Javi Lara guanya el Trofeu Millor Jugador
Posted by Torcida Escapulada
Ja tenim guanyador del Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada per la temporada 2012-2013. Ha estat un dels anys més igualats que recordem perquè els tres primers només han estat separats per dos punts.
El guanyador ha estat Javi Lara amb 39 punts, seguit de Carlos Guzmán amb 38 i en tercer lloc ha quedat Àlex Cano amb 37 punts.
Al final del partit contra l’Arandina farem entrega del trofeu al migcampista escapulat que ha realitzat una brillant temporada. Felicitats Javi!!
Podeu veure la classificació final a la secció de la web.
Comunicat de les penyes del C.E.Europa
Posted by Torcida Escapulada
Les penyes del CE Europa, Agrupació Europeista, Grup Europeista Pep Rovira, Caliu Gracienc, Torcida Escapulada i el grup Arrels Europeistes, estem orgullosos de que el nostre Club, després de dotze anys, torni a lluitar per l’ascens a 2a B.
Han estat 12 anys de travessa pel desert, amb un descens a 1a Catalana inclòs, però enguany ens alegrem de tornar a lluitar per ascendir a la desitjada 2a B, categoria que per la nostra història, més que centenària del nostre Club, creiem que és la categoria que es mereix.
Que il·lusionant seria que enguany que celebrem el 50è aniversari de l’ascens a 2a divisió, coincidís amb un nou ascens, en aquest cas a la 2a B.
En aquests moments, a menys d’una setmana de tornar a jugar un play off d’ascens, aquest no ha de ser el nostre únic objectiu, sinó que cal ser ambiciosos i tenir com a objectiu l’ascens a 2a B.
Per tant i com diu el nostre himne, cridem tots junts per assolir l’ascens a 2a B,
EUROPA SEMPRE ENDAVANT!!!
Gràcia, maig de 2013
Descomptes 50% per Europa - Arandina
Posted by Torcida Escapulada
Aquest diumenge a les 18h al Nou Sardenya l’EUROPA s’enfronta a l’ARANDINA en la primera elimintòria d’ascens a 2ª B. L’equip de la Vila de Gràcia necessita el suport de l’afició per pujar de categoria.
Hem d’omplir el Nou Sardenya!!!!
L’entrada general costa 12 euros, però tenim descomptes de 6 euros per tothom que en vulgui. Amb el descompte l’entrada només costa 6 EUROS!!!
Si voleu aquests descomptes envieu email a informacio@torcidaescapulada.com o per les xarxes social de Facebook o twitter. Properament, les següents entitats de Gràcia també disposaran dels descomptes de 6 euros:
- Orfeó Gracienc
- Centre Moral de Gràcia
- Cercle Catòlic
- Federació de Colles de Sant Medir
- Federació de la Festa Major de Gràcia
- Lluisos de Gràcia
Vine a animar l’Europa!!! Volem ser de 2ª B!!!!!!!
El nostre rival l'Arandina CF
Posted by Xavier Vidal
Després del sorteig celebrat a Las Rozas de Madrid, a l'Europa li ha tocat l'Arandina CF d'Aranda de Duero (Burgos). El partit d'anada es juga al Nou Sardenya aquest diumenge (hora per concretar) i la tornada a terres burgaleses. La veritat es que la bola de l'Europa ens ha fet patir, dotze anys esperant i ha sigut l'últim emparellament de tots.
L'Arandina és un club molt jove, tot just tenen 25 anys. Va ser fundat el 1987, fruit de la desaparició de la "Sociedad Gimnástica Arandina" que va arribar a jugar a Segona B durant una temporada. Pel que fa al nou club refundat el 1987, té la següent trajectòria : 1 temporada a Segona i 20 a Tercera Divisió. La temporada a Segona B, es fa relativament poc, la 2011-12, per tant és una entitat que a priori ja sap el que és competir en categories mes enllà de Tercer.
El grup 8 de Tercera on milita el club de Castella i Lleó, s'ha trobat amb dos ossos importants com el Burgos CF amb 90 punts i la Cultural Leonesa un altre equip històric del futbol estatal. El quart equip del grup 8 tampoc és un desconegut, la Gimnástica Segoviana que sempre lliuta per ascendir. Per tant l'Arandina ha hagut de treballar de valent per aconseguir aquesta tercera posisició.
Els seus números diuen que només a perdut 6 partits, 5 a fora i un a casa i tots per la mínima. Ha marcat 66 gols i només ha encaixat 22, sent el segon menys golejat per darrera del super- Burgos. De totes maneres, no cal quedar impresionat per aquestes xifres, el més normal es que l'Arandina posi l'autobus al Nou Sardenya. Si analitzem els partits disputats contra els altres 3 equips del seu grup que s'han classificat per les eliminatòries, veiem , que a casa va guanyar per la mínima a Burgos, Segoviana i Leonesa però que a fora només contra els segovians van aconseguir la victòria.
De la plantilla destaquen els davanters Ayrton amb 16 gols i Gustavo amb 14. Per altra banda els defenses Cabezas, i Gabi tenen passat català, concretament van jugar fa anys amb el Sabadell, així com Dela que va fer-ho a l'Amposta. Sobretot el lateral/central esquerra Cabezas sembla a priori un jugador força experimentat i amb moltes "batalles" a sobre. Finalment al mig del camp destaca la preséncia de Sergio Marquez "Yeyo", el cervell de l'equip i molt perillós en els xuts de falta. L'entrenador de l'Arandina és José "chino" Zapatera, que ja porta des de el 2010 al capdavant del club i que en el passat havia militat al Nàstic.
Foto: arandinacf.net
Pel que fa a l'estadi, l'Arandina juga al municipal "El Montecillo" un camp de gespa natural, amb una capacitat per 5000 espectadors. I finalment l'equip vesteix samarreta blanc-i-blava; pantalons blaus i mitjons blaus. Per tant tant ells com l'Europa hauran de jugar amb les segones equipacions quan juguin de visitants.
Foto: arandinacf.net
Possibles rivals (3): C.D.Castellón
Posted by Oleguer Olivé
Seguim amb l’informe de possibles rivals pel play-off a 2a B amb el CD Castellón.
El club fundat l’any 1922 és l’equip de la Tercera Divisió d’enguany que ha militat més temporades a la Primera Divisió (11), tot i que l’última temporada que hi va militar va ser la temporada 1990-91. Durant els tres primers anys l’equip vestia de color blanc, però degut a la seva semblança amb l’uniforme del Valencia CF van decidir canviar el blanc per la samarreta albinegra a franges verticals. De fet, des dels anys 20 sempre hi va haver molta rivalitat entre els dos equips del País Valencià.
La seva primera presència a la Copa del Rei va ser el 1927, en la qual l’Europa hi va ser protagonista perquè va accedir a semifinals. En els quarts de final van quedar emparellats amb el Cartagena i l’equip gracienc. Es van disputar fins a tres partits entre castellonencs i escapulats amb un balanç de dues victòries per l’Europa i una victòria pel Castellón. El primer enfrontament de la història a la Copa del Rei entre els dos conjunts va acabar amb golejada pels graciencs per 4-1. De fet, aquesta eliminatòria va ser la única que han disputat els dos equips en aquesta competició. Es tornarà a repetir pel play-off a 2a B?
L’època més gloriosa de l’equip va ser els anys 40 quan va militar durant sis anys seguits a la Primera Divisió. La temporada 1942-43 es considera una de les millors perquè va tenir opcions de guanyar el títol de lliga fins a dues jornades pel final quan va caure derrotat per 5-0 contra el Celta en un partit polèmic. Finalment, va acabar a la quarta posició que és la millor de la seva història i l’Athletic va guanyar la lliga.
La temporada 1972-73 també va estar a punt de tocar el cel quan va quedar finalista de la Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao (2-0) a l’estadi Vicente Calderón eliminant a les rondes prèvies al Valladolid, València , Betis i Sporting de Gijón. Aquell curs va quedar en cinquena posició de la Primera Divisió.
Si repassem les temporades que ha estat a categories importants del futbol estatal queda ben clar que és un club que per trajectòria no hauria d’estar a la Tercera Divisió: 11 temporades a Primera Divisió, 40 temporades a Segona Divisió, 12 temporades a 2a B i 16 temporades a Tercera Divisió. Una dada que ens pot ajudar a entendre la dimensió del CD Castellón és que va ser el segon club en tenir més socis (4.500) a la Tercera Divisió a la temporada 2011-12 per darrere el Real Oviedo. De les últimes deu temporades ha estat: cinc temporades a 2a, tres temporades a 2a B i dos temporades a 3a.
Però la bona trajectòria del club que hem parlat anteriorment no té res a veure amb la situació actual, ja que al final de la temporada 2010-11 quan estava a 2a B va baixar a l’actual Tercera Divisió per impagaments als seus jugadors encara que va acabar a la desena posició de la categoria de bronze. En dos anys va passar de jugar a la Segona Divisió a jugar a Tercera. Un desastre per un equip que volia pujar a la Primera Divisió a mig termini.
El conjunt de la Plana disputa els seus partits a l’estadi Nou Castalia que es va inaugurar l’any 1987 i que té capacitat per 14.500 persones. Els partits com a local els juga els diumenges a les 18h i en l’últim partit de lliga hi van assistir 3.500 espectadors.
Pel que fa la temporada 2012-13, el CD Castellón ha jugat 39 partits (hi ha 21 equips) i a falta d’una jornada per acabar la competició està a la tercera posició i amb opcions d’acabar segon. L’equip entrenat per Pedro Fernández Cuesta és un bloc dur i consistent en que no destaca cap jugador per sobre de l’altre, però que és l’equip més golejador de la categoria amb 57 gols (1,46 gols per partit) i el menys golejat amb 27 gols (0,69 gols per partit). Un dels motius pels quals no està més a dalt a la classificació és que ha empatat massa partits (14).
Els gols es reparteixen amb diversos jugadors, però els que més marquen són els davanters Adolfo Sanz amb 10 gols, Julián Mauro amb 9 gols i Marc Cosme amb 8 gols que han fet el 47% dels gols de l’equip.
Adolfo Sanz és un jugador ofensiu de 25 anys i va arribar al mercat d’hivern procedent del Ribarroja CF que està a la part baixa de la Tercera Divisió valenciana. Durant els primers mesos a l’anterior equip va fer només tres gols, però un cop va arribar el conjunt dels “orelluts” va afinar la punteria. La seva principal habilitat és la seva rapidesa i també acostuma a donar bones assistències als seus companys.
Al mig del camp hi destaca el capità Jordi Marenyà de només 22 anys que va sorgir de les categories inferiors del Vila-real CF per acabar fitxant pel juvenil C del CD Castelló. Amb només 18 anys ja va debutar al primer equip a la 2a divisió. Enguany ha marcat dos gols i és un dels referents de l’afició.
Si analitzem tot el grup valencià de Tercera Divisió veiem que els quatre primers classificats estan molt igualats, únicament hi ha una diferència de tres punts entre el quart classificat i el líder. Seria com el grup català, però amb un equip més amb discòrdia. Si fem fantasia i situéssim l’Europa al grup valencià seria el líder destacat amb quatre punts d’avantatge del Novelda que ara és el líder. Per tradició el grup valencià és un dels grups més complicats i si mirem els noms que ocupen les quatre primeres posicions tindrem motius per preocupar-nos: Novelda, Alzira, Castellón i Elche Ilicitano. Quin voleu?
El CD Castelló sembla un rival complicat, però veient els números dels altres equips que hem analitzat com el Racing de Ferrol o l’Extremadura, si pogués triar algun dels tres em decidiria pels valencians. Però tots aquests dubtes es resoldran aquest dilluns 20 de maig a les 17h.
Fotos: C.D.Castellón
Salta la banca a Olot!
Posted by Oleguer Olivé
Resultat: Olot 0- Europa 1
El campanar de Gràcia
- La defensa es va mostrar sòlida i compacta durant tot el partit. La baixa de Victor Durán a l’eix defensiu no es va notar i, de fet, l’Olot va generar la majoria d’ ocasions a través de córners, llançaments de falta o xuts llunyans. L’únic error clarament defensiu va ser quan Carlos Martinez va rebre sol davant de Rafa Leva, però el seu xut va sortir desviat.
- Les aturades de Rafa Leva va ser determinants perquè l’Europa guanyés la partida als garrotxins. Va camí de ser el porter menys golejat de la categoria i, ahir, ho va demostrar amb escreix.
- La tranquil·litat i l’ofici en que va jugar l’Europa en un camp ple de gom a gom va demostrar que és un equip preparat per fer el salt a 2a B.
- La botiga que va instal·lar l’U.E.Olot va vendre diversos productes. Per exemple, la samarreta oficial costa 20 euros. Un bon preu i accessible per a tothom.
El lliri de Gràcia
- La lesió de Roberto Camacho que va haver deixat el lloc a Diego a la mitja part és la pitjor notícia del partit. Es va tornar a ressentir de la lesió als abductors i esperem que pugui recuperar-se aviat.
- Òscar Muñoz: Em preocupa i, molt, l’estat de forma del davanter centre titular de l’Europa. Molta gent ho veu i s’adona que el punta gracienc no està fi de cara a porteria ni tampoc en algunes accions en els partits. Ha fet una davallada important des del seu primer partit a Palamós i, si el seu rendiment no millora, l’equip es pot veure afectat greument. Jo crec que és un bon jugador, però ara per ara no ho està demostrant pel motiu que sigui. Considero que hauriem de fer un fitxatge per reforçar la davantera gracienca i, més, quan Camacho s’ha tornat a lesionar. Proposo la contractació d’un jugador que Pedro Dòlera coneix perfectament: Javi Sánchez. L’alt davanter centre de la U.E.Rubí ha fet 20 gols i té una forma de jugar com la que li agrada al nostre entrenador i podria que s’adaptés rapidament al “mètode Dòlera”. De totes formes, estic segur que l'Òscar Muñoz pot ser una peça important pel play - off, però un reforç a la davantera ens faria més perillosos. Ànims Òscar!!!!
- La poca presència d’aficionats de l’Europa al camp de l’Olot. Durant la setmana es va informar que tant la l’Agruapació Europeista com el G.E.Pep Rovira organitzarien un autocar cada penya i, així va ser, però entre els dos autocars només portàven una trentena de seguidors. De la resta de penyes que animem des del gol, Caliu Gracienc i Torcida Escapulada, encara vam desplaçar menys gent, però ho vam fer amb cotxes particulars. Això sí, els pocs seguidors escapulats que hi vam ser, vam animar molt més que els 2.000 olotins que omplien l’estadi garrotxi. Insisteixo en aquest tema: l’Europa d’enguay es mereix el suport de l’afició. Portem 12 anys per una travessía del desert (esportiva, esclar) i hem d’aprofitar el moment. Jo ho faig i ho faré!
Afició local
- El camp d’Olot es va omplir fins a la bandera amb 2.000 persones per presenciar un partit que per ells havia de ser el decisiu per aconseguir el campionat. De fet, per celebrar l’hipotètic títol s’havia organitzat un berenar després del partit que amb la derrota igualment es va dur a terme i, que els torcidencs ens hi vam afegir.
- Tot i, les 2.000 persones, l’afició de l’Olot no va animar com esperava vist la importància del partit. La majoria de cops ho feien a resposta dels nostres càntics de suport a l’Europa. L’ambient va ser molt sa i va haver molt bon rotllo entre les dues aficions.
El de negre
- Va tenir una actuació sense complicacions. Ens va espantar moltíssim quan els últims minuts de partit va xiular una falta en atac d’Uri Santos a l’àrea de l’Europa, però durant uns instants no sabíem si havia xiulat la falta o penal a favor de l’Olot.
Comentari
L’Europa va aconseguir fer saltar la banca a Olot en guanyar el líder de Tercera per 0-1 en un partit molt seriós del conjunt escapulat. Els seguidors graicencs anàvem a la capital de la Garrotxa amb l’esperança d’aconseguir la victòria, però conscients de les dificultats que ens trobariem. Pensava que seria un partit més complicat, sobretot, pel poder ofensiu que té el conjunt vermell amb Uri Santos i Carlos Martinez. De fet, el màxim golejador de la categoria només va tenir una ocasió clara en tot el partit. En canvi, Uri Santos va ser qui va portar més de corcoll a la defensa gracienca amb la seva mobilitat.
Els escapulats van saber unir tots els ingredients per guanyar al camp més complicat de la categoria: disciplina, encert davant de porteria, ordre, paciènica i concentració. Aquests són els factors que han de ser presents en els pròxims partits.
Perquè l’Europa pugui ser campió s’han de complir el següent: Victòria dels graciencs contra la Pobla de Mafumet, empat o derrota del Cornellà contra el Vilafranca i derrota de l’Olot a Sant Carles de la Ràpita. Coses més difícils s’han vist. Tot és possible. Som’hi Europa!!
Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada
5-Rafa Leva
3- Àlex Cano
1 -Javi Lara
Victòria obligada
Posted by antoni pardo
Resultat: Balaguer 0 – Europa 4
No podia ser d’una altra manera. Ahir l’Europa s’havia d’endur els tres punts de Balaguer davant del cuer del grup per poder continuar somiant.
El rival: desolació.
Desolació és el que es respirava al municipal de la capital de la Noguera, ambient de deserció i de derrota. Era trist veure així un club com el Balaguer. I, tanmateix sota un sol esplèndid, als aproximadament 40 aficionats de l’Europa s’hi oposaven menys de 100 balaguerins, que més que seure, deambulaven per l’entorn del camp. A un equip delmat per les desercions de jugadors i ple d’amateurs com a recurs d’urgència s’hi sumà l’infortuni als tres minuts del partit, quan, en una jugada sense gaire perill, un defensa cedí amb el pit al porter introduint la pilota dins la pròpia porteria.
...i ja, el partit.
Així, quan encara els jugadors de l’un i l’altre equip no havien tingut ni temps per situar-se en el camp, l’Europa ja tenia el partit de cara, controlava el joc i arribava, tot i que sense gaire idees. Tot es resolia amb pilotes llargues buscant el cap d’Epitié i la desmarcada d’Òscar Muñoz, o bé provant el xut des de fora per part de Rovira, molt actiu i fins i tot brillant durant tot el partit. Faltaven, però, idees clares en atac, i les poques de ben lligades eren aturades pel rival amb certa duresa, fruit de la impotència, com ara quan, faltant dos minuts per al descans, una falta a Rovira, que se n’anava des de la frontal de l’àrea, li valgué a un defensa del Balaguer la segona groga. En aquesta tònica anodina, que semblava induïda per l’ambient, transcorregué la primera part.
La tàctica.
I és que Pedro Dólera havia apostat pels dos davanters centres, sacrificant una banda, mentre Rovira alternava en cantó esquerre amb el dret per fer les seves incursions, i un mig del camp creatiu, amb Javi Lara i Guzmán, i la mobilitat i empenta de Valderas. En defensa, la titular excepte Alberto per Cano, que era a la banqueta. Sortosament, l’atac de l’actual Balaguer és precari, i la defensa escapulada no patí gens en tot el partit.
La represa.
L’Europa sortí a la segona part sense canvis. El Balaguer semblava disposat a posar tota la carn a la graella, amb més voluntat que capacitat real de fer mal a la defensa europeista. Totes les seves accions morien par alt. L’Europa es féu amo total del partit, especialment arran de l’entrada, al minut 12, de Diego per Òscar: Dólera decidí obrí el camp, calia matar el partit, que anà guanyant en intensitat, i l’Europa començà a trenar jugades amb un altre caire, oferint més rampells de bon joc que al primer temps. Al minut 20, Ivan entrà per Lara. Diego desbordava per l’esquerra, i Rovira era molt actiu per la dreta. Fruit d’això, el mateix Rovira robà una pilota a la frontal, s’internà i cedí a Diego que venia per l’esquerra i creuà la pilota neta al fons de la xarxa. Era el minut 28: 0-2. Al 31, reapareixia Camacho, per Guzmán. Al 38, Rovira xutà com ell sap des de la frontal fent un gol bellíssim: 0-3. Dólera volia més gols i li ho deia als seus. Així, i després d’ocasions increïblement fallades per part de l’Europa, una bonica combinació la culminà Epitié fent el 0-4.
L’àrbitre.
La senyora col·legiada estigué correcta, algunes errades en la llei de l’avantatge, però bon criteri en l’assenyalament de targetes i en saber frenar el joc dur dels locals.
Ja no hi ha treva.
No ha tingut ni tindrà l’Europa aquesta temporada un partit tan plàcid com aquest, però encara així, ahir vam veure un Europa sòlid, en la línia de solvència que encara ens fa somiar amb el campionat. Però els deures ja són fets, sols falta la matrícula d’honor.
Punts Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada
5 punts: Víctor Duran
3 punts: Rovira
1 punt: Diego
*Fotos: www.ceeuropa.cat
El play-off ja es aquí
Posted by Xavier Vidal
Europa 0 - Palamós 0
El Campanar de Gràcia
- La classificació matemàtica per la fase d'ascens és la millor noticia. Una noticia esperada fa dotze anys, després d'una travessia del desert molt llarga.
- La bona actuació de Rafa Leva, que ens va salvar amb les seves intervencions que els palamosins marquessin algun gol.
- L'afició del gol de Sardenya. Tant el Caliu Gracienc com nosaltres no vam gairebé parar de cantar durant tot el partit, creant un ambient que malgrat el fred que feia, transformava el gol en un centre calent d'animació,
El lliri de Gràcia
- El fet d'aconseguir un punt. Tot i que ens classificava matemàticament pel play-off, ens allunya de ser campions.
- El fred i la pluja van convertir el Nou Sardenya en un partit més típic del mes de gener, que no pas de finals d'abril.
- Els rebots. Nombrosos xuts dels jugadors graciencs van acabar rebotant en jugadors visitants, fet que impedia que la pilota arribés a la porteria de Bayona. Fins i tot un xut, força enverinat d'Oscar Muñoz, va acabar rebotant en el cos de Delmàs.
Afició rival
- Com ja es habitual, cada vegada que ens visita el Palamós, la Penya Sport va fer acte de presencia al nostre estadi. Van estar animant els seus durant tot el partit.
El de negre
En general bona actuació arbitral i encara més d'un dels assitents, que va rectificar una decissió errònea del col·legiat principal, quan aquest últim havia assenyalat penal per unes mans suposadament del defensa escapulat, quan en realitat havien sigut del davanter empordanés.
Comentari final
Després de 12 anys, si; més d'una década, sense tastar la glòria dels play-off per fi han arribat. Han sigut 12 anys de més penes que no pas glóries. Anys on el més celebrat ha sigut un ascens a Tercera (la mínima categoria on ha d'estar l'Europa), un fet aquest últim que no es per estar molt orgullós. Era una obligació.
Duran aquests anys, qui escriu aquestes ratlles ha arribat a sentir vergonya del Club, amb classificacions mediocres i sense cap aspiració. En definitiva un estat vegetatiu, quan de sempre l'Europa havia sigut dels equips forts de Tercera. On cada estiu hi havia plantilla nova, sense mai trobar un tronc o una base per formar un equip competitiu.
Finalment l'arribada de Pedro Dólera va começar a assentar les bases de l'actual equip. Dólera, no exempt de fortes crítiques des d'aquesta plataforma, ens ha guanyat. Quan tots pensavem que aquest any començaria la temporada, " transitando por la cornisa" resulta que l'home ha viscut la temporada, "dintre de la casa" i sense veure`s empés a sortir a "la finestra de l'edifici". S´ha de reconèixer la bona feina del mister i del seu equip. Bravo!!
De la mateixa manera felicitem a tota la plantilla europeista pel seu excel·lent treball, per la seva competivitat i per tornar-nos a fer reviure sensacions que ens pensaven que ja havíem perdut. Moltes gràcies i endavant!!!!Estem amb vosaltres des de la grada animant!!!!
I per acabar, i des d'un punt de vista totalment personal, s'ha de destacar la figura del nostre capità Alex Delmàs. Vaig creuar les primeres paraules amb ell en un llunyà Torneig dels Històrics al Narcís Sala, era la seva primera temporada i amb la seva habitual simpàtia i sense conèixe´ns de res va venir a saludar-me pel sol fet de portar la samarreta de la Torcida. Pocs capitans ha tingut l'Europa tant implicat dins i fora del camp. Un europeista fins a la médula, una excel·lent persona i un capità que pateix per les derrotes i no només per l'equip, sinó també per l'afició i que igualment s'alegra de les victòries i comparteix la seva satisfacció amb nosaltres. Gràcies Alex per la teva il·lusió i passió europeista que transmets!!! Gran capità!!!!
Punts Trofeu Torcida :
5 punts Rafa Leva
3 punts Valderas
1 punt Delmàs.
Golejada i futbol pràctic a Castelldefels
Posted by Oleguer Olivé
Resultat: Castelldefels 0 – Europa 3
Campanar de Gràcia
- El canvi de sistema que va utilitzar Pedro Dòlera per enfrontar-se el Castelldefels va donar el seus fruits tot i l’escepticisme d’alguns torcidencs. Va sortir amb dos davanters (Òscar Muñoz i Rubén Epitié), per la qual cosa no es va poder jugar tant per les bandes com és habitual en el conjunt gracienc. Es va fer un futbol més pràctic i poc vistós, però el resultat va ser molt efectiu.
- La facilitat en què l’Europa va aconseguir el tres punts i sense deixar que el Castelldefels posés en perill la porteria de Rafa Leva. Superioritat absoluta.
- Rubén Epitié va tornar a marcar i, això és una gran noticia per l’equip gracienc i per ell mateix. La primera ocasió clara que va tenir la va transformar. Necessitem que els davanters arribin endollats en el tram decisiu de la temporada.
- Ramon Rovira va ser el millor del partit desbordant els defenses amb la seva velocitat i fent el primer gol que va servir per obrir la llauna.
El lliri de Gràcia
- La baixa presència de seguidors de l’Europa a Castelldefels. Després de 12 anys fent temporades horribles, l’equip gracienc està fent una temporada excel·lent i,la resposta de l’afició escapulada als Canyars va ser menys de l’esperada. Hem de ser conscients del moment excepcional que estem vivint i gaudir-ho!
- El volum massa alt de la megafonia de l’estadi Els Canyars era exagerat.
- Els nervis d’alguns jugadors de l’equip local per alguna decisió arbitral que no van considerar correcte.
El de negre
No va tenir cap jugada compromesa. Va anul·lar un gol a Òscar Muñoz a la primera part, però creiem que ben assenyalat.
Afició local
Poca presència de seguidors locals (200 espectadors). Un dels motius és que ahir es va declarar el partit jornada econòmica, en la qual els socis havien de pagar l’entrada.
Comentari
Victòria vital per seguir aspirant a aconseguir el títol de lliga. Amb aquest resultat i l’ensopegada del Cornellà, ens situem segons a només dos punts de l’Olot que lidera la classificació. L’Europa va donar una imatge de ser un bloc compacte i consistent que és molt difícil de superar. Això fa olor a títol.
Trofeu Millor Jugador Torcida Escapulada
5- Rovira
3- Valderas
1 Epitié
Possibles rivals (2): UD Extremadura
Posted by jordif
En el segon informe de possibles rivals de la promoció d’ascens a 2ª B analitzem l’U.D.Extremadura. Avisem als despistats perquè aquest no és l’Extremadura que va estar a la Primera Divisió, ja que el C.F.Extremadura va desaparèixer l’estiu de 2010 per problemes econòmics. El club que ens ocupa en aquest article té molts paral·lelismes el que va arribar a jugar a la màxima categoria del futbol estatal com per exemple que l’escut és gairebé idèntic, excepte amb les sigles UD i que l’arbre que hi figura és de color diferent. Una altra similitud és que juguen a l’estadi Francisco de la Hera i que la samarreta té els mateixos colors (blaugranes).
UD Extremadura va ser fundat l'any 2007 i, com hem dit, disputa els seus partits a l’estadi Francisco de la Hera amb capacitat per a 11.580 espectadors encara que en els partits hi van uns 800 espectadors. Actualment hi ha uns 650 socis. El club està fent tot el possible perquè els habitants de l’Almendralejo s’impliquin en el projecte de pujar a 2a B. Els preus dels abonaments són molt accessibles per tothom. Perquè us feu una idea dels imports us posem un exemples :
- Tribuna central (75 euros)
- Zona gol amb seients sense nuemrar (60 euros)
Fer-se soci de l’Europa costa 150 euros l’any, el doble que l’equip extremeny.
Com és un club fundat molt recentment no podem explicar massa coses, però destaquem que ha estat únicament un cop a 2a B (com l’Europa) i tres temporades a la Tercera Divisió. Les dues temporades restants les ha jugat a Regional Preferent i a Primera Regional. L’equip va debutar a l’última categoria del futbol extremeny (Primera Regional) que només està dos categories per sota de la Tercera Divisió. No sembla díficil arribar a ser un equip de Tercera en el grup extremeny si el comparem amb el grup català que hi ha quatre categories per sota de la Tercera catalana.
El president del club és Diego Madera del Puerto amb una gestió interessant i un projecte esportiu excel·lent. L’equip és entrenat per Agustín Izquierdo que està realitzant una gran tasca com es demostra amb els seus números:
- Líders del grup catorzè de la Tercera Divisió amb 80 punts.
- 10 punts d’avantatge respecte el segon (Ditier Zafra) i el tercer classificat (Don Benito)
- 24 partits guanyats, 8 partits empatats i una única derrota.
- 67 gols a favor
- 12 gols en contra
Pel que fa a la plantilla podem destacar els següents jugadors:
- Tete: és el porter titular en la majoria de partits. Només ha encaixat onze gols en 29 enfrontaments. Va jugar el Rayo Vallecano
- Rodolfo: és el defensa més important de l’equip. Ha jugat 31 partits.
- Curro: és el jugador més perillós i amb més gol. És un migcampista molt tècnic que destaca pel seu bon xut i per les seves assistències. Tot i no jugar de davanter és el màxim golejador de l’equip amb onze gols.
- Sabino: Davanter molt veterà de 35 anys que va jugar a la Primera Divisió amb l’Osasuna la temporada 2000-01. Fins ara ha marcat 8 gols.
- Nando Capote: és l’altre davanter ha tenir en compte. Ha marcat 10 gols
Amb aquests números queda ben clar que l’equip no depèn de cap jugador en concret i, per això, el fa més perillós. És un bloc compacte, en el qual qualsevol jugador pot fer els gols i que els migcampistes de segon línea fan molt de mal.