pablos, però els torcidencs no el vam poder escoltar perquè a la zona del bar (on vam estar citats pel club) no arribava el so degut que la megafonia no funcionava prou bé pel motiu que fos. 

Una estona més tard els torcidencs vam sortir a la gespa darrere als jugadors del futbol base formant l’escut de l’Europa i la paraula EQUIP.  L’imatge des de la tribuna era magnífica i des de la Torcida Escapulada volem felicitar al club per portar a terme aquesta idea.  Aleshores va arribar el torn dels parlaments que van fer Joan Lafarga (conegut activista gracienc) i Maite Fandos (regidora de la Vila de Gràcia).

L’acte va finalitzar amb una altra nota positiva: Va tornar a sonar l’himne de l’Europa , però en aquest cas tots els presents a l’estadi tenien un paper que va repartir el club amb la lletra de l’himne perquè tothom el pogués cantar. Elogiem la bona iniciativa del club.

Desprès de l’acte es va jugar el partit entre l’Europa i el Terrassa en el qual es van quedar bastants jugadors del futbol base que alguns d’ells ens van ajudar a animar a l’equip. Parlant amb ells vam constatar que els sorprèn moltíssim que un grup de joves aficionats com la Torcida animem a l’Europa amb tanta passió.  Alguns d’ells només entenen aquesta passió amb equips que juguen a la primera divisió com el Barça o l’Espanyol.

De les converses amb ells també vam percebre que en el partit contra els egarencs no coneixien gairebé cap jugador escapulat, excepte els que han sortit de la pedrera (Guzmán, Blasco i Gatell). D’aquests tres jugadors només va jugar uns minuts Carlos Guzman al tram final de partit.  Si un jugador del futbol base vol arribar algun dia a jugar amb el primer equip ha de tenir un jugador com a referent i el més habitual és que sigui un jugador sortit de la casa. Si un jugador en edat de juvenil veu que al primer equip no hi ha cap jugador de la pedrera jugant habitualment és possible que consideri que és molt difícil que a ell li donin oportunitats per triomfar al primer equip del club gracienc i que acabi marxant a un altre equip.

15Nov/112

Cantera escapulada

Posted by jordif

Tothom pensarà quan acabi de llegir aquest article que estem criticant les formes de treballar d'en Pedro Dòlera pero no és així. És una opinió personal de qui escriu aquest article. Ens agradaria saber el motiu pel qual l’Europa d’enguany, ( sense criticar el que tenim, que és una plantilla espectacular i boníssima) no fa jugar els jugadors de la cantera.

 Anem a resumir l'actual situació dels nois de la pedrera:

 • Carlos Guzmán: Ha disputat un únic partit com a titular a la quarta jornada contra el Castelldefels i pocs minuts en tres partits més. A partir d'aquest partit no ha estat convocat en cap enfrontament més, excepte el de diumenge passat contra el Masnou. En total 83 minuts en quatre partits. Quin és el motiu de la seva poca participació? No entrena correctament? Està lesionat?

• Ramon Gatell: Ha disputat un únic partit com a titular i un altre sortint des de la banqueta. Des de la sisena jornada que no va convocat . Ens hem assabentat per la premsa que estava lesionat. En total 85 minuts en dos partits. Ja està recuperat? Ja entrena?

 • Èric Blasco: Ha disputat un únic partit com a titular a la setena jornada a Vilanova i alguns minuts en quatre enfrontaments més , però des de la desena jornada contra l'Espanyol B ja no ha estat convocat en cap altre partit. En total ha jugat 142 minuts. En els moments que ha jugat ha demostat la seva gran qualitat i el seu compromís amb l’equip. Es va lesionar contra l’Espanyol B. Continuar sent baixa per aquest motiu?

No es una crítica però ens agradaria veure jugar a tothom. Quan es fan rotacions es fan per a tots els jugadors i també s’han de donar oportunitats als “nois de la casa" que ens han fet gaudir molts partits en etapes de juvenil o bé en el primer equip. I amb més raó quan l’Europa és un dels clubs de Catalunya que millor futbol base té. Ànims nois!!!!L’ oportunitat de tornar a gaudir amb vosaltres de ben segur que està a prop i el míster tornarà a comptar amb vosaltres.

Personalment crec que sent un club que fa bandera del seu futbol base és molt decepcionant que el primer equip només tingui tres jugadors sortits del futbol base ( Gatelll, Guzmán i Èric). També podriem incloure en Cebri, però després de deixar el futbol base escapulat va fitxar per altres equips per acabar tornant a casa.

Com deia, el futbol base escapulat és una fàbrica de bons jugadors i hi ha molts equips que se n’han aprofitat de les seves qualitats com són els casos de:

• Josu (Vilafranca)

• Carles Ezquerra (Masnou)

• Marc Masip (Santboià)

• Fernando Nuñez (Prat)

• Adrià Buetas (Vic)

 • Aleix Vall (Gavà)

• Àlex Isern (Estats Units)

• Geri (Gramenet B)

• Llobet (Sant Andreu)

• Arnau Tobella (Sant Andreu)

• Boris ( Cornellà)

• Cesc de Bode (Masnou)

• Sergi Ciurana (Masnou)

• Ignacio Rosillo (Prat)

• Sergio Postigo (Huracán)

Com veieu molt d’aquests jugadors s’han espavilat fora de l’Europa, una llàstima….però seguirem somiant per veure la major part dels jugadors del primer equip formats a la pedrera gracienca. No volem mals entesos. És una reflexió dedicada a aquells jugadors que s'han format a la cantera i que per algun motiu no estan al club.

10Nov/110

A fora estem maleïts

Posted by jordif

L'assignatura pendent de l'Europa és guanyar lluny del Nou Sardenya. Dels últims  3 partits com a visitant 3 derrotes. Què passa...?la imatge com a visitant no és la mateixa que quan  juguem com a locals .
Diumenge passat a la Bòbila (això sí; passats per aigua )  amb un terreny impracticable, que va causar un petit entrebanc que pot ser important.La única manera d'arreglar aquesta petita "crisis" de resultats és fer els pròxims 6 punts.

Els dos pròxims enfrontaments contra Masnou i Terrassa són a casa ,el que significa que si les estadístiques no ens enganyen com a locals només hem deixat escapar 4 punts i això es un factor favorable pels homes d'en  Pedro Dòlera , per intentar recuperar els punts perduts .No serà fàcilja que, ens enfrontem a dos equips amb ratxes ben diferents .
El Masnou està situat a la part baixa de la classificació i que l'any passat va empatar a 3  al Nou  Sardenya.Aquest resultat ha d'estar a la ment dels jugadors i han de sortir al 100% al terreny de joc .
El Terrassa és un dels equips "favorits" per estar a dalt i comparteix liderat amb Espanyol B ,i Prat, és a dir, un rival dels forts i on s'ha de demostrar que aquests equip pot guanyar  a qualsevol contrari ,sigui l'equip o no dels millors de la categoria .
La Torcida estarà allà per ajudar en tot el que faci falta i amb els seus càntics ajudaran a l'equip a treure aquests dos partits endavant, i que la connexió Torcida jugadors sigui total i aconseguir entre tots l'objectiu fixat . No volem dir encara la paraula "playoff"  però  que la veritat fa molta il. lusió (8 anys d'absència ) .

Sabem que s'ha d'anar partit a partit però les ganes no ens la treu ningú i també sabem que aquests jugadors ho donen tot cada partit i que per caràcter i ganes no ens guanya ningú!!!! .
Esperem que aquest repte de jugar dos partits a casa sigui  de ben segur  per escalar posicions a la classificació.

2Nov/110

Ens sentim enganyats

Posted by antoni pardo

Quan s'aixequen expectatives, aquestes poden respondre a dues raons: a una pura i simple il·lusió com el sorteig de la ONCE, o bé a arguments ben fonamentats, i que en determinades circumstàncies no admeten dubte. Anem a pams. La revolució que en el Club Esportiu Europa suposà la contractació del Sr. Dólera, acompanyada de fitxatges de la confiança d'aquest per configurar una plantilla econòmicament realista i futbolísticament pràctica ha estat un èxit. És un fet incontestable: abans miràvem cap a baix, i fa dues temporades que mirem cap a dalt. Han estat dos anys que l'equip ens ha regalat, bé que no sempre, però sí en bon nombre d'ocasions, un bon futbol, estones de joc que feia temps que no vèiem.  Semblava que l'equip adquiria, i així ho reflectiren diversos mitjans, una personalitat pròpia i amb futur. Aquest argument és, també, el que el Sr. Dólera, acompanyat per l'staff tècnic i el president, ens va voler transmetre en una reunió l'any passat amb penyes, aficionats i premsa en el local social del club.

En aquesta reunió el nostre entrenador s'hi referia de manera cofoia a l'estil de joc de l'equip, contraposant-lo, perquè sortí en la conversa, al joc que feia la Montañesa, i al que feien altres equips. Fins i tot asseguraven tots ells que la idea consistia a bastir un projecte en què tots els equips de l'Europa juguesssin igual, per crear estil marca de la casa. Fins aquí, bé.

Aquest any, i tret d'algun forat, la plantilla ha millorat en qualitat. Paradoxalment, però, tret del dia de l'Espanyol i d'alguna fase del de la Pobla de Mafumet, no hem vist l'estil Europa per enlloc. A fora de casa, els qui hi anem passem vergonya. El joc a casa nostra manca d'esquema i de referent, recorda el de temporades anteriors: passades llargues al davanter que mai se l'enduu, cessió del mig camp al contrari i joc pel centre, quan ara disposem de bons extrems i de "dos" davanters centre (un luxe en la tercera divisió). Però, no es queixava el Sr. Dólera en aquella reunió que el camp era estret?, per què no l'obrim?
On és el joc de toc ara que tenim quatre migcampistes (i també d'algunes altres posicions) que tracten bé la pilota?

Per últim, ¿és aquest l'estil que adoptarà el nostre futbol base? Sóc ben conscient que aquell tipus de reunions no són habituals en el futbol, i aquella excepcionalitat era d'agrair. De vegades, com ara, es troben a faltar.

26Oct/110

Reacció ja!!

Posted by jordif

Desprès de la dolorosa derrota a Manlleu, una altra a domicili, esperem que l'Europa torni a ser un equip combatiu, i que el seu joc torni a enamorar a la seva afició.

Ja fa setmanes, i concretament quan l'equip  juga com a visitant,que veiem un equip perdut i sense idees, amb canvis constants a l'alineació, i no perquè hi hagin jugadors lesionats (excepte Ramon Gatell que sí que ho està i ho hem esbrinat pels diaris esportius, ja que no surt informat la web oficia del club)

Al marge d'aquesta informació, ens agradaria que algú ens expliqués el motiu pel qual en Pedro Dòlera no repeteix el mateix onze cada diumenge. En la memòria encara està gravat el "partidàs" enfront l'Espanyol B, on va quedar clar que potser ens equivocàvem en dir que l'equip no jugava a res.

Si no recordo malament, va ser el partit més complet vist fins ara, on l'equip va recuperar el bon joc i jugant amb extrems rapidíssims com Peque i Rovira, i amb un Aitor Olmo que ajudava moltíssim en tasques ofensives. El que no acabem d'entendre és per que  l'Aitor Torres i en Peque no van ser titulars a Manlleu. L’equip no va reaccionar fins la sortida  d'en Peque, ja que li va donar més velocitat a la banda i les arribades de l’equip es multipliquen amb un jugador com ell.

A més  a més, s’experimenta amb posicions que els jugadors no estan acostumats.Per exemple Cano és central i no lateral. Per què Aitor Torres i Aitor Olmo (que si que ho són) no van jugar a Manlleu?

Un altra qüestió és que Delmàs és organitzador del joc, com va quedar demostrat enfront el filial perico, i no un jugador per jugar d'extrem.

Deixem de fer invents i anem a jugar al futbol que en sabem una estona! Sabem que un equip té 22 jugadors i les oportunitats sempre són bones, que hi hauran jugadors que demostraran que tenen molt futbol a les seves botes com és el cas d'un jugador oblidat per al cos tècnic, Carlos Guzmán. És un jugador de la casa i que no se li estan donant moltes oportunitats! Està lesionat? Algú ens podria dir si algun dia el tornarem a veure vestit de jugador al nostre equip? Ens manca informació per fer valoracions concretes.

Deixant al marge aquests petits detalls, la part positiva és que en Cebri ha tornat a ser el "killer" de l’àrea marcant els seus dos primers gols a la lliga.Enhorabona! Ara esperem que l'altre golejador de l'equip (Roger Segalés)també comenci a marcar gols. Segur que aviat tornarem a celebrar els teus gols!

18Oct/110

Detalls del cap de setmana i més

Posted by Xavier Vidal

1- Espectacular. Espectacular va ser l'ambient viscut al Nou Sardenya amb la Torcida, en el partit contra l'Espanyol B. Una “marea” groga va inundar els gols on atacava l' Europa. La Torcida va mostrar tota la seva força i va animar sense parar.

2- Bon joc. Bon joc de l'Europa contra l'Espanyol B; amb Delmàs com “director d'orquestra” i no com extrem, l'equip millora i augmenta el seu nivell de joc. L'Europa va merèixer la victòria.

3- Mal joc.Mal joc el realitzat pel filial periquito. Els joves pupils de Raül Longhi, tenen tècnica per donar i vendre i una forma física envejable, però pel vist al Nou Sardenya, alhora de combinar jugades res de res; la majoria eren pilotades.

Delmàs va fer un gran partit.

4- Memòria. Memòria pels directius blanc-i-blaus, que no fa masses temporades criticaven el futbol base del Barça, per estar ple de jugadors estrangers i d'ètnia negra, fet que els perjudicava (en categories inferiors i per motius genètics, els nens negres es desenvolupen molt més aviat que els europeus i per tant tenen superioritat física). Diumenge amb l'Espanyol B van jugar 3-4 jugadors de raça negra al camp i sortits del planter periquito.

5- Agredolç. Sensació agredolça és la que em provoca l'UD Levante. Els “granotes”, amb quatre duros de pressupost, desperten simpaties arreu i són líders de primera empatats amb el Barça. És fins i tot un sa exemple per la resta d'equips modestos. Ara bé, els europeistes encara recordem quan en la nostra temporada a 2onaB, els valencians van ser els únics que es van negar a jugar al Feliu i Codina per ser de terra.

6- Preocupacions i només per interessos comercials, són les que diversos mitjans de comunicació dediquen a la mala classificació del Barça B, que per ser “marca Barça” saben que ven. El liderat i el bon joc del Sabadell no ven i la situació que passa el Nàstic (igual o pitjor que la del Barça B) tampoc són dignes de comentaris extensos.

7- I seguint el fil d'aquest darrer comentari, el mateix succeeix amb el Barça de futbol sala. És “marca Barça” i s'en treu rèdits. El Marfil Santa Coloma? No cal dir-ne res. Recordo que els colomencs van arribar no fa masses temporades a la final del campionat de Lliga; l'atenció mediàtica a tots els nivells, va ser molt i molt inferior que qualsevol actual partit de lliga del Barça de futbol sala. Sembla que per segons quins mitjans, el Barça marca quin és l'esport que interessa i quin no. Engreixant sempre al més fort no anirem mai bé.

8- Curiós. A la Primera Catalana grup 2, la Rapitenca i l'Olesa han marcat 7 gols en 10 partits; els rapitencs son tercers i els del Baix Llobregat últims. La diferència? Els primers han encaixat 2 gols i els segons 24.

5Oct/110

Que torni l'horari matinal!!

Posted by Oleguer Olivé

En aquest inici de lliga hi ha hagut un autèntic ball d'horaris i de dies en els partits disputats al Nou Sardenya.

Vam començar a jugar contra el Rubí a les 18:30h d'un diumenge, el següent partit a l'estadi va ser contra el Prat el dissabte 17 de setembre a les 17:30h, la següent jornada va ser enfront el Cornellà el diumenge a la tarda i aquest dissabte a les 17h de la tarda jugarem contra La Pobla de Mafumet.

El partit de dissabte disputat contra el Prat es va jugar en aquest dia per poder descansar un dia més, ja que el dimecres següent vam jugar contra el Castelldefels als Canyars. Aquest mateix motiu és el que s'ha donat perquè el partit contra la Pobla de Mafumet es disputi el dissabte, ja que el dimecres 12 d'octubre ens enfrontem a la Gramenet.

El debat sobre quin és el millor horari en que l'Europa jugui els seus partits al Nou Sardenya segueix viu. Hi ha opinions per tots els gustos:hi ha gent que prefereix els dissabtes o diumenges a la tarda, o que prefereix els diumenges al matí. Jo sóc partidari de disputar-los com sempre, els diumenges a les 12h del migdia.

Per mi, anar a l'estadi un dissabte o diumenge et trenca completament la tarda en la qual la pots dedicar a fer moltes coses. Per exemple, si es jugués els dissabtes a la tarda suposaria que molta gent que treballa en el sector dels serveis (comerços, restauració, etc.) no podria assistir els partits. A més, molta gent dedica les tardes del cap de setmana a realitzar activitats de lleure i oci com pot ser anar al cinema, al teatre, visitar museus, etc,

En canvi, els diumenges pel matins considero que és una part del cap de setmana que queda una mica a l'aire. Diuen alguns que els diumenges al matí són mals horaris pel jovent que surt de festa la nit anterior. No estic d'acord. Jo també surto de festa i què millor que passar la ressaca amb els amics de la Torcida Escapulada veient l'Europa al Nou Sardenya? Per mi és ideal.

Espero amb ganes tornar a disputar els partits els diumenges al matí i deixar d'"hipotecar" les tardes del cap de setmana!

28Sep/110

FUTBOL CATALÀ 2011-12

Posted by Xavier Vidal

Ha començat una nova temporada a tot el futbol català amateur. Enguany la gran novetat, és la ja sabuda reestructuració de les categories del futbol de casa nostra. Tot seguit faré un petit repàs d'alguns equips històrics o que han jugat contra l'Europa en els darrers anys.

Foto:www.uesants.cat

Abans que res, però, cal felicitar al C.d'E. Sabadell pel seu magnífic inici a la Segona Divisió A. No per res, però pocs mitjans de comunicació (excepte El9) donen l'espai que es mereix el tercer equip de Catalunya i a una institució que arrossega milers d'espectadors cada partit a la Nova Creu Alta.

Fet aquest petit esment, del futbol professional ens endinsem en les categories amateurs del futbol català.

En els actuals dos grups de Primera Catalana hi trobem diversos equips a comentar. En el grup 1, es obvi dir que l'UE Figueres, sembla seguir el seu particular ascens del “Tourmalet” de categories i és perfila com un candidat seriós a tornar a ascendir a Tercera. Té molt i molt de mèrit el que estan fent els empordanesos, que és inversament proporcional a l'atenció que se li dona en els mitjans, que és nul.

Els altres dos equips empordanesos de recent pas per Tercera Divisió, Palamós i Peralada, es mouen en la zona mitja i mitja baixa de la classificació. Sembla que de moment, els palamosins no acaben d'arrencar.

Especialment sagnant son, a dia d'avui, els equips que tanquen la classificació d'aquest grup1 : Manresa, Guíxols i Premià. Els maresmencs, desprès de tres partits no han marcat cap gol i cap dels tres ha guanyat cap partit.

Per altra banda i si parlem del grup 2, la vista se m'alegra de veure Martinenc i Sants en les primeres posicions; tot i que son el Tàrrega ( que ha confeccionat un equip per pujar) i Rapitenca i que encapçalen la classificació. El també recent ascendit Júpiter, es troba a la zona mitja de la classificació que tanca un històric de la Tercera com és el Tortosa tampoc ha puntuat i no ha marcat cap gol.

Si passem a la Segona Catalana, ens trobem amb un reviscolat Banyoles que conta els seus partits per victòries i un Palafrugell a la zona mitja alta. En el grup 2 cal destacar l'”aparició” del Mataró, que entrenat per Moscoso, aconseguia aquest cap de setmana la primera victòria, desprès de dues golejades en les primeres jornades, i també cal lamentar la situació del Poble Sec, últim de la taula i amb un tuf d'equip ensorrat.

Per la seva banda l'Horta (grup3) tot i fer un equip amb certes aspiracions, no acaba, de moment, de demostrar el seu potencial.

Dels equips de Tercera i Quarta Catalana en parlaré en un altre article i quan la competició estigui més avançada.

8Sep/110

L'estiu 2011

Posted by Xavier Vidal

L' estiu és a punt d'acabar i com cada any ha començat una nova temporada futbolística.
Serà enguany la tercera temporada de Dólera, enfront de la nau escapulada, i a dia d'avui, l'equip mostra la mateixa ambició de sempre.
Una molt bona primera part a Amposta, on es podia haver golejat i un partit seriòs a casa contra el Rubí, ens han donat 4 punts i una bona dosi d'optimisme a tots els europeistes.
Javi Lara, està demostrant el que és, un gran centrecampista que fa jugar al companys i que té arribada a gol, i Rafa Leva està demostrant la seva gran qualitat sota els pals.
Només algunes llacunes defensives en moments puntuals d'aquests dos partits ens han fet patir més del necessari.

De totes maneres l'estiu ens ha deixat més coses, algunes de positives i altres de negatives. En el primer grup, cal posar-hi indubtablement el nou El9 esportiu, que sense deixar de parlar del Barça, dedica un espai més que important al futbol català i a l'esport de casa nostra.Ja era hora que un diari expliqués en català l'esport local i el mundial, des d'una optica.En l'apartat negatiu, cal lamentar una vegada més, els actes incivics que es van produir en el partit del Vila de Gràcia, per part de l'afició visitant i que han malmés el nostre anunci, al Nou Sardenya.