Torcida Escapulada
5Mar/140

"Carta" oberta a Pedro Dólera

Posted by Bernat

Aquest proper diumenge arribem a la jornada 28 del campionat de Tercera Divisió, iniciem la recta final de la temporada regular. L’Europa com ja és sabut per tots vosaltres està travessant per un període dolent de joc i de resultats. Inimaginable fa tres mesos, o potser sí (més endavant ho argumentaré). Hem passat de ser líders destacats del grup V (amb rècord de punts a la primera volta inclosa) a encadenar només una victòria en els últims set partits (i tenim pendent un partit al camp del Cerdanyola) i ser actualment quarts.

Abans de continuar amb aquestes reflexions, voldria recordar que durant la gran primera volta de l’equip, van haver-hi vàries dificultats com les recuperacions de Cebri, Camacho o la lesió d’Alberto (jugadors habituals), i que en més d’una jornada es va haver de completar la convocatòria de l’equip amb jugadors del Juvenil A (Divisió d’Honor) i de l’Europa B (4ª Catalana), fins i tot va debutar el jove Isaac, i es va lesionar el porter titular Rafa Leva (molt ben substituït per Eloi durant vàries jornades), tot i a aquests impediments es va quedar campió d’hivern.

Per un altre costat el club ha incorporat durant el mercat d’hivern a tres jugadors a Vivó (provinent de 2ºB), Cuadras (de 1ª Catalana i Tercera enguany) i Aitor Ramirez (2ºB), tots ell durant el mes de gener, mentre que s’han donat de baixa a Edgar i Cristian del Moral (tots dos amb molt pocs minuts) i s’ha lesionat de gravetat Alegre (amb força participació, tan fent de lateral com d’extrem). També cal mencionar la recuperació d’Alberto González (central), el qual havia disputat fins a aquell moment molts pocs partits. Per tant, davant l’experiència de la primera volta amb poc efectius, entenc que el cos tècnic ha pogut reforçar en aquelles línies que creien que havia més mancances.

Totes aquests circumstàncies em fan reflexionar dels motius de la gran davallada de l’equip.

El per què de la gran davallada de l’equip?? per mi un del grans motius ha sigut la recuperació de varis jugadors més l’arribada de noves incorporacions, us semblarà contradictori, però per mi no ho és, el que vull expressar és que el cos tècnic, amb el Pedro Dólera al capdavant,  des del mes de gener no ha sabut gestionar una plantilla de 20 jugadors disponibles.

Des del mes de gener (ja que anteriorment tenien les excuses de lesions, sancions, etc) ha començat a funcionar, permeteu-me fer una mica de broma, el que anomenem la “Ruleta del Dólera”, on no s’ha repetit cap alineació (tenint tota la plantilla disponible), on a cada partit s’ha canviat la defensa (només repeteix Víctor Duran) i el mig camp (només repeteix Javi Lara). On jugadors que passen a ser titulars i disputar un bon partit i a marcar gols a ser no-convocats (per exemple Valderas), on jugadors que són centrals passen a jugar de laterals (Cano) i els que són laterals no estan ni convocats (Cuadras).

És a dir, hem passat d’una primera volta on s’aplicava una lògica futbolística (amb les circumstàncies de les lesions i l’excepció de Cano de davanter) a una disbauxa total on és té compte el repartiment de minuts entre els jugadors (rotacions), les mides del terreny de joc del rival i la manera de jugar del contrari, deixant de banda el propi joc. Tots aquests fets fan que el propi jugador estigui desconcertat, al no poder agafar mai la confiança i la seguretat que dóna jugar regularment. És vital tenir continuïtat per poder fer un EQUIP.

Per tant, tots aquells aficionats que anem habitualment al Nou Sardenya i als desplaçament no encertem mai més de 5 noms d’una alineació.

La combinació de la no continuïtat per gairebé la majoria de jugadors i que la resta d’equips de la divisió ja estan totalment conjuntats (ja porten tota una volta intentant ser un equip) i que per tant porten una marxa més, fa que actualment l’Europa estigui a un nivell inferior a la majoria d’equips de Tercera. En cap moment em vull referir al nivell dels jugadors, ja que considero que amb la plantilla actual podríem sobreviure perfectament a 2B, ja que tenim una de les millors plantilles de la categoria.

Vull destacar la paraula equip, per que voldria també destacar que Pedro Dólera, properament serà l’entrenador amb més partits entrenats (4rt temporada) al nostre club, entitat de més de 100 anys d’història, per tant una dada molt important, però per la gran majoria de socis no ens alegra gens.

Per aquelles persones que no segueixen el dia dia del club m’imagino que és una circumstància difícil d’explicar. Jo des d’aquí uns en donaré algunes (altres no puc o no vull).

L’entrenador Pedro Dolera porta 4 anys a l’Europa, en aquests anys ha sigut incapaç de crear un EQUIP, una manera de jugar, moviments automàtics entre jugadors, un equip tipus, tenint a favor la gran estabilitat de jugadors a la plantilla, tampoc habitual a la resta d’equips de Tercera Divisió (essent l’Europa el que menys moviments de mercat de fitxatges fa els últims anys) i no tenint cap problema econòmic.

Actualment a la plantilla hi ha fins a 8 jugadors (Valderas, Cano, Rovira, Alberto, Cebri, Guzman, Rafa Leva i Javi Lara) que almenys porten 3 temporades a l’Europa, mentre que altres porten un parell.

Durant aquestes tres temporades més la que portem en curs l’equip ha fet un final de temporada força dolent, excepte l’any passat, tot i que s’hagués pogut aspirar a guanyar la Lliga. És en aquest tram de Lliga on la resta d’equips fan tota aquella feina que no han fet durant la temporada mentre que l’Europa es desaccelera a la meitat de la segona volta.

Una altra circumstància que també ens molesta a alguns socis es la faltar autocrítica a l’hora valorar els plantejaments dels partit un cop finalitzats, “no només es culpa de no fer el primer gol del partit, de les centrades, de si els defenses contraris són més alts”, pot ser algun dia també es fan errors de sortida, de falta d’intensitat, de no llegir bé els partits, no saber adormir un partit, etc.

A la temporada d’enguany li queden 12 partits, per tant demano al Pedro Dólera sobretot coherència, fora invents, que llenci la Ruleta a les escombraries que per una vegada per totes apliqui lògica, cada jugador ocupi la seva posició més habitual, continuïtat per aquells jugadors en qui confiï, fora rotacions sense sentit. Un entrenador ha de saber treure el millor de cada jugador i només així es farà un equip d’alt rendiment.

El Pedro Dolera pot passar a la història de dues maneres: com a entrenador que més partits a dirigit l’Europa, sense pena ni glòria; o bé per ser campió de Lliga i pujar a 2B.

Pedro tu tries. Els aficionats ho tenim clar.

4Jun/130

Les històries del viatge a Aranda de Duero

Posted by Oleguer Olivé

Un play-off s’ha de viure intensament i, encara que hagi estat molt breu, hi ha moltes coses a explicar que m’agradaria que no es quedessin únicament a Aranda de Duero. En aquest article intentaré explicar des del meu punt de vista el desplaçament que vam fer alguns seguidors de l’Europa fins la localitat on juga l’Arandina CF.

Qui us escriu va decidir acollir-se a l’opció d’anar amb l’autocar que va organitzar el club. La idea inicial era anar-hi amb un autocar estàndard, és a dir, de 55 places, però degut que durant la setmana no va haver-hi demanda, es va decidir anar-hi amb un mini autocar de 30 places. Tot i que el final no es va omplir el vehicle, el club va decidir que  igualment es faria el viatge assumint les despeses que comportava. Punt positiu per la directiva. En canvi, l’Arandina CF no va fer autocar a l’anada pels seus socis perquè no havien omplert les places mínimes (desconec quanta gent es va apuntar).

L’hora de sortida de l’autocar era a les 06:15h, però la majoria de gent ja estava al Nou Sardenya a les 06h. Eren les 06:30h i allà no apareixia l’autocar. Començaven els nervis i,aleshores, vam trucar a l’empresa d’autocars que ens va dir que tenien apuntat que l’hora de sortida era a les 8:30h!! Com podia ser?  Total. L’autocar va arribar a les 07:45h, però aquí no es va acabar el problema! Faltava una persona que hi era a les 6h esperant l’autocar, però ara ja no hi era. El  vam trucar i...es veu que havia tornat a casa amb metro perquè s’havia oblidat una cosa. La gent de l’autocar era un sac de nervis i, finalment, la persona va arribar i pujar a l’autocar a les 8h davant l’aplaudiment de tots els presents. Això, ja anava en serio. L’autocar es  va posar en marxa cap a Aranda dues hores més tard del previst! Avui mateix l’Europa ens ha informat que l’error va ser de l’empresa d’autocars i que els 30 euros que va costar el viatge serà retornat els socis. Per tant, el viatge ha sortit de franc!

Durant el viatge l’amic Jordi Rodón hi va posar l’animació i el bon ambient amb el seu megàfon nou de trinca. L’aparell era  petit i el seu ritme és dels que enganxa, però hi havia un detall que el va fer únic: VILADECANS. Només els presents a l’autocar saben a què em refereixo...però animo els que es van quedar a Gràcia a descobrir-ho.  De fet, en Jordi Rodón es va convertir en l’home que va aixecar els ànims de l’expedició en el viatge de tornada.

La primera parada tècnica va ser a l’àrea de servei  d’Alfajarín on vam aprofitar per esmorzar i poder apreciar els banderins de clubs que hi havia penjats al sostre. N’hi havia de molts equips i aquí l’Europa va sortir guanyador perquè hi havia dos banderins escapulats per només un de l’Arandina CF.

Durant el viatge seguíem en contacte amb els diferents cotxes particulars que també havien sortit de Gràcia, però ells ens portaven un avantatge clar perquè havien sortit a l’hora que tocava. La idea era dinar amb ells al centre d’Aranda de Duero, però no va poder ser i vam anar directament a l’hotel on estaven allotjats els jugadors que estava a 4km de la ciutat. Vam dinar allà i quan vam acabar vam  anar a acomiadar i animar els jugadors graciencs que ja marxaven a l’autocar per anar a l’estadi de l’Arandina. Eren les 16:15h. Vaig veure els jugadors molt tranquils. Suposo que estaven concentrats. La tranquil·litat que vaig veure a l’hotel, per desgràcia, no la vaig veure al terreny de joc.

Foto: vamos escapulados

Una imatge que ens va indignar a tots va ser veure que l’autocar dels jugadors també era un mini bus. Com podia ser això? Si durant la temporada l’equip viatja amb autocar estàndard perquè pel play-off que, els viatges són molt més llargs, es va amb un autocar més petit? Em consta que els jugadors i cos tècnic no estaven gens satisfets, ja que havien viatjat molt estrets i sense espai per poder moure’s. I, per acabar d’adobar-ho, l’autocar havia arribat a la 1h de la matinada del divendres a l’hotel.  Està clar que els jugadors van arribar cansats a l’hotel i desconec sí van poder descansar. Tot i que, no són detalls que afectin directament al rendiment esportiu segurament que tenen danys col·laterals. Hem d’evitar que passin coses com aquestes perquè tot afecta.

Un cop van marxar els jugadors el nostre autocar va posar rumb cap a l’Hostal Rosales on la majoria dels seguidors ens vam allotjar. Aquest no era cap dels dos hotels que havia proposat el club perquè els dos hotels estaven al mig de la carretera i, en canvi, el nostre estava al centre d’Aranda i a quinze minuts d’El Montecillo. En aquest hostal ens van tractar de meravella i vam estar molt a gust.

Un cop allotjats a les nostres habitacions ens vam dirigir cap a “el temple” de l’Arandina CF ja carregats amb les banderes, pancartes i tot el que feia falta per animar a l’Europa . Per arribar-hi vam utilitzar una drecera que ens va recomanar “la Rosales” que era passar per un descampat i creuar la via del tren. No era un tram acte per tothom...però sí per nosaltres. De camí vam fer el nostre primer amic de l’equip local que ja ens va servir per adonar-nos del bon caràcter de la seva gent.  Ens va explicar que no els hi feia res pagar l’entrada del partit si eren socis perquè eren conscients que per fer un bon equip calien calers i, tenia raó, a Aranda s’hi han posat diners per fer l’equip que tenen. Un cop a l’estadi ens va rebre la junta directiva de l’Europa i la Sra. Elsa Blasco, presidenta del Districte de Gràcia.  Una presència molt minsa de directius en el partit més important en 12 anys.

Ens vam situar a la graderia juntament amb la resta de seguidors graciencs. En total érem uns cinquanta. Vam posar pancartes, vam repartir botzines i banderes i, ja vam començar a animar a l’equip. Jo estava ansiós perquè comencés el partit. No podia ni seure. Els nervis no m’ho permetien. Jo confiava que l’equip remuntés l’eliminatòria i guanyés el partit com va fer a Olot.  Sabia que eren capaços de fer-ho, però ja els primers minuts de joc vaig veure un Europa nerviós i un Arandina que pressionava la sortida de la pilota dels jugadors graciencs com a gossos.  L’entrenador de l’equip José “Chino” Zapatera sabia com aturar els escapulats. La fortalesa física del locals era immensa. Després d’algun ensurt en defensa, l’Arandina ja va fer el primer gol del partit en els primers minuts.

El gol rebut va ser un gerro d’aigua freda, però sabíem que igualment havíem de marcar dos gols.  La dinàmica seguia igual. L’Europa intentava superar la defensa blanc i blava, però no hi havia forma. Ni per bandes, ni amb còrners ni amb pilotes llargues cap a Epitié.  En canvi, l’Arandina amb dos o tres passades es plantava davant de Rafa Leva. A pocs minuts pel final els d’Aranda van fer el segon gol i van sentenciar l’eliminatòria.

A la segona part van entrar Òscar Muñoz i Camacho, però el panorama va seguir igual. No vam poder fer ni un xut clar a la porteria local. Era una situació d’impotència total. No havíem tingut opcions ni de donar emoció al partit. La gent estava decebuda. Després de fer tants quilòmetres no vam poder veure la remuntada que creiem que era possible. Però de totes formes, no vam parar d’animar a l’equip que ens havia portat a fer un play –off després de 12 anys. S’ha de mirar el costat positiu d’haver jugat un play-off després de tant temps i que vam ser capaços de portar 3500 persones al Nou Sardenya.  Segur que l’any que ve el disputarem de nou i aconseguirem fer un millor paper.  S’ha demostrat que l’Arandina és un equip fet únicament per pujar de categoria i que és molt difícil competir contra ells. Entrenen com a professionals, tenen més pressupost, tenen un ajuntament darrera... En fi, l’Arandina és just vencedor.

Al final del partit el Montecillo va ser una festa per celebrar la classificació.  Com a justos vencedors que van ser part dels seguidors de l’Europa els vam felicitar amb aplaudiments i càntics.  Els seguidors locals ho van agrair cridant “Europa, Europa”.  Just després, en Ramon Ortiz i un aficionat local es van intercanviar les bufandes fent visible l’agermanament entre les dues aficions. Vam parlar amb molta gent i la veritat és que ens va encantar el seu caràcter obert i respectuós.

Desprès d’intercanviar moltes converses amb els locals vam anar a donar els últims ànims a tots els jugadors de l’Europa que estaven molt tristos per l’eliminació i que ja marxaven cap a Barcelona. Havien fet tot el que estava a les seves mans, però no ho havien aconseguit.  Ens va sorprendre que estaven sopant pizzes... Bé, no crec que sigui el millor menjar per recuperar forces...

Desprès del partit vam quedar amb Arrels Europeistes per anar a sopar a l’Asador José Maria que era un restaurant típic d’Aranda de Duero on vam menjar morcilla i lechazo.  No podíem marxar de la ciutat sense tastar-ho. Era molt bo! Després del sopar vam anar a fer un beure per diferents bars d’Aranda on no vam desaprofitar l’ocasió per fer europeisme i continuar coneixent a la gent d’allà. Llàstima que en Victor Martinez va ser l’únic membre d’Arrels que van venir amb nosaltres a fer alguna cervesa.

El dia següent va tocar matinar perquè l’autocar del club ja s’esperava davant de l’hostal. Vam dormir poques hores i, ja se sap que a més d’un dormir poc li pot afectar. Però és possible que tretze hores desprès d’acabar el partit algú no recordi el resultat de l’Europa...? Si és possible...

El viatge de tornada va ser dur i es va fer llarg. La derrota no ajudava gens, però els ànims i el megàfon d’en Jordi Rodón ajudaven a aixecar la moral. Vaig arribar a Barcelona amb una barreja de sensacions. Per un costat, decebut per la derrota i l’eliminació de l’Europa contra un gran equip com l’Arandina i, per l’altre costat, content per haver passat una bona experiència amb gent que estima l’Europa com jo i, per haver conegut gent maca d’Aranda de Duero.

15May/130

Possibles rivals (3): C.D.Castellón

Posted by Oleguer Olivé

Seguim amb l’informe de possibles rivals pel play-off a 2a B amb el CD Castellón.

El club fundat l’any 1922 és l’equip de la Tercera Divisió d’enguany que ha militat més temporades a la Primera Divisió (11), tot i que l’última temporada que hi va militar va ser la temporada 1990-91.  Durant els tres primers anys l’equip vestia de color blanc, però degut a la seva semblança amb l’uniforme del Valencia CF van decidir canviar el blanc per la samarreta albinegra a franges verticals.  De fet, des dels anys 20 sempre hi va haver molta rivalitat entre els dos equips del País Valencià.

La seva primera presència a la Copa del Rei va ser el 1927, en la qual l’Europa hi va ser protagonista  perquè va accedir a semifinals. En els quarts de final van quedar emparellats amb el Cartagena i l’equip gracienc. Es van disputar fins a tres partits entre castellonencs i escapulats amb un balanç de dues victòries per l’Europa i una victòria pel Castellón.  El primer enfrontament de la història a la Copa del Rei entre els dos conjunts va acabar amb golejada pels graciencs per 4-1.  De fet, aquesta eliminatòria va ser la única que han disputat els dos equips en aquesta competició. Es tornarà a repetir pel play-off a 2a B?

L’època més gloriosa de l’equip va ser els anys 40 quan va militar durant sis anys seguits a la Primera Divisió. La temporada 1942-43 es considera una de les millors perquè va tenir opcions de guanyar el títol de lliga fins a dues jornades pel final quan va caure derrotat per 5-0 contra el Celta en un partit polèmic. Finalment, va acabar a la quarta posició que és la millor de la seva història i l’Athletic va guanyar la lliga.

La temporada 1972-73 també va estar a punt de tocar el cel quan va quedar finalista de la Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao (2-0) a l’estadi Vicente Calderón eliminant a les rondes prèvies al Valladolid, València , Betis i Sporting de Gijón. Aquell curs va quedar en cinquena posició de la Primera Divisió.

Si repassem les temporades que ha estat a categories importants del futbol estatal queda ben clar que és un club que per trajectòria no hauria d’estar a la Tercera Divisió:  11 temporades a Primera Divisió, 40 temporades a Segona Divisió, 12 temporades a 2a B i 16 temporades a Tercera Divisió.  Una dada que ens pot ajudar a entendre la dimensió del CD Castellón és que va ser el segon club en tenir més socis (4.500) a la Tercera Divisió a la temporada 2011-12 per darrere el Real Oviedo. De les últimes deu temporades ha estat: cinc temporades a 2a,  tres temporades a 2a B i dos temporades a 3a.

Però la bona trajectòria del club que hem parlat anteriorment no té res a veure amb la situació actual, ja que al final de la temporada 2010-11 quan estava a 2a B va baixar a l’actual Tercera Divisió per impagaments als seus jugadors encara que va acabar a la desena posició de la categoria de bronze.  En dos anys va passar de jugar a la Segona Divisió a jugar a Tercera. Un desastre per un equip que volia pujar a la Primera Divisió a mig termini.

El conjunt de la Plana disputa els seus partits a l’estadi Nou Castalia que es va inaugurar l’any 1987 i que té capacitat per  14.500 persones. Els partits com a local els juga els diumenges a les 18h i en l’últim partit de lliga hi van assistir 3.500 espectadors.

Pel que fa la temporada 2012-13, el CD Castellón ha jugat 39 partits (hi ha 21 equips) i a falta d’una jornada per acabar la competició està a la tercera posició i amb opcions d’acabar segon. L’equip entrenat per Pedro Fernández Cuesta és un bloc dur i consistent en que no destaca cap jugador per sobre de l’altre, però que és l’equip més golejador de la categoria amb 57 gols (1,46 gols per partit) i el menys golejat amb 27 gols (0,69 gols per partit).  Un dels motius pels quals no està més a dalt a la classificació és que ha empatat massa partits (14).

Els gols es reparteixen amb diversos jugadors, però els que més marquen són els davanters Adolfo Sanz amb 10 gols, Julián Mauro amb 9 gols i Marc Cosme amb 8 gols que han fet el 47% dels gols de l’equip.

Adolfo Sanz és un jugador ofensiu de 25 anys i va arribar al mercat d’hivern procedent del Ribarroja CF que està a la part baixa de la Tercera Divisió valenciana. Durant els primers mesos a l’anterior equip va fer només tres gols, però un cop va arribar el conjunt dels “orelluts” va afinar la punteria. La seva principal habilitat és la seva rapidesa i també acostuma a donar bones assistències als seus companys.

Al mig del camp hi destaca el capità Jordi Marenyà de només 22 anys que va sorgir de les categories inferiors del Vila-real CF per acabar fitxant pel juvenil C del CD Castelló. Amb només 18 anys ja va debutar al primer equip a la 2a divisió. Enguany ha marcat dos gols i és un dels referents de l’afició.

Si analitzem tot el grup valencià de Tercera Divisió veiem que els quatre primers classificats estan molt igualats, únicament hi ha una diferència de tres punts entre el quart classificat i el líder. Seria com el grup català, però amb un equip més amb discòrdia.  Si fem fantasia i situéssim  l’Europa al grup valencià seria el líder destacat amb quatre punts d’avantatge del Novelda que ara és el líder. Per tradició el grup valencià és un dels grups més complicats i si mirem els noms que ocupen les quatre primeres posicions tindrem motius per preocupar-nos: Novelda, Alzira, Castellón i Elche Ilicitano. Quin voleu?

El CD Castelló sembla un rival complicat, però veient els números dels altres equips que hem analitzat com el Racing de Ferrol o l’Extremadura, si pogués triar algun dels tres em decidiria pels valencians. Però tots aquests dubtes es resoldran aquest dilluns 20 de maig a les 17h.

Fotos: C.D.Castellón

19Apr/130

Possibles rivals (2): UD Extremadura

Posted by jordif

En el segon informe de possibles rivals de la promoció d’ascens a 2ª B analitzem l’U.D.Extremadura. Avisem als despistats perquè aquest no és l’Extremadura que va estar a la Primera Divisió, ja que el C.F.Extremadura va desaparèixer l’estiu de 2010 per problemes econòmics. El club que ens ocupa en aquest article té molts paral·lelismes el que va arribar a jugar a la màxima categoria del futbol estatal com per exemple que l’escut és gairebé idèntic, excepte amb les sigles UD i que l’arbre que hi figura és de color diferent. Una altra similitud és que juguen a l’estadi Francisco de la Hera i que la samarreta té els mateixos colors (blaugranes).

UD Extremadura va ser fundat l'any 2007  i, com hem dit, disputa els seus partits a l’estadi Francisco de la Hera amb capacitat per a 11.580 espectadors encara que en els partits hi van uns 800 espectadors. Actualment hi ha uns 650 socis. El club està fent tot el possible perquè els habitants de l’Almendralejo s’impliquin en el projecte de pujar a 2a B. Els preus dels abonaments són molt accessibles per tothom. Perquè us feu una idea dels imports us posem un exemples :

  • Tribuna central (75 euros)
  • Zona gol amb seients sense nuemrar (60 euros)

Fer-se soci de l’Europa costa 150 euros l’any, el doble que l’equip extremeny.

Com és un club fundat molt recentment no podem explicar massa coses, però destaquem que ha estat únicament un cop a 2a B (com l’Europa) i tres temporades a la Tercera Divisió. Les dues temporades restants les ha jugat a Regional Preferent i a Primera Regional. L’equip va debutar a l’última categoria del futbol extremeny (Primera Regional) que només està dos categories per sota de la Tercera Divisió. No sembla díficil arribar a ser un equip de Tercera en el grup extremeny si el comparem amb el grup català que hi ha quatre categories per sota de la Tercera catalana.

El president del club és Diego Madera del Puerto amb una gestió interessant i un projecte esportiu excel·lent. L’equip és entrenat per Agustín Izquierdo que està realitzant una gran tasca com es demostra amb els seus números:

  • Líders del grup catorzè de la Tercera Divisió amb 80 punts.
  • 10 punts d’avantatge respecte el segon (Ditier Zafra) i el tercer classificat (Don Benito)
  • 24 partits guanyats, 8 partits empatats i una única derrota.
  • 67 gols a favor
  • 12 gols en contra

Pel que fa a la plantilla podem destacar els següents jugadors:

  • Tete: és el porter titular en la majoria de partits. Només ha encaixat onze gols en 29 enfrontaments. Va jugar el Rayo Vallecano
  • Rodolfo:  és el defensa més important de l’equip. Ha jugat 31 partits.
  • Curro: és el jugador més perillós i amb més gol. És un migcampista molt tècnic que destaca pel seu bon xut i per les seves assistències. Tot i no jugar de davanter és el màxim golejador de l’equip amb onze gols.

  • Sabino: Davanter molt veterà de 35 anys que va jugar a la Primera Divisió amb l’Osasuna la temporada 2000-01.  Fins ara ha marcat 8 gols.
  • Nando Capote: és l’altre davanter ha tenir en compte. Ha marcat 10 gols

Amb aquests números queda ben clar que l’equip no depèn de cap jugador en concret i, per això, el fa més perillós.  És un bloc compacte, en el qual qualsevol jugador pot fer els gols i que els migcampistes de segon línea fan molt de mal.

3Apr/130

Possibles rivals: Racing Club de Ferrol

Posted by Oleguer Olivé

Com ja fa jornades que està clar que l’Europa farà la promoció d’ascens a 2a B i que està centrat en la lluita pel campionat de la Tercera Divisió, hem cregut oportú començar a analitzar possibles rivals que ens podem trobar l’eliminatòria. Ho encetem amb el Racing Club de Ferrol, del grup 1 de Galícia que ja està classificat matemàticament.

El club es va fundar l’any 1919 i és un dels històrics del futbol gallec tot i, no jugar mai a la Primera Divisió. Si ens fixem amb el seu palmarès ens adonem que hi ha alguna petita similitud amb l’Europa com és el cas que van quedar finalistes de la Copa del Rei (aleshores es deia Copa del Generalísimo) l’any 1939 contra el Sevilla. L’Europa ho va ser el 1923 contra l’Athletic de Bilbao. Una altra de les semblances entre els dos clubs és que van jugar la final a la mateixa ciutat de Barcelona: els gallecs a l’estadi de Montjuïc i els graciencs al camp de Les Corts.  La gran diferència entre les dues finals és que els gallecs van sortir golejats pels andalusos (2-6) i els escapulats van sortir amb el cap ben alt desprès de fer un partidàs contra l’Athletic de Bilbao (0-1).

Si ja analitzem les temporades d’àmbit inferior a la Primera Divisió, comprovem que ha competit 34 anys a la Segona Divisió, 20 anys a la 2a B i 25 anys a Tercera. Amb aquestes dades el conjunt gallec sí que ens supera, ja que l’Europa ha estat 5 anys a Segona, un any a 2a B i 49 anys a Tercera.  No cal mirar molt enrere per veure l’última estada del Racing de Ferrol a la Segona Divisió perquè ho va estar per darrer cop la temporada 2007-2008. De fet, des de l’inici del segle XXI ha estat sis cops a la categoria de plata del futbol espanyol passant quatre cops per 2a B i dos cops per la Tercera (els dos darrers).

L’estadi A Malata amb capacitat per 12.000 persones és el camp on disputa els partits com a local des de l’any 1993 i les dimensions del terreny de joc són bastant més grans que el Nou Sardenya (105x68m les gallegues per 100 x 63 de les gracienques). Els horaris dels partits a casa són normalment a les 17h de la tarda i, de fet, cap equip de la Tercera Divisió gallega juga pel matí. Factor que no crec que pugui aprofitar l’Europa perquè durant les promocions d’ascens els partits al Nou Sardenya es juguen a la tarda.  No us penseu que els partits del Racing de Ferrol omplen l’estadi, però si que és probable que durant la promoció d’ascens l’omplin convertint l’estadi en una olla a pressió.

Si parlem de l’actualitat del conjunt verd és per posar-se a tremolar perquè que és l’equip ha aconseguit més puntuació en tota la Tercera Divisió amb 79 punts. El segueix a poca distància el CF.Burgos amb 76 punts que està enquadrat el grup 8. Els dos equips porten una jornada més que els equips del grup català (31). El conjunt entrenat per José M.Aira té una dada força curiosa: només ha empatat un partit dels 31 que ha disputat. Aquesta xifra deixa palès que el conjunt verd està molt per sobre de la resta d’equips del grup i que mai es conforma amb l’empat. Pel que fa a les victòries n’ha aconseguit 26 i ha perdut quatre partits.

Una de les claus dels gallecs és, sense dubte, el seu trident a la davantera que té uns números que fan por!! Dels 75 gols que ha marcat (2,42 gols per partit) 44 gols (59%) els han marcat tres jugadors: Jorge Rodriguez, Manu Barreiro i Pablo Rey.

Jorge Rodriguez és el fitxatge estrella perquè l’any passat va ser el màxim golejador de la Tercera Divisió de Cantàbria amb 32 gols defensant la samarreta del Rayo Cantabria. Amb 31 jornades disputades ja ha marcat 18 gols.

L’altra bona incorporació és Manu Barreiro que actualment porta 16 gols, però que la temporada passada amb el Pontevedra va fer 13 dianes. El davanter és altíssim (1,92m) i va sorgir de les categories inferiors del Real Madrid.

El tercer davanter amb discòrdia és Pablo Rey que porta 10 gols i aquesta és la seva tercera temporada al conjunt gallec. El seu punt fort és la seva rapidesa i la seva polivalència a l’atac, ja que pot jugar els dos extrems i de mitja punta.

Uns dels factors que els pot perjudicar és que té una plantilla molt curta amb només 18 jugadors. Si algun dels jugadors destacats es lesiona o està sancionat l’equip es pot ressentir. De fet, des de finals de febrer l’ex jugador del Deportivo, Bodipo, s’estava entrenant amb l’equip, però finalment ha fitxat pel Xerez de Segona Divisió.

La situació de l’entrenador dels gallecs és una mica paral·lela a la que ha viscut Pedro Dólera amb l’Europa. José M.Aira és el míster des de finals de la temporada passada desprès que es retirés de futbolista al mateix Racing de Ferrol. L’objectiu de l’equip era pujar a 2a B vist l’alt pressupost que tenia i la qualitat dels jugadors, però només van poder quedar en vuitena posició. Va ser una decepció per l’afició, però es va seguir confiant amb José M.Aira, encara que era un entrenador molt novell i que havia fet una temporada molt discreta. I mira per on, ara són líders de la categoria amb catorze punts d’avantatge respecte el segon classificat. Us sona?

Vist amb detall les característiques del Racing Club de Ferrol tinc molt clar que no vull ni amb pintura trobar-me el conjunt gallec a cap eliminatòria d’ascens a 2a B. Creuem els dits!

*Fotos: Web oficial del Racing Club de Ferrol

22Feb/120

Algú m’ho explica?

Posted by jordif

Desprès de les declaracions del míster Pedro Dólera està vist que no volen arribar a cotes altes. L'empat a Cornellà va ser bo i sumar és un pas més, però tothom es fa la mateixa pregunta: No és millor ser més ambiciosos i intentar sumar de tres en tres? Les estadístiques són clares: dels 14 partits com a visitants només 8 punts obtinguts

Als darrers anys els aficionats podíem estar tranquils en els llançaments de falta o de còrner perquè érem un equip efectiu que es creava molt de perill. Què passa amb aquesta arma letal? Per què no funciona? Segons comenta el nostre entrenador, es tracta de mala sort i que la pilota no entra .... però el que realment ens preocupa és que els especialistes ( Àlex Delmàs i Ramon Gatell)  hagin desaparegut en aquesta faceta? Hi ha algun motiu?

Un altre tema que m'agradaria comentar és que el lateral esquerre de l'Europa és una autèntica autopista, ja que els equips rivals saben que per aquella parcel·la de joc tot són facilitats defensives. No podríem introduir Aitor Olmo o Aitor Torres en aquest lateral ? Vam donar la baixa a Rubén Salvador que va tenir poques oportunitat i a David Payan (que actualment defensa la samarreta de la Gramenet).

Es va fitxar a Josué a meitat de la primera volta. Continua al club? Va jugar un partit i no ha tornat a entrar en una convocatòria. Es troba lesionat? Tot un misteri.

Es continua sense donar informació dels lesionats o de l'estat dels jugadors. Ens deixa perplexos i no entenem els motius reals! No demanem saber l'alineació titular un dia abans perquè entenem que es vulgui guardar en secret fins a l'últim instant.

També és incomprensible que hagi desaparegut  Carlos Guzmán de l'onze titular desprès de les grans aportacions contra el Vic i en altres partits. És un jugador amb una qualitat immensa que fins i tot marca gols. Els seus xuts des de la llarga distància han fet patir a més d’un porter visitant.

Un altre un aspecte a comentar és la manca de gols que al no estar en Cebri no s'ha donat la continuat esperada a en Roger Segalés. El jugador osonenc tot que i que no marca cap gol, en tres partits de titular va fer 4 pals. Suposo que tot hagués canviat si hagués materialitzat les oportunitats. Sorprèn que en diversos partits no hi hagi davanter nat a l'equip titular ni a la banqueta tampoc, i el "killer" Segalés ni se'l convoqui.

Ara que que en Cebri torna està recuperat una opció sería repescar la parella Cebri-Segalés, per tal de tornar a foradar la porteria rival. Tot i que s'hauria de canviar de sistema i renunciar a un dels dos extrems. L’any passat els dos davanter escapulats van marcar molts quan jugaven junts. Per cert, també em preocupa la manca de gol de Peque que encara no s’ha estrenat.

No és una critica ni vull que ens mal interpretin per expressar el que no entenc; són petits detalls que poden ser útils. Per últim, cal recordar que estem a mort amb l'equip i els seguirem animant sempre.

25Jan/120

Sense notícies de l'Europa

Posted by Xavier Vidal

Ja fa dies i setmanes que ho venim dient, però quan les coses es torcen els petits detalls que abans passaven inadvertits ara, són objecte de posar-ho en tela de judici. M'estic referint a l'opacitat informativa que envolta al CE Europa, i que sembla que es va estenent per tots els estaments del club.

Poder em faig repetitiu, però malgrat les explicacions del “míster” sobre la gelosia de no informar de lesionats de la plantilla,o de què passa amb els jugadors que no estan convocats, poder arriba massa lluny. Els socis, ja tinguin o no Internet, o tinguin o no l'Escapvlat en l'actualitat només saben que Cebri està lesionat. Ara bé, que passa amb Delmàs, Javi Lara, Josué, o Pociello?

D’en Delmàs, sabem que està lesionat ja que, en l'anterior partit a casa, el vam veure fent exercicis apart del grup. Per tant, la gelosia informativa estava desmuntada ja que, l'equip contrari i tothom que havia estat 15 minuts abans de l'inici del partit, veia que Delmàs estava per no jugar. Hi ha cap motiu per no informar què li succeeix a Delmàs? Per quan temps? Tothom va veure que no estava en condicions. Jo d'això en dic no informar i estic segur que no és per ganes del cap de premsa. 

Al mateix que he dit de Delmàs, serviria per Pociello. Tot i no ser un jugador de la meva devoció, tots els espectadors vam veure que contra l'Amposta es retirava lesionat, i tampoc es va dir què li passava.  Tampoc estic demanant,un informe detallat i exhaustiu dels motius pels quals no juguen però, estem arribant a extrems de fins i tot no saber si estan lesionats. Javi Lara i Josué, fa diversos partits que no van ni convocats. Estan lesionats? motius tècnics? baixa forma? No ho sabem.

Desconec si la resta d'equips ho diuen o no, (segons el míster no ) però  hi ha equips de Tercera, que al seus partits hi van 200 espectadors o menys. A l'Europa hi anem més de 800 i crec que tenim dret a estar un mínim d'informats. Crec que no costaria res, just abans del partit dir al cap de premsa que publiqui un piulada com aquesta “ Delmàs i Pociello lesionats, Javi Lara motius tècnics, Josué molèsties”. Tampoc demano més. 

Canviant de tema. Fa uns dies els directius Agustí Tenllado i Agustí Parra van dimitir dels seus càrrecs. Suposo que la mateixa directiva ( que no el cap de premsa) no els va deixar que publiquessin aquesta carta, que si que apareix en aquest bloc : http://www.segurapayarolssl.blogspot.com/

Un altre assumpte d'opacitat i poca transparència.

24Jan/120

Carta de l'ex directiu Agustí Tenllado

L’Agustí Tenllado que fins fa unes setmanes era directiu del C.E.Europa ens ha fet arribar aquesta carta:

Apreciats amics:

El passat dia 11 de Gener, la web del C.E.Europa publicava una nota oficial en que es comunicava les dimissions com a membres de la Junta Directiva del Club dels directius Agustí Parra i Agustí Tenllado adduint “motius personals”. Vull que sapigueu de primera mà, per la confiança que us tinc, que en aquesta nota la Junta Directivq no diu tota la veritat. Heu de saber que en data 7 de Desembre faig saber a través d’un escrit via mail al President Sr.Guillaume De Bode que he decidit presentar la meva dimissió amb caràcter IRREVOCABLE com a membre de Junta explicant els motius d’aquesta decisió. No nego en cap moment que hi hagin condicionants de caràcter personal important, concretament laborals que m’empenyin a prendre aquesta decisió però també hi faig constar que últimament no estic d’acord amb la manera en com es prenen les decisions a la Junta molts cops sense estar consensuades i que últimament no estic d’acord amb el tarannà de la Junta en quant a la seva visió de Club. Es per això que li sol·licito al Sr.President que es doni noticia de la meva dimissió a la web oficial del Club per “motius laborals i de diferències de criteri amb la Junta Directiva”.

No rebo cap resposta per part del President i aproximadament 10 dies més tard remeto novament l’escrit, sol·licitant la seva signatura acceptant la dimissió i que prego també se’m remeti, quan es tramiti, la meva baixa com a directiu que ha de ser comunicada a la Secretaria General de l’Esport. Rebo per tota resposta un mail del “presi” fred i breu en que es critica la forma utilitzada per comunicar la meva dimissió. Jo crec que utilitzo una via formal i correcte.

Des d’aquella última comunicació únicament he rebut un escrit oficial de Gerència del Club en que se’m diu que la meva renuncia ha estat acceptada en reunió de Junta del dia 4 de Gener.

Estic profundament decebut del poc interès mostrat pel Sr.De Bode en les nostres dimissions. Em dol encara més pel suport i lleialtat que li hem demostrat en tot moment des de que vam entrar a formar part de la Junta.

És desil·lusionant per mi no haver pogut complir el desig de treballar durant 6 anys dins una Junta i poder haver aportat el sentiment que porto al cor des de que tinc ús de raó, molt abans inclús que alguns que ara dirigeixen el Club haguessin sentit parlar d’aquest gran Club que és el nostre Europa.

Sabeu que em tindreu sempre a la vostra disposició pel que calgui.

ENDAVANT EUROPA!!

AGUSTI TENLLADO i PARDO

 

29Dec/111

Preguntes sense resposta

Posted by Jordi Andreu

La lliga de 3ª divisió catalana ha parat durant unes setmanes pel Nadal, temps que ens serveix a tots per poder reflexionar del que portem de temporada. Pel que fa a l’Europa, estem en una situació dolenta, més a prop del descens que de la promoció d’ascens a 2a B (encara que amb un partit menys), i amb una ratxa negativa en el últims partits que fa que no coneguem la victòria des del passat 30/10/11.

Tot això fa que es pugui treure algunes conclusions i qüestions, això si, són conclusions i/o qüestions critiques però constructives, ja que volem el millor pel nostre club. Aquestes, les podríem resumir com els PER QUÈ d’aquesta temporada:

  • Per què la zona més fluixa de l’any passat, la defensa, s’ha reforçat tant poc en comparació amb altres zones on hi ha superpoblació?
  • Per què una de les zones més fluixes i que tothom parla, menys l’entrenador, com és el lateral esquerre, on per exemple ens guanyen l’esquena molt sovint, no s’ha reforçat (al contrari es va fer fora el que teníem que jugava bastants minuts)  o s’intenta fer una altra cosa?
  • Per què l’any passat els laterals pujaven més que aquest any per les bandes i buscaven el dos contra un amb l’extrem? Cosa que acabava molt bé...
  • Per què vam començar la temporada amb un sol extrem i va costar uns quants partits per veure que s’havia de jugar amb 2 extrems? I per que l’Àlex Delmàs que és un molt bon jugador (dels millors) però que a l’extrem no és el seu millor lloc ja que no té recorregut i en canvi, es nota molt quan juga a la mitja?

  • Per què la millor zona que teníem l’any passat, el mig del camp, on tocàvem més que aquest any amb l´Ivan Alvarez, Valderas i l´Àlex Delmàs s’ha canviat (gairebé no han jugat junts, el millor partit d´aquest any si: Europa-Espanol B) sense obtenir els mateixos fruits?
  • Per què l’equip titular del millor partit jugat per l´Europa al Nou Sardenya en almenys les dues últimes temporades (Europa-Espanyol B) no s´ha tornat a repetir en els partits posteriors? Per cert, excepte Rafa Leva i Peque, els altres eren els més habituals l’any passat i el mig del camp era el de l’any passat! En el posteriors partits, molts d’aquests jugadors estaven en disposició de jugar.
  • Per què aquest any no som tant perillosos ni marquem tants gols de corner i falta com l’any passat que els llançaven l´Àlex Delmàs i el Ramon Gatell i, aquest any ho fa el mateix jugador tot sense canviar? (Bé aquí, es difícil perquè un juga poc i l’altre no juga).
  • Per què ha desaparegut de les convocatòries el segon davanter centre que tenim i que va marcar gols importants l’any passat? Ja no tenim aquest revulsiu ni a la banqueta?

  • Per què es fan tantes rotacions però sempre dels mateixos jugadors i llocs? Per què  hi ha uns jugadors, que per cert, ha portat ell (alguns molt bons jugadors quan estan bé), que per molt baixos de forma que estiguin, mai roten? Tot s’ha de dir que no sóc de fer rotacions però si aquesta és la filosofia del míster, que es  faci amb tots el jugadors amb baixa forma.
  • Per què es juga tant malament fora de casa?
  • Per què fitxar alguns jugadors joves que no tenen experiència a 3ª divisió i que disposen de pocs minuts? No seria millor pujar gent de la casa? O fer una plantilla més curta, i en cas de necessitat pujar gent del juvenil per aquest minuts esporàdics que tenen?
  • Per què cada cop som menys públic al Nou Sardenya? No ens enganyem, en aquestes categories i amb la quantitat d’oferta que hi ha avui dia, només pots fer que la gent vagi al camp si l’equip juga bé i lluita per estar a dalt. No fa gaire, a la dècada dels 90 on jugàvem sempre per jugar la promoció d’ascens, hi anava molta gent al camp i bastants eren molt crítics, on estan ara? Jo he vist, més d’un cop, criticar l’entrenador i els jugadors amb l’equip a la zona de promoció!!!!! On estan ara? Ni tant ni tant poc... Ara hem perdut massa social (la que va al camp) i molts cops sembla que ens hem tornat conformistes.

Al món del futbol hi ha mil entrenadors i moltes opinions, per tant algunes de les qüestions o conclusions poden tenir una altra visió, però hi ha moltes que es veuen i es comenten amb la mateixa direcció per les grades de l’estadi, tant per europeistes com per amants del futbol.

Per acabar comentar que aquestes conclusions són des d’una vessant constructiva i d’un amant del futbol i mai per fer mal rotllo sinó per poder ajudar a veure les coses més clares i serveixi per poder aspirar a cotes millors, ja que crec que aquest entrenador ha fet una bona tasca el nostre club i ens va treure d’una dinàmica negativa on miràvem cap a baix a dos anys seguits d’estar un altre cop mirant cap a dalt.

Des d’aquestes línees vull donar suport i ànims a tota la plantilla i staff tècnic per canviar la dinàmica (com esportista sé que quan estàs en una dinàmica negativa, trobar el punt d’inflexió es difícil) i animar a tots els europeistes a anar al camp perquè pocs que som, hem d’estar tots units per tirar això endavant!!!! Tant de bo tornem a mirar cap a dalt...

Visca l’Europa!!!!

7Dec/110

Cantera escapulada (II)

Aquesta setmana en Ricard Verdaguer ens fa arribar el seu comentari sobre l'article d'opinió "Cantera escapulada" que es va publicar a la web el 15/11/2011. A continuació el podeu llegir:

Tal com dieu en l'article "Cantera Escapulada" publicat a la vostra web el 15/11/2011 el futbol base escapulat és una fàbrica de bons jugadors i i doneu un llistat de molts que han passat pel nostre juvenil en aquests últims anys i actualment són titulars en diversos equips de Tercera o Segona B. Potser aquí caldria matisar una mica més i pensar quines són les causes d'aquest fet.

Hi ha jugadors que fa uns anys van sorgir del futbol base i que van jugar nombrosos partits al primer equip amb un gran rendiment gaudint de continuïtat. És el cas de Fernando, Aleix Vall, Àlex Isern i Ezquerra. Després de diverses temporades, per diferents motius, van deixar el club. Fins aquí tot correcte, encara que hagués estat desitjable no perdre a aquests magnífics jugadors.

Pitjor és el cas en aquests últims anys. Jugadors sortits del planter europeista no van tenir continuïtat en el primer equip, alguns van disposar d'uns pocs minuts, altres ni això i que han trobat aquesta confiança en altres equips de Segona B o Tercera. És el cas de Llobet, Masip, Ignacio, Boris, Josu ... En bona part és d'agrair aquest "encert" (un altre més) als recents entrenadors del primer equip Srs Valero i Dólera.

Si bé el passat no es pot moure, si que el present es pot millorar. En l'actualitat hi ha tres nois de la pedrera que pràcticament no juguen (el quart, Cebri, l'hem repescat després de desfilar per nombrosos equips amb molt èxit). Anem a veure que passa amb ells:

Ramon Gatell: Lesions a part, en aquestes tres últimes temporades no ha gaudit d'una mínima continuïtat arribant a l'actual en que només ha participat en dos partits.

Èric Blasco: Ha jugat poc, quan ho ha fet, no ha desentonat, mostrant bones maneres, però cal veure'l més, encara que dubto que se li donin gaires oportunitats.

Carles Guzmán: Sota el meu parer, el jugador amb més qualitat de la plantilla. Amb bon xut, amb visió de la jugada, passada en profunditat, jugador que en tot moment s'ofereix ... Resultat, pocs partits en l'anterior temporada i un partit (mitja part) al costat d'uns pocs "minutos basura" en l'actual. Impressionant! Estem esperant que s'avorreixi? Quan es marxi a un altre equip (on triomfarà) ens penedirem tots menys el responsable d'això.

Finalment, esperem que en un futur arribi un entrenador que confiï en la pedrera (i aquest tipus d'entrenador existeix) i que el futbol base del CEEuropa no sigui només una cosa molt bonica sinó que també serveixi per nodrir la plantilla del primer equip de bons jugadors (lògicament hauria de ser el primer objectiu) com ha passat en altres etapes del club i de les que ens sentim tots tant orgullosos.

Ricard Verdaguer